25 anys de protecció per al bosc de Poblet

El paratge natural d'interès nacional esdevé un espai de «referència» a Catalunya, segons el conseller Baltasar

Amb l'objectiu de conservar i defensar el medi, preservar el paisatge i restaurar el patrimoni del marc natural que envolta el monestir de Santa Maria de Poblet es creava fa vint-i-cinc anys la figura del PNIN de Poblet, un espai de protecció especial superior al de parc naturals que s'emmarca a la comarca de la Conca de Barberà dins els termes municipals de Vimbodí i Poblet i l'Espluga de Francolí i que gestiona una junta rectora adscrita al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

L'entorn del bosc de Poblet està format pel paratge natural d'interès nacional (PNIN) i dues reserves naturals parcials, del barranc del Titllar –al terme de Vimbodí– i del barranc de la Trinitat –al terme de l'Espluga de Francolí–, que es van decretar posteriorment el 21 d'octubre de 1998.

Actes commemoratius

Ahir dia 9 de novembre coincidint amb la declaració d'espai protegit del bosc de Poblet fa vint-i-cinc anys, el Palau de l'Abat del Reial Monestir de Poblet va ser marc dels actes commemoratius que va presidir el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, acompanyat pel secretari general del departament, Eduard Pallejà, la directora general del Medi Natural, Núria Buenaventura, i el director dels serveis territorials a Tarragona, Josep Lluís Pau, en representació de les autoritats locals, els alcaldes de l'Espluga i Vimbodí. L'acte protocol·lari va incloure, a més dels parlaments, la descoberta d'una placa que s'ubicarà a la Casa Forestal de la Pena, en reconeixement a la gestió que al llarg de la història s'ha fet dels boscos de Poblet i a la gent que s'ha implicat en la tasca de conservació d'aquest entorn. En aquest sentit, el conseller Francesc Baltasar va declarar: «Tant de bo tinguéssim molts més Poblets a Catalunya. És una referència al país per la seva història, cultura, espiritualitat, paisatge i valors naturals.» El conseller també va subratllar que, amb la declaració del paratge, no es «partia de zero», sinó que al darrere hi havia una feina de molts segles d'explotació forestal i una implicació conjunta al territori.

Més de 100 anys de gestió forestal sostenible

C.g

El monestir de Poblet, que fou declarat per la Unesco patrimoni de la humanitat, i el bosc de Poblet són exemple de més de cent anys de gestió forestal sostenible en aquest indret. De les etapes de gestió al llarg de la història en destaquen les dues de control; la que durant 700 anys van dur a terme els monjos del monestir i que abasta del 1150 fins al 1835 i que es va basar en l'aprofitament de recursos. L'orde del Cister, per donació de Ramon Berenguer IV, va construir el monestir. L'altra etapa de control va ser portada a terme per l'administració forestal de l'Estat (1871-1980) i es va centrar en fortes inversions en repoblacions, treballs d'ajut a la regeneració, prevenció d'incendis i aprofitaments a partir del principi de millora i persistència del bosc fins aproximadament l'any 1965. Quant a la gestió del bosc de Poblet, també cal parlar de l'època de descontrol que a causa de la desamortització de Mendizábal entre els anys 1835 i 1971 va patir l'entorn i que van portar quasi a la desaparició del bosc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona