Societat
La comptabilitat de l’estany de Banyoles
Per primer cop s’ha calculat la quantitat d’aigua que entra i surt diàriament del llac
La mitjana és de 32.800 metres cúbics
Els meteoròlegs Enric i Gabriel Estragués han estudiat durant tres anys l’aigua que surt i entra de l’estany de Banyoles, bé per evaporació, per l’extracció cap a la xarxa d’aigua potable o a través dels recs. Les dades es poden consultar al seu lloc web Meteobanyoles.com. En aquesta comptabilitat líquida, la dada definitiva és 32.800, que són els metres cúbics corresponents a la mitjana d’ingressos i sortides diaris.
Quant a sortides, el treball dels Estragués (pare i fill) demostra que els recs són els que se n’emporten més quantitat (24.500 metres cúbics), mentre que cap a la xarxa d’aigua potable de Banyoles i Porqueres, gestionada per Aigües de Banyoles, hi van 6.050 metres cúbics i a conseqüència de l’evaporació en desapareixen tan sols 2.250. Respecte dels recs, els autors remarquen que el seu cabal és molt variable. “Està molt lligat –afirmen– a la pluja que cau directament a l’estany i sobre la seva conca de recepció”. En època de sequera hi passen uns 10.000 metres cúbics al dia, mentre que quan hi ha hagut episodis de pluja, la suma del cabal dels cinc recs s’enfila fins a 39.000 metres cúbics al dia.
Per la seva banda, la principal entrada d’aigua és a través dels aqüífers del fons del llac, amb cabals procedents de l’Alta Garrotxa (18.400 metres cúbics diaris). Les vuit rieres que hi vessen hi aporten 12.000 metres cúbics i la pluja que cau directament sobre l’estany, 2.400. La riera que més hi aporta és la de Lió, seguida de la can Morgat.
Els autors fan notar que aquests números són mitjanes i que hi ha èpoques en què es dona força diferència entre les quantitats d’aigua que entra i la que en surt. Quan hi ha crescudes –expliquen– els dos col·lectors de la banda banyolina, que s’activen en cas de perill de desbordament, poden engolir uns 3 milions de litres cada hora. De mitjana, tan sols un cop cada dos anys el nivell de l’aigua arriba al de la mota de la riba.