Economia
Més de mig milió d’euros per a una pesca més sostenible
La inversió de la Confraria de Palamós en les noves portes d’arrossegament de les xarxes redueix l’impacte en el fons marí
Ahir 170 embarcacions gironines van salpar després d’un mes d’aturades ecològiques
Les accions per reduir l’impacte sobre el medi natural marí van prenent forma i no s’aturen. La Confraria de Pescadors de Palamós va invertir el 2017 mig milió d’euros en unes noves portes d’arrossegament per reduir l’impacte en el fons i, precisament ahir, 170 barques de pesca d’arrossegament van tornar a salpar dels ports gironins a primera hora del matí, després d’un mes aturades amb motiu d’una veda ecològica, decretada pel Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, per facilitar la reposició dels estocs pesquers. Aquesta ha estat una veda que per primera vegada s’ha estès des de Portbou, a l’Alt Empordà, fins a Cubelles, ja a Barcelona. I, a més, a Palamós, aquesta iniciativa ha tingut el valor afegit que les 23 embarcacions que surten a pescar gamba han sumat 30 dies més a aquesta acció, en el que és la seva veda pròpia.
En el marc d’aquestes accions, la confraria de Palamós, una de les més actives, va destinar el 2017 uns 600.000 euros per renovar les portes d’arrossegament de les embarcacions que utilitzen aquesta tècnica. Aquesta quantitat, a la pràctica, va representar un 71% de les ajudes que es van repartir entre les confraries gironines per a la limitació de l’impacte de la pesca al medi marí i l’adaptació de la pesca a la protecció d’espècies.
Reduir l’impacte
El president de la Confraria de Palamós, Toni Albalat, explica que l’objectiu d’aquestes mesures és “aconseguir un impacte menor en els fons i especialment també on es pesca la gamba” –vegeu plana 25–. De les 23 barques que surten a pescar gamba, ara mateix 13 ja porten les noves portes d’arrossament per minimitzar la resuspensió del fang; és a dir: la pesca d’arrossegament bentònica –la que es fa en els fons marins– aixeca els sediments i els sòlids en suspensió es poden desplaçar amb els corrents a desenes de quilòmetres del lloc d’origen. Això ocasiona terbolesa i afecta la reproducció d’espècies com ara la gamba. El projecte de millora es va iniciar a finals del 2013 amb l’estudi de les diverses tecnologies que existien per determinar quina era la més apropiada per adequar els vaixells. En una segona fase de proves experimentals es va estudiar la millora de la selectivitat de les xarxes i l’efectivitat de les noves portes d’arrossegament, tenint en compte la quantitat de sediments aixecats, l’impacte sobre el fons i l’eficiència tècnica i energètica.
Resultats clars
Toni Albalat explica que aquest esforç, ja no només d’inversió sinó també de canvi de mentalitat, s’ha vist recompensat el 2017 mantenint la facturació, tot i haver pescat 1.474 tones de peix, un 3% menys que el 2016. El 2017 es va vendre peix per un valor global de 8.738.000 euros, un 0,5% més que el 2016. Tot plegat confirma, segons el patró major de la confraria, Toni Albalat, que les polítiques per aconseguir que la pesca sigui més sostenible funcionen i avancen amb pas ferm. En aquest sentit, del 2015 al 2017 s’ha aconseguit una estabilització de les captures que passen per la llotja de Palamós. Les espècies que es pesquen més a Palamós són l’anxova (24%) i la sardina (17%).