medi ambient
La comarca ja té la seva primera planta de valorització de biogàs
Servirà per transformar el biogàs en energia elèctrica per destinar-la al funcionament de la depuradora d’aigües residuals de Mataró
Al 2018 es vol arribar a un estalvi energètic de 119.000 euros anuals
El Maresme ja té la seva primera planta de valorització de biogàs. Les noves instal·lacions, situades a l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Mataró, serviran per transformar en energia elèctrica i tèrmica el biogàs resultant de la depuració de les aigües residuals que arriben a la planta. Amb la posada en marxa d’aquestes instal·lacions es començarà a produir energia que es destinarà al funcionament de la depuradora mateix.
Per ara s’han instal·lat quatre turbines, que són les que transformaran el biogàs en energia elèctrica i tèrmica. Així, es calcula que es podrà abastar el 37% del consum energètic de l’EDAR, cosa que representarà un estalvi anual d’aproximadament 73.000 euros. Aquesta nova instal·lació ha costat 616.000 euros, ha estat finançada per la Generalitat i ha tingut una aportació econòmica del Consell Comarcal del Maresme.
Amb vista al futur, ja s’ha anunciat la voluntat d’ampliar aquestes instal·lacions amb l’adquisició de dues turbines més. La intenció és poder comprar la cinquena a la fi d’aquest any i la sisena i darrera durant el 2018. Amb l’entrada en funcionament a ple rendiment de les sis turbines es calcula que la planta de valorització de biogàs de Mataró podrà donar cobertura al 55% de l’energia que consumeixi l’EDAR, de manera que aquest fet comportarà assolir un estalvi d’aproximadament 119.000 euros anuals. Una d’aquestes dues noves turbines es finançarà per mitjà de la Diputació, mentre que la darrera es compta pagar-la precisament amb l’estalvi generat per la planta de valorització de biogàs mateix.
“Avui és un gran dia per a la comarca”, va manifestar el president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez (PDeCAT), que va voler subratllar el compromís del Consell Comarcal amb el medi ambient i la sostenibilitat. “Ens dirigim cap a una via en què la depuradora es pugui abastar de l’energia que crea”, va dir Martínez.
Finalment, el president va avançar que el Consell Comarcal instal·larà també l’any vinent una planta de cogeneració a l’EDAR del Maresme Nord, situada a Pineda de Mar.
Per la seva banda, el delegat de Medi Ambient del Consell Comarcal, Josep Triadó (PDeCAT), va expressar la seva satisfacció pels resultats de la incorporació de la cogeneració a la depuradora de Mataró i va manifestar que “l’adaptació i mitigació del canvi climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques marcades com a Consell Comarcal i aquest compromís es posa en pràctica en totes les obres, actuacions i projectes”.
El Consell Comarcal gestiona actualment el sanejament al Maresme amb deu EDAR, 39 estacions de bombament i 123 quilòmetres de col·lectors.
LA XIFRA
LA FRASE
Clausura del seminari Relagres
D’altra banda, i també relacionat amb el món dels residus, ahir es va cloure a Mataró el cinquè seminari de Relagres, que ha convertit la capital del Maresme en fòrum iberoamericà sobre gestió de residus. Aquesta trobada ha versat sobre la contribució dels residus al desenvolupament sostenible i al canvi climàtic. Es tracta de la primera vegada que la xarxa llatinoamericana de gestió de residus Relagres fa el seu seminari anual a Europa i és l’esdeveniment més important que una delegació llatinoamericana de responsables públics de gestió de residus ha dut a terme al continent europeu. El seminari ha aplegat més de 70 ponents d’una desena de països: Xile, Argentina, Brasil, Uruguai, Panamà, Bolívia, Colòmbia, República Dominicana, Equador i Mèxic. L’arribada d’aquesta trobada a Mataró ha estat possible gràcies a la col·laboració entre Relagres i el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme. El Consorci es va adherir a la xarxa llatinoamericana el 2014 i, actualment, l’alcalde de Mataró, David Bote (PSC), n’és el vicepresident. El seminari es va fer també en col·laboració amb la Diputació i l’Agència de Residus de Catalunya i amb el suport tècnic de la Fundació Fòrum Ambiental.
