Reclamen la regulació dels usos, a les illes Formigues

L’Asso­ci­ació Amics de les Illes For­mi­gues va cele­brar ahir la segona mani­fes­tació sub­ma­rina amb l’objec­tiu de fer evi­dent la neces­si­tat de pre­ser­var aquest espai a través d’una clara figura de pro­tecció.

L’acció el que pretén és recla­mar una regu­lació dels usos que aple­gui el con­sens de tots els sec­tors afec­tats. Ahir un grup de sub­ma­ri­nis­tes van des­ple­gar al fons del petit arxipèlag, situat entre Palamós i Pala­fru­gell, una pan­carta rei­vin­di­ca­tiva amb el lema Soc fràgil, estima’m. L’asso­ci­ació, segons el seu pre­si­dent, Jordi Sist­gach, tre­ba­lla des de fa dos anys per la con­ser­vació del fons marí de les illes For­mi­gues, “amenaçat per la forta pressió humana que genera un espai amb atrac­tius pai­satgístics i ambi­en­tals tan grans”.

Una figura clara

Jordi Sis­tach té molt clar que per acon­se­guir cal “defi­nir un model que ordeni aquest espai i que impli­qui totes les admi­nis­tra­ci­ons, a més de la ciu­ta­da­nia”. S’esta­ria davant d’un model de cogestió que ja s’està tre­ba­llant amb la Gene­ra­li­tat i els dife­rents agents.

Jordi Sis­tach té molt clar que pot haver-hi ten­si­ons, en cas que s’acon­se­gueixi aquesta figura de pro­tecció: “ És evi­dent que es poden donar ten­si­ons en el moment d’orde­nar usos, però també es pot apos­tar per una revisió bia­nual, per posar un exem­ple”, des­taca tot afe­gint-hi: “El que no té futur és que tot­hom vagi a les For­mi­gues com vul­gui i de la manera que vul­gui. Pen­sem que s’hi ha de poder con­ti­nuar anant-hi, però dins d’unes nor­mes que per­me­tin res­pec­tar aquest gran espai natu­ral.”

La segona immersió, que es va cele­brar ahir, va par­tir dels ports de Lla­franc, Cale­lla i Marina Palamós. Els sub­ma­ri­nis­tes van sor­tir a quarts de qua­tre de la tarda cap a les illes For­mi­gues i van ini­ciar una immersió per envol­tar el petit arxipèlag. Sota l’aigua, els par­ti­ci­pants van des­ple­gar una pan­carta amb el lema Soc fràgil, estima’m, amb la volun­tat de trans­me­tre la pre­o­cu­pació per la con­ser­vació d’aquest entorn natu­ral. La mobi­lit­zació va tenir la col·labo­ració de les empre­ses Dive Cen­ter Palamós, Ane­mone Diving, Gidive, Posei­don i Tri­ton.

Tre­ball de divul­gació

L’enti­tat en només dos anys ha estat molt activa. A banda d’orga­nit­zar l’any pas­sat la pri­mera mani­fes­tació sub­ma­rina per fer visi­ble aquesta pro­blemàtica, s’ha pro­po­sat també tre­ba­llar l’apar­tat de la divul­gació.

Ara fa uns mesos, l’enti­tat va publi­car el lli­bre Les for­mi­gues i el seu entorn. La costa que va de Begur a Calonge. Aquest tre­ball de l’inves­ti­ga­dor Gabriel Martín vol ser molt més que una mirada específica a aquest entorn. Vol, des de les For­mi­gues, mos­trar el que les envolta. Un pai­satge, de fet, no és res més que punts de fuga de la mirada, sal­pe­brat amb el sen­tit emo­ci­o­nal amb què es valora la imatge reco­llida. Amb el lli­bre es des­co­breix que el topònim For­mi­gues és força cor­rent arreu de la Medi­terrània per desig­nar for­ma­ci­ons roco­ses esqui­fi­des o que Manuel Jua­nola Cer­vera, un esti­ue­jant bar­ce­loní de prin­ci­pis del segle pas­sat, va encar­re­gar al paleta cale­llenc Tomàs Moret que cons­truís uns fogons a l’illot de sa Corba perquè tot­hom que ho volgués hi pogués coure els pei­xos fres­cos.