Medi ambient

Pantalles per salvar aus a la C-31 i la C-65, a la Costa Brava Centre

Un estudi encarregat per Territori i Sostenibilitat recomana instal·lar barreres amb vegetació o de fusta, en viaductes, per evitar atropellaments

El duc és una de les espècies més vulnerables

El Departament de Territori i Sostenibilitat ja disposa de l’estudi ambiental per millorar la connectivitat i mitigar els efectes adversos sobre l’avifauna al llarg del traçat de l’autovia C-31 / C-65 entre Calonge i Santa Cristina d’Aro. El treball, elaborat en els darrers mesos per la consultora palafrugellenca Medis, ha prescrit la necessitat d’un apantallament amb espècies vegetals, i fusta en ponts i viaductes, per mirar d’impedir les col·lisions accidentals d’aus contra vehicles.

Fonts del Departament confirmen que la solució més òptima és instal·lar 3.464 metres lineals d’arbrat, de 4 metres d’altura i 163 metres més de fusta, amb una altura de 3,5 metres a la resta del traçat al quilòmetre 312 i entre punts quilomètrics el 318,9 i 320,5 de la C-31 –al terme de Calonge– i entre les fites dels quilòmetres 4 i 5 de la C- 65, a Santa Cristina. En la redacció de l’estudi s’han tingut presents les observacions del Grup de Natura Sterna i especialistes de la UdG, que van aportar dades per cercar solucions per mirar d’aconseguir elevar les franges de vol de les aus.

L’encaix pressupostari i d’execució de les millores, ara mateix, no té data, però el president de Sterna, Jaume Ramot, xifra en sis els ducs morts per atropellament que l’entitat ha detectat en els darrers anys, una dada que no comptabilitza els que hagin pogut detectar els Agents Rurals. El darrer exemplar mort d’aquesta espècie rapinyaire i protegida va ser una femella que van trobar el dilluns 3 de setembre a la C-65, prop del restaurant Les Panolles.

És una de les zones on l’estudi recomana l’apantallament, en un punt connector entre els espais protegits de les Gavarres, al nord, i l’Ardenya-Cadiretes, al sud, paral·lel al curs del Ridaura. Per Ramot, una solució senzilla serien xiprers, o bé pantalles de fusta –perquè les plàstiques, transparents, també afavoreixen les topades de les aus. L’altre punt crític és a Calonge, al pas entre els puigs Palet i de Can Vilar, a la baixada on hi ha el radar fix.

L’electrocució, un altre risc

Ramot destaca que el Baix Empordà és un dels punts més dinàmics per a la recuperació del duc, amb 22 territoris de posta i 17 parelles censades actives reproduint-se amb una mitjana lleugerament superior als dos polls per niu cada any, per bé que la mobilitat de l’espècie fa que, per exemple, el darrer exemplar trobat sense vida fos aliè a la zona. L’entitat ambientalista, en paral·lel, treballa en altres fronts, com ara la protecció de les línies elèctriques amb aïllants i rectificacions de la posició dels cables que dificultin el risc d’electrocució de les aus i d’altres espècies, com ara l’àliga cuabarrada.

LES XIFRES

3,4
quilòmetres
és la llargada dels dos trams, a Santa Cristina i Calonge, on es recomana apantallar l’autovia.
19
ducs
ha trobat morts Sterna en els darrers anys, la majoria atropellats, sense sumar-hi dades dels Agents Rurals.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona