Medi ambient
contaminació a flix
El pantà de Flix acumula uns 80.000 m³ de fangs tòxics
Acuamed garanteix l'extracció i el tractament del material contaminat de l'embassament per deixar l'Ebre net el desembre del 2018
Es farà un seguiment constant de l'estat de conservació del mur aïllant
El pantà de Flix encara acumula llots tòxics, concretament 79.300 metres cúbics distribuïts en sis zones i entre les quals hi ha 33 tones de material tòxic, la meitat del qual és DTT però també hi ha mercuri i hexaclorobenzè. Així ho va explicar ahir el director general d'Acuamed, Francisco Javier Baratech, que va fer públics els estudis encarregats al Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (Ciemat) i l'empresa Transformació Agrària (Tragsa) sobre el grau de descontaminació del pantà. El volum de fangs contaminats representa prop d'un 10% del total dels que s'han extret i és una mica inferior al que va fer públic el Departament de Territori fa unes setmanes, que indicava que el pantà contenia 100.000 metres cúbics de llots tòxics.
Baratech va presidir la reunió de la comissió de seguiment de les obres de descontaminació del pantà, que no es reunia des del juny del 2015. “S'han pres les mesures necessàries per assegurar la continuació dels treballs per verificar el nivell de descontaminació de l'embassament i culminar l'obra amb garanties”, va manifestar el director general d'Acuamed. Amb tot, el responsable de la societat estatal no va precisar si completarà l'obra de descontaminació l'actual adjudicatària, Fomento de Construcciones y Contratas, o si s'adjudicarà el contracte a una altra empresa. “Es tornarà a posar operativa la planta de tractament de residus i, posteriorment, es dragaran fangs tòxics una altra vegada”, va explicar l'alcalde de Flix, Marc Mur, que valorava de manera positiva que finalment s'hagin fet públics els estudis.
Acuamed sí que va deixar clar que les obres estaran acabades abans del desembre del 2018. I, en aquest sentit, va referir-se no només a l'extracció dels llots que resten al pantà, sinó també a la depuració de l'aigua del recinte on estan aïllats els residus i que durant l'extracció hi ha estat en contacte directe. Quan es complete aquest procés serà quan es podrà retirar el mur de palplanxes metàl·liques de l'embassament. Precisament, la conservació d'aquest mur és una de les preocupacions de l'Ajuntament de Flix i la Generalitat i així li van traslladar ahir al responsable d'Acuamed, que es va comprometre a fer-ne un seguiment. “És una estructura amb una vigència temporal i se li ha de prestar la màxima atenció per garantir que no hi ha cap filtració”, va manifestar Mur.
D'altra banda, l'Ajuntament de Flix i la Generalitat van proposar a l'Estat que s'incorpore a la comissió de seguiment sobre la problemàtica ambiental i industrial de Flix. Una comissió que es constituirà avui amb la participació de 14 experts i 16 tècnics de l'administració.
Una obra modèlica que s'ha convertit en polèmica
L.M
L'extracció dels fangs tòxics i radioactius acumulats a l'Ebre durant més d'un segle, com a conseqüència de l'activitat industrial d'Ercros, és l'obra més potent de descontaminació que s'ha fet a l'Estat. Ha suposat una inversió de 165 milions d'euros, finançats en un 70% amb fons europeus.
Poc ressò exterior
Tot i que el Ministeri de Medi Ambient va presumir a l'inici de les obres de dragatge dels llots tòxics d'executar el projecte de recuperació ambiental “més potent del continent”, el cert és que l'obra no va tenir ressò internacional i que, al final, va quedar esquitxada per l'escàndol de corrupció d'Acuamed.
Extracció de mostres
A final del 2015, el Ministeri de Medi Ambient va donar per acabat el procés d'extracció de fangs tòxics del pantà de Flix, tot i que quedava pendent la depuració de l'aigua confinada i la retirada del mur que aïllava els residus. Tant l'Ajuntament de Flix com la Generalitat van insistir perquè es garantís que la descontaminació s'havia completat. I va ser el setembre passat quan es van extreure 262 mostres de material del fons del pantà.
