El fort vent i un cúmul d'errors humans van ser determinants en l'atrapament mortal

Un canvi d'estratègia per encerclar el foc, l'excés de confiança i l'escassa remullada de la zona cremada van ser factors decisius

La jutgessa de Gandesa vol saber què va fallar en l'incendi forestal d'Horta de Sant Joan que el 21 de juliol passat va provocar l'atrapament més important d'efectius de què ha estat víctima un cos de bombers a tot el món. La tarda d'aquell dimarts 21 de juliol, a Horta, una vuitantena llarga d'efectius es van veure atrapats per la revifada del foc i no van tenir cap altra opció que protegir-se com van poder i resistir el pas de les flames. Tots van sobreviure menys cinc components de la unitat GRAF de Lleida que, tot i les desesperades maniobres d'autoprotecció i l'ús de les mantes ignífugues, no van poder resistir ni el fum ni les altes temperatures que es van concentrar a la zona on van decidir refugiar-se. Tots van morir asfixiats per la falta d'oxigen i la concentració de gasos provocada pel foc i també van rebre cremades de segon i tercer grau. La resta d'equips que es van veure exposats al mateix risc, entre ells les unitats GRAF de Barcelona i Tarragona, i bombers i auxiliars forestals dels parcs d'Amposta, Mataró, Pineda de Mar, Vilafranca del Penedès, Terrassa, Móra d'Ebre i Tortosa, a més d'una unitat de les Brigades de Reforç en Incendis Forestals (BRIF) del Ministeri de Medi Ambient formada per setze efectius. Si a la pregunta que es fa la jutgessa de Gandesa hi hagués de contestar el conseller d'Interior, Joan Saura, la resposta seria que no va fallar res, que va ser un operatiu «impecable», tal com ha mantingut fins avui malgrat les crítiques rebudes. Però aquesta afirmació, «temerària» per alguns, del conseller s'ha anat desmuntant des que es va aixecar el secret de sumari i tothom ha tingut accés a les investigacions i interrogatoris duts a terme pels Mossos d'Esquadra i al contingut de l'informe elaborat pel mateix cos de Bombers de la Generalitat que inclou la transcripció de les comunicacions per ràdio prèvies i posteriors a l'accident que permeten reconstruir la dramàtica situació que van viure els bombers atrapats pel foc.

Cada vegada són més els experts que, un cop analitzada tota la informació disponible fins ara, conclouen que l'incendi d'Horta va tenir conseqüències mortals bàsicament per dos factors: unes condicions meteorològiques extremes i un conjunt d'errors humans involuntaris que per si sols no haurien tingut més rellevància, però que es van cometre en cadena i en una situació d'estrès per la mateixa naturalesa de l'emergència. D'aquests errors, ni la direcció de Bombers ni el mateix Departament d'Interior no en volen parlar, tot i que implícitament els reconeixen, ja que el mateix conseller Saura en la seva compareixença parlamentària va anunciar millores tècniques, organitzatives i formatives per reforçar l'autoprotecció dels equips d'extinció. Però les famílies de les víctimes, molts dels seus companys de feina i bona part de la societat catalana reclamen saber quins van ser aquests errors. No pas per burxar en la ferida sinó per poder sospesar si hi ha o no les responsabilitats polítiques que Interior es nega a acceptar. Saura ha insistit sempre que no hi haurà dimissions, tot i que poques setmanes després de la tragèdia va destituir tres alts comandaments de la direcció de Bombers amb l'excusa que calia una reestructuració. Però de l'estructura política del departament, Saura no ha tocat ningú, malgrat que la directora general de Prevenció i Extinció d'Incendis, Olga Lanau, va admetre implícitament la setmana passada, en declaracions al programa Els matins, de TV3, que havia posat el seu càrrec a disposició del conseller més d'una vegada i que mai l'hi havia acceptat. Des de finals de la setmana passada ha tornat a prendre força el rumor que finalment Interior «farà saltar algun fusible» per intentar superar aquesta crisi. I Lanau té tots els punts, asseguren fonts del mateix departament. Però abans caldrà que algú admeti els errors. Per sobre d'Olga Renau, el càrrec polític responsable de la gestió de les emergències i els Bombers és el dirigent d'ICV Joan Boada, mà dreta de Joan Saura en la conselleria en qualitat de secretari general del departament.

Investigació polèmica

Als dubtes lògics sobre la gestió de l'operatiu de l'incendi s'hi afegeixen les línies d'investigació oposades sobre les causes del foc que van seguir primer els Agents Rurals, que depenen del Departament de Medi Ambient, i els Mossos d'Esquadra, que estan sota les ordres d'Interior. Paradoxalment els únics departaments en mans d'Iniciativa. La investigació dels Mossos va desmuntar la teoria del llamp defensada pels Agents Rurals i el seu conseller, Francesc Baltasar, i va posar al descobert que l'incendi havia estat provocat, probablement de manera intencionada, per dos joves actualment empresonats. Aquest enfrontament entre Mossos i Rurals ha derivat en una crisi paral·lela entre tots dos departaments que els consellers intenten minimitzar perquè que continua latent.

ELS SET PUNTS FEBLES

Aquests són, a partir de l'anàlisi del sumari i l'informe dels Bombers, els principals punts febles de l'operatiu que van fallar abans, durant i després de l'atrapament i que van tenir una influència decisiva en l'accident.

1.

Canvi d'estratègia per encerclar el foc.
El màxim comandament operatiu que estava de guàrdia el dia de l'accident, l'inspector Carles Font, va decidir a mig matí del dia 21 canviar l'estratègia dissenyada hores abans pels experts per encerclar el foc. En comptes de fer arribar les línies d'aigua fins a la paret del cingle va fer tancar el perímetre abans unitat les puntes de llança de cada flanc. L'atrapament es va produir durant aquesta operació.

2.
Revifades del foc en zona cremada.
Les tres revifades del foc que van donar lloc a un nou front molt actiu i virulent de l'incendi es van produir dintre del perímetre ja cremat. Per això el foc va agafar de sorpresa els equips situats a la punta de llança dels dos flancs, ja que es va reproduir darrere seu, on hi havia les línies d'aigua. Segons els experts, si la zona s'hagués remullat bé, el foc difícilment s'hauria revifat. L'escassa remullada es podria deure a la falta de pressió de les mànegues a causa del desnivell.

3.
Reacció tardana a la previsió del temps.
Ni Delta 0, màxim comandament operatiu de guàrdia ni cap altre comandament no van ordenar la retirada total dels efectius de la zona del foc tot i conèixer la previsió meteorològica en què s'advertia d'un canvi sobtat de la direcció del vent. Les condicions extremes del temps sumades a la complexa orografia dela zona representaven una amenaça per a la seguretat dels equips d'extinció, però ningú no va ordenar prendre mesures preventives fins que va ser massa tard.

4.
Excés de confiança de les víctimes.
Els sis components del GRAF Lleida que van patir l'atrapament més greu que va costar la vida a cinc d'ells van actuar amb un excés de confiança, refugiant-se quan ja tenien el foc a sobre i habilitant una zona de seguretat que va resultar insuficient. Només que s'haguessin desplaçat cent metres més amunt, com va fer l'únic supervivent, probablement serien vius.

5.
El rescat de les BRIF, en el pitjor moment.
L'equip de setze efectius del Ministeri de Medi Ambient que treballava a la zona va accionar el botó d'emergència per demanar la seva evacuació aèria en el moment més crític. Tant és així que l'helicòpter que va acudir per ajudar-los era el que estava fent tasques de guaita del GRAF Lleida, que va haver d'abandonar aquesta tasca vital per als GRAF per prioritzar el rescat de les BRIF. Després s'ha demostrat que el lloc d'on van ser evacuats era una zona segura.

6.
Falta d'instruccions en moments crítics.
Delta 0 va descuidar les situacions d'atrapament que van viure les diferents unitats terrestres per concentrar-se en el comandament de l'estratègia per evitar que la revifada del foc arribés al municipi d'Horta. El cap de guàrdia va pensar en tot moment que els atrapaments no eren greus i que ja els gestionarien els mateixos afectats.

7.
Falta de mitjans tècnics més precisos.
L'helicòpter que feia tasques de guaita no disposava d'un receptor GPS per tenir localitzats tots els equips terrestres. Diversos vehicles i algunes de les emissores portàtils tampoc no disposen de GPS, fet que va afegir dificultat a la localització exacta de les víctimes i el seu posterior rescat.

Vetlla entre les cendres

Els companys de Jaume Arpa, Ramon Espinet, Jordi Moré, David Duaigües i Pau Costa, els cinc bombers morts, consideren que el rescat dels cossos tampoc es va gestionar correctament, tot i que segons l'informe dels Bombers el fort vent va impedir que els helicòpters poguessin maniobrar. Tres dels cossos sense vida van estar tota la nit al lloc de l'accident, tapats amb mantes i vetllats pels seus companys fins que l'endemà al matí la jutgessa va sobrevolar la zona en helicòpter i va ordenar l'aixecament dels cadàvers. Un quart cos va estar fins ben entrada la nit a l'interior d'un camió de bombers al parc d'Horta de Sant Joan.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.