Rècord històric de neu acumulada en dues dècades
Alguns punts del Pirineu han superat els tres metres de gruix i les pluges han permès que els embassaments del país recuperin les reserves d’aigua
Els pantans han crescut fins a un 10,82% en menys d’un mes
Gruixos de neu històrics. Especialment al Prepirineu i al vessant sud de la serralada. Les dades que aquesta setmana ha registrat el Servei Meteorològic de Catalunya arran del nou temporal que s’ha produït sobretot a la meitat nord del país deixen en evidència que, en les sèries de vint anys de què es disposa, mai hi havia hagut tanta neu. Tres exemples d’aquesta situació: a Boí es batia el rècord dels últims 19 anys, s’arribava als 3,43 metres de gruix acumulat i se superava la marca anterior, de 3,23. A l’observatori de Cadí Nord s’han registrat 2,34 metres –rècord de 14 anys– i al port del Comte, un metre i mig –es bat així l’antiga marca, registrada fa quinze anys–. Per sobre dels 1.800 metres es va registrar aquesta setmana fins a mig metre de nova acumulació. No és que sigui excepcional que en aquesta època de l’any hi hagi neu, el que ho és són els gruixos que s’acumulen. Si les precipitacions han arribat en forma de nevada a les cotes altes, s’han traduït en pluges a la resta, amb especial afectació a les comarques gironines. Ha plogut i ha plogut molt en zones com ara l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès. L’indret que ha acumulat més pluja, però, és l’Alta Ribagorça, amb 104,6 l/m² en dos dies. És l’únic observatori en què s’han superat els 100 l/m², però la resta de dades no són desmereixedores: 97,5 a Arbúcies, 96,7 a Lliurona i 90,2 al puig Sesolles, sols del 10 al 12 d’abril. Aquest és un dels mesos de l’any amb més dies de pluja o neu, però els dies de precipitació considerada molt abundant no són habituals. Cinc de les 75 estacions que hi ha al país feia més de dues dècades que no registraven un dia tan plujós com dimecres passat.
Tot plegat ha tingut una repercussió important en l’estat dels embassaments catalans. Comparat amb el 16 de març passat, tots han tingut una tendència a l’alça pel que fa a reserves hídriques. Amb una excepció: el d’Oliana, que ha passat del 64,42% al 57,82% de la seva capacitat. Aquest, però, és un pantà dependent de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, mentre que els que formen part de les conques internes catalanes han crescut tots. De fet, el de Foix està al 100% de la seva capacitat, tot i que s’ha de tenir en compte que és dels més petits de Catalunya, amb una capacitat màxima de 3,74 hm³. Però el tercer més gran, el de la Baells, presenta una situació similar, amb una reserva de més del 93%, quan fa menys d’un mes estava al 71,32%. Una bona notícia que es repeteix en tots els embassaments. Sau i Susqueda se situen en els 121,88 i 128,51 hm³, respectivament; és a dir, estan al 73,75% i al 55,15%. En general, els pantans han crescut un 10,82% en un mes.
Desembassant l’Ebre
Pel que fa a la Confederació de l’Ebre, ahir continuava el desembassament de 1.700 m³/s per contenir l’avinguda que baixa pel tronc central del riu. A Ascó, ahir el riu transportava 1.671 m³/s i a Tortosa, 1.762. Si encara pugés més, hi podria haver inundacions en trams urbans de l’Ebre al seu pas per Catalunya, i per això s’està desembassant davant l’avinguda “extraordinària” que es preveu. La gran quantitat de pluja que ha caigut aquesta setmana ha tingut un efecte paral·lel: els rius i rieres han baixat molt plens i això ha servit per netejar les lleres de vegetació i per renovar l’aigua. Aquest episodi de mal temps també s’ha traduït en un fort temporal de mar, que ha afectat especialment la costa central, ha generat onades de fins a 3 metres d’alçària i s’ha endut sorra de moltes platges.
