Medi ambient

Un aiguat històric

El 24 d’agost va fer 175 anys de les riuades de Sant Bartomeu del 1842, que van causar molts danys

L’aigua va arrasar molins a Capellades i va esfondrar cases a la Pobla de Claramunt, on va morir una persona

El 24 d’agost va fer 175 anys de l’aiguat catastròfic del 1842, cone­gut com l’aiguat de Sant Bar­to­meu, que va afec­tar la Cata­lu­nya Cen­tral i part del pre­li­to­ral i la Cata­lu­nya Nord. Hi va haver inun­da­ci­ons que van pro­vo­car nom­bro­ses des­tros­ses i van morir una vin­tena de per­so­nes al país.

A les comar­ques cen­trals, l’aigua va arra­sar els molins pape­rers de Cape­lla­des, va esfon­drar catorze cases a la Pobla de Clara­munt i va pro­vo­car la mort d’una per­sona. Al molí de l’Aba­dia, al barri del Rec d’Igua­lada, encara es con­serva una rajola amb una ins­cripció que recorda fins on va arri­bar l’aigua. Es con­si­dera que va ser una de les pit­jors riua­des del segle XIX, tot i que encara van ser més devas­ta­dors l’aiguat de Santa Tecla del 1874 i el del maig del 1853.

El refra­nyer popu­lar diu que “per Sant Bar­to­meu, pluja arreu”, fent referència al fet que si per aques­tes dates enmig de l’estiu plou ho fa amb força. Aquell 24 d’agost del 1842, ara fa 175 anys, malau­ra­da­ment Sant Bar­to­meu va fer honor a la seva fama. Les for­tes plu­ges van fer des­bor­dar el riu Anoia des d’Igua­lada fins a la seva desem­bo­ca­dura amb el Llo­bre­gat a Mar­to­rell. L’aigua va des­truir hor­tes i va inun­dar pobles per on pas­sava. A Igua­lada el nivell de les aigües va superar una marca ante­rior que hi havia del des­bor­da­ment de l’any 1803. A la Pobla de Clara­munt van esfon­drar-se catorze cases i va morir-hi una per­sona, men­tre que a Cape­lla­des van que­dar arra­sats diver­sos molins pape­rers i una presa. La cres­cuda del Llo­bre­gat, a con­seqüència de les grans avin­gu­des dels seus aflu­ents, va inun­dar una gran àrea des de Man­resa fins al mar.

Més de 100 l/m²

Segons les dades que el Ser­vei Mete­o­rològic de Cata­lu­nya ha fet públi­ques a través del seu bloc, es cal­cula que a les zones més afec­ta­des les for­tes tem­pes­tes van arri­bar a des­car­re­gar fins a més de 100 litres per metre qua­drat en només dues hores. Això va pro­vo­car que rius i rie­res es des­bor­des­sin i va cau­sar greus inun­da­ci­ons i nom­bro­sos danys.

En aquell moment a Cata­lu­nya no hi havia obser­va­to­ris que mesu­res­sin dades mete­o­rològiques. Només n’hi havia a Bar­ce­lona i les dades diàries d’aque­lla època no s’han con­ser­vat. Segons el Ser­vei Mete­o­rològic de Cata­lu­nya, però, se sap també per les cròniques de l’època que el Llo­bre­gat va tenir una cres­cuda molt intensa a causa de les for­tes tem­pes­tes que hi va haver a les capçale­res de l’Anoia i el Car­de­ner durant el matí, que va aga­far per sor­presa molts page­sos i obrers que tre­ba­lla­ven prop de la llera del riu. On sí que hi havia mesu­res de pre­ci­pi­tació era a Per­pinyà, on les inun­da­ci­ons també van ser molt impor­tants. En aquest punt del Ros­selló, es van regis­trar fins a 111 litres per metre qua­drat en només una hora i mitja. Aquesta és l’única dada que es con­serva d’aquest epi­sodi, però dona una idea de l’ele­vada inten­si­tat amb què van des­car­re­gar les tem­pes­tes aquell dia d’agost.

Ins­cripció a Igua­lada

A Igua­lada hi ha un record com­me­mo­ra­tiu dels aiguats de Sant Bar­to­meu al molí de l’Aba­dia, situat al barri del Rec. En una de les parets d’aquest antic molí fari­ner, encara s’hi con­serva una rajola amb una ins­cripció que demos­tra les dimen­si­ons d’aque­lla riuada. L’edi­fici és a uns 50 metres del curs habi­tual del riu i la rajola indica que l’aigua va arri­bar a cobrir part de la porta de l’edi­fici. La ja mig mal­mesa ins­cripció diu: “Ací arribà la rie­rada del 24 d’agost de 1842 essent moli­ner Joan Soler.”

Època de sequeres i inundacions

El Servei Meteorològic de Catalunya explica al seu blog, en una entrada feta precisament per commemorar els 175 anys dels aiguats, que aquest episodi de pluges fortes va tenir lloc al final del que es coneix com la petita edat de gel, un període climàtic anòmal caracteritzat per una temperatura mitjana força més baixa que l’actual i una elevada variabilitat climàtica. Aquests canvis de temps es van plasmar en l’alternança de sequeres severes juntament amb episodis extrems d’inundació a qualsevol època de l’any.

L’episodi es va viure entre tempestes generals a gran part del prelitoral del país –sobretot al sector sud i extrem nord-est – des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord, així com a la Catalunya Central, que van descarregar amb elevada intensitat en unes dues hores, entre les deu del matí i el migdia del dia 24 d’agost del 1842.

Les zones més afectades van ser les conques del Corb, l’Ondara, el Francolí, el Gaià, el Llobregat, el Besòs, el Ter i la Muga. A la Catalunya Nord, les més afectades van ser les conques del Tec, el Rard, la Tet i l’Aglí. A banda de les afectacions de la regió central, a Olesa de Montserrat la força del Llobregat va destruir l’edifici de la Puda i a Molins de Rei i Martorell va malmetre ponts i molins.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia