Medi ambient

Replantejament de la nova línia d’alta tensió al Gironès

REE ara preveu que es compacti amb una altra línia ja existent

Veus del territori valoren que s’eviti duplicar infraestructures, tot i que la seva prioritat continua sent que no es faci

“Al tram que creua la C-66, seria bo reduir l’impacte visual”

Una de les llui­tes per la defensa del ter­ri­tori que des de l’any pas­sat ha estat més activa al Gironès és impul­sada per veïns i veïnes, agru­pa­ci­ons, enti­tats natu­ra­lis­tes, col·lec­tius de jovent i dife­rents for­ma­ci­ons polítiques que mos­tren el seu rebuig a la cons­trucció de la nova línia d’alta tensió de 220 kV. El seu traçat, pro­jec­tat per Red Eléctrica de España (REE), uni­ria la futura subes­tació de la MAT a Sant Julià de Ramis amb la d’Endesa a Juià; i el seu recor­re­gut està pre­vist que passi per les loca­li­tats de Juià, Bor­dils, Celrà, Cervià de Ter i Medinyà (dins de Sant Julià de Ramis). Arran de l’opo­sició que la infra­es­truc­tura va aixe­car entre la població, REE està refent el pro­jecte i, ara, s’estu­dia que es com­pacti amb una de les línies ja exis­tents –aquesta opció era una de les plan­te­ja­des des dels muni­ci­pis afec­tats per evi­tar més el trin­xa­ment del ter­ri­tori.

Mem­bres de la com­pa­nyia elèctrica han man­tin­gut tro­ba­des amb els alcal­des per pre­sen­tar-los la pro­posta i reco­llir, nova­ment, les seves impres­si­ons. Quan REE tin­gui enlles­tit el pro­jecte, l’ha de noti­fi­car als con­sis­to­ris i s’obri­ria el període d’expo­sició pública, dins del qual es poden pre­sen­tar al·lega­ci­ons. El replan­te­ja­ment pre­veu que la nova infra­es­truc­tura seguís el mateix traçat de l’actual línia de 220 kV que va de Bes­canó a Juià. S’ins­tal·larien les futu­res tor­res en paral·lel a les d’aquesta i, quan la nova entrés en fun­ci­o­na­ment, es reti­ra­ria la més vella. La idea és el com­pac­ta­ment, ja que per la nova hi pas­sa­rien dos cir­cuits de 220 kV cadas­cun: el de l’antiga línia i el de la futura –és a dir, que els cables de l’actual traçat trans­cor­re­rien pels suports de la nova.

L’alcalde de Celrà, Dani Cor­nellà, avança que, com ja van fer en la pro­posta ori­ginària, des de l’Ajun­ta­ment es pre­sen­ta­ran al·lega­ci­ons al nou pro­jecte. Mal­grat que REE pre­veu incor­po­rar una part de les peti­ci­ons dels con­sis­to­ris i de diver­sos par­ti­cu­lars, mani­festa que la seva pri­mera opció con­ti­nua sent la mateixa: que la línia no es faci perquè no ha que­dat prou acre­di­tada la seva neces­si­tat. “En el cas que ens vin­gui impo­sada, que sigui al menys agres­siva pos­si­ble amb el ter­ri­tori”, demana Cor­nellà, que lamenta que la com­pa­nyia elèctrica no tin­gui en compte una de les reco­ma­na­ci­ons de la Gene­ra­li­tat, que acon­se­lla que un tram sigui sub­ter­rani.

Una de les àrees més afec­tada cor­res­pon a Celrà. Men­tre que en altres pobla­ci­ons la línia pas­sa­ria bàsica­ment per sòl rústic, a Celrà també afecta ter­reny urbà. Trans­corre pel polígon indus­trial i, alhora, diver­ses veus apos­ten perquè es redu­eixi l’impacte visual, sobre­tot al tram que creua la C-66, entre Celrà i Bor­dils.

Fer pinya

L’alcalde de Bor­dils, Albert Ser­rats, diu que tot i que els agra­da­ria més que la nova línia no es fes, qua­li­fica la com­pac­tació com un “mal menor” perquè almenys no hi hau­ria una dupli­ci­tat d’infra­es­truc­tu­res. Aposta per tal que el seu impacte sigui el mínim pos­si­ble i lamenta que es tracti de “David con­tra Goliat”, per la difi­cul­tat que sovint suposa revo­car o can­viar aquest tipus de pro­jec­tes. En la qüestió de les al·lega­ci­ons, l’Ajun­ta­ment de Bor­dils donarà suport al de Celrà. Ser­rats res­salta, de fet, que els con­sis­to­ris fan pinya i van a l’una. També l’alcalde de Sant Julià, Marc Puigtió, indica que se soli­da­rit­za­ran amb les moci­ons per recla­mar que l’impacte de la infra­es­truc­tura sigui el menor pos­si­ble. Recorda que no ha de ser una lluita d’un poble, sinó la del con­junt del ter­ri­tori. I demana la garan­tia que l’antiga línia s’eli­mi­na­ria. “Perquè el que no volem és que n’hi hagi dues”, asse­gura.

Fonts de REE cre­uen que, mal­grat que es va par­tir de posi­ci­ons allu­nya­des amb el ter­ri­tori, “s’està anant per bon camí i hi ha un diàleg”. La com­pa­nyia jus­ti­fica la neces­si­tat de la nova línia per “garan­tir la qua­li­tat del sub­mi­nis­tra­ment”, ali­men­tant millor el Gironès i la Costa Brava cen­tre: “Amb el doble cir­cuit es té més potència, capa­ci­tat de reacció, i es mini­mitza el risc de talls.”

L’empresa afe­geix que, amb la com­pac­tació, el ter­ri­tori “con­ti­nuarà tenint els matei­xos quilòmetres de línia que ara”. Con­si­de­ren que la pro­posta té una millor accep­tació social i, amb relació a la línia sub­terrània, decla­ren que repre­senta mul­ti­pli­car expo­nen­ci­al­ment el cost de l’obra i es fa quan una línia passa per tra­mes urba­nes ja desen­vo­lu­pa­des i edi­fi­ca­des.

REE posarà en ser­vei a finals d’any la nova subes­tació de 400 kV de la Farga. Se situa al mig del tram de la MAT Bes­canó-Santa Llo­gaia, en uns ter­renys de Sant Julià de Ramis, a tocar de l’N-II. La Farga rebai­xarà l’ener­gia que arribi de la MAT fins als 220 kV i l’injec­tarà a dife­rents este­ses –una seria la que enllaçaria amb la subes­tació de Juià.

LES FRASES

La nostra primera opció és que no es faci, i, si ve imposada, que sigui al menys agressiva possible
Dani Cornellà
alcalde de celrà
Amb la compactació, el territori continuarà tenint els mateixos quilòmetres de línia que ara
fonts de red eléctrica de españa (ree)
No volem que es reprodueixin models energètics obsolets i incompatibles amb la llei del canvi climàtic
Daniel Jiménez
membre de la plataforma salvem la llera del ter

Des d’accions d’àmbit local fins al Parlament

G. Pladeveya

Energies més netes, renovables, curoses amb el medi ambient i que no generin un impacte perjudicial per a la salut ni per al patrimoni natural i paisatgístic. Un model energètic sostenible que cada vegada agafi més pes a la nostra societat és l’aposta de la Plataforma Salvem la Llera del Ter, que aglutina totes les veus contràries a la nova línia d’alta tensió. L’entitat es va presentar en un acte celebrat a Cervià de Ter, el 14 de maig de l’any passat. Entre les múltiples accions que el col·lectiu ha impulsat destaca una concentració en rebuig a la infraestructura, el 23 de juliol del 2017. La protesta es va fer a la C-66, a l’entrada de Bordils.

Tres dies més tard, dos membres de la Plataforma Salvem la Llera del Ter, Daniel Jiménez i Bernat Llauradó, juntament amb l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà, van participar en la comissió d’empresa i coneixement del Parlament. En la sessió van explicar tots els arguments pels quals el territori s’oposa a la construcció de la nova línia d’alta tensió i es va demanar la paralització del projecte.

Ara, amb relació al possible replantejament de la línia que està fent REE arran de la mobilització social, des de la Plataforma posen en relleu que encara no han vist la nova proposta i, per tant, prefereixen pronunciar-se amb cautela. Subratllen, malgrat tot, que la primera intenció de la Plataforma continua sent que la futura línia no s’edifiqui, ja que “no ha quedat justificada la seva necessitat”. Són contraris que se segueixin reproduint “models energètics obsolets i caducs, i del tot incompatibles amb la llei del canvi climàtic”. Creuen que és essencial protegir els paratges naturals i també totes les zones pròximes a la població, i evitar que la infraestructura generi un fort impacte visual.

A la llera del Ter, la Plataforma recorda que hi ha flora i espècies animals que necessiten una particular protecció, com diverses aus i les llúdrigues. Esperen, doncs, que la línia no tiri endavant i, en el cas que s’acabés fent, que s’obrís un debat sobre la compactació amb l’existent i sobre el traçat subterrani.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia