El fort vent i un cúmul d'errors humans van ser determinants en l'atrapament mortal

La jutgessa de Gandesa vol saber què va fallar en l'incendi forestal d'Horta de Sant Joan que el 21 de juliol passat va provocar l'atrapament més important d'efectius de què ha estat víctima un cos de bombers a tot el món. La tarda d'aquell dimarts 21 de juliol, a Horta, una vuitantena llarga d'efectius es van veure atrapats per la revifada del foc i no van tenir cap altra opció que protegir-se com van poder i resistir el pas de les flames. Tots van sobreviure menys cinc components de la unitat GRAF de Lleida que, tot i les desesperades maniobres d'autoprotecció i l'ús de les mantes ignífugues, no van poder resistir ni el fum ni les altes temperatures que es van concentrar a la zona on van decidir refugiar-se. Tots van morir asfixiats per la falta d'oxigen i la concentració de gasos provocada pel foc i també van rebre cremades de segon i tercer grau. La resta d'equips que es van veure exposats al mateix risc, entre ells les unitats GRAF de Barcelona i Tarragona, i bombers i auxiliars forestals dels parcs d'Amposta, Mataró, Pineda de Mar, Vilafranca del Penedès, Terrassa, Móra d'Ebre i Tortosa, a més d'una unitat de les Brigades de Reforç en Incendis Forestals (BRIF) del Ministeri de Medi Ambient formada per setze efectius. Si a la pregunta que es fa la jutgessa de Gandesa hi hagués de contestar el conseller d'Interior, Joan Saura, la resposta seria que no va fallar res, que va ser un operatiu «impecable», tal com ha mantingut fins avui malgrat les crítiques rebudes. Però aquesta afirmació, «temerària» per alguns, del conseller s'ha anat desmuntant des que es va aixecar el secret de sumari i tothom ha tingut accés a les investigacions i interrogatoris duts a terme pels Mossos d'Esquadra i al contingut de l'informe elaborat pel mateix cos de Bombers de la Generalitat que inclou la transcripció de les comunicacions per ràdio prèvies i posteriors a l'accident que permeten reconstruir la dramàtica situació que van viure els bombers atrapats pel foc.

Cada vegada són més els experts que, un cop analitzada tota la informació disponible fins ara, conclouen que l'incendi d'Horta va tenir conseqüències mortals bàsicament per dos factors: unes condicions meteorològiques extremes i un conjunt d'errors humans involuntaris que per si sols no haurien tingut més rellevància, però que es van cometre en cadena i en una situació d'estrès per la mateixa naturalesa de l'emergència. D'aquests errors, ni la direcció de Bombers ni el mateix Departament d'Interior no en volen parlar, tot i que implícitament els reconeixen, ja que el mateix conseller Saura en la seva compareixença parlamentària va anunciar millores tècniques, organitzatives i formatives per reforçar l'autoprotecció dels equips d'extinció. Però les famílies de les víctimes, molts dels seus companys de feina i bona part de la societat catalana reclamen saber quins van ser aquests errors. No pas per burxar en la ferida sinó per poder sospesar si hi ha o no les responsabilitats polítiques que Interior es nega a acceptar. Saura ha insistit sempre que no hi haurà dimissions, tot i que poques setmanes després de la tragèdia va destituir tres alts comandaments de la direcció de Bombers amb l'excusa que calia una reestructuració. Però de l'estructura política del departament, Saura no ha tocat ningú, malgrat que la directora general de Prevenció i Extinció d'Incendis, Olga Lanau, va admetre implícitament la setmana passada, en declaracions al programa Els matins, de TV3, que havia posat el seu càrrec a disposició del conseller més d'una vegada i que mai l'hi havia acceptat. Des de finals de la setmana passada ha tornat a prendre força el rumor que finalment Interior «farà saltar algun fusible» per intentar superar aquesta crisi. I Lanau té tots els punts, asseguren fonts del mateix departament. Però abans caldrà que algú admeti els errors. Per sobre d'Olga Renau, el càrrec polític responsable de la gestió de les emergències i els Bombers és el dirigent d'ICV Joan Boada, mà dreta de Joan Saura en la conselleria en qualitat de secretari general del departament.