Els embassaments gironins per sota la mitjana de gener
L’embassament de Darnius està en un escenari de prealerta per sequera segons el nou pla de sequera aprovat aquesta setmana pel govern català i que marca els llindars dels diferents recursos
L’embassament de Darnius, amb gairebé 29 hm³ acumulats –un 47% de la seva capacitat– està en un escenari de prealerta per sequera, segons els llindars que marca el recent pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera aprovat pel govern català.
Tot i estar en aquests llindars, pertoca a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) declarar la prealerta o esperar a veure l’evolució, i això darrer és el que ha decidit l’ACA tenint en compte que els volums actuals de les demandes urbanes estan garantides per a un any i s’esperarà l’evolució dels propers mesos per veure si es pot garantir la campanya de rec a l’estiu. Tot això, tenint en compte, recorda l’ACA, que l’hivern és una de les èpoques de l’any amb un consum més baix. Així, en funció de l’evolució de les reserves els propers mesos es decidirà quan es declara la fase de prealerta.
Per contra, els embassaments de Susqueda i de Sau, que subministren a la conca del Ter, tot i estar més baixos que l’any passat i que la mitjana de fa deu anys, es mantenen dins els paràmetres normals. Així, aquests dos embassaments emmagatzemen actualment més de 272 hm³, una xifra per sobre del llindar de 200 hm³ que marca el nou pla com a xifra que situaria el sistema en prealerta per sequera.
Els llindars s’han definit per a cada embassament i per a la resta d’unitats d’explotació regulades definides en el pla al territori gironí; un total de deu unitats o zones on la declaració de l’estat de sequera es pot marcar independentment. Es tracta de la capçalera del Ter i l’Empordà –dues unitats on l’estat de sequera es basa en la pluja acumulada en els darrers mesos–, l’embassament de Darnius-Boadella, l’aqüífer del Fluvià-Muga, l’aqüífer del Baix Ter, la capçalera del Llobregat, la serralada Transversal, els embassaments del Ter, els embassaments de l’Empordà, l’estany de Banyoles i els embassaments del Ter-Llobregat. La diferència en els llindars decretats per a cada zona s’explica perquè les característiques hidrològiques, d’infraestructures i de demandes són molt diferents d’una unitat a una altra.
Així, per exemple, la major irregularitat de la Muga i la manca de recursos alternatius –com ara dessalinitzadores o aqüífers importants– fa que els llindars d’emergència siguin, en relació amb les demandes anuals d’abastament, més alts que a la unitat Ter-Llobregat, segons explica el mateix pa, que determina cinc escenaris en funció de l’estat de les reserves d’aigua: normalitat (embassaments al 60% o més), prealerta (per sota del 60%), alerta (40%); excepcionalitat (25%) i emergència (16%).
En els escenaris de normalitat i prealerta es duen a terme mesures de previsió i gestió, a més d’intensificar el seguiment i recollida d’informació dels usuaris, així com també potenciar l’activació de recursos no convencionals. En els escenaris d’alerta, excepcionalitat i emergència es contemplen mesures per reduir l’ús d’aigua i restriccions.
LA XIFRA
L’estany de Banyoles s’hi inclou
Els llindars a l’estany de Banyoles –on hi ha una cota zero de referència, utilitzada històricament, i situada a 0,45 m per sota del nivell de desbordament–, situen l’alerta a -0,75.
Més prevenció abans d’arribar a un escenari de sequera
Entre les novetats del pla hi ha l’activació de mesures preventives molt abans d’arribar a una situació de sequera. Així, a mesura que disminueixen les reserves dels recursos convencionals –embassaments i aqüífers– agafen més rellevància els no convencionals, com ara la dessalinització, l’ús de pous de sequera i l’aigua regenerada. Per exemple, entre finals de setembre i principis de desembre, es va incrementar la producció d’aigua dessalinitzada.
La gestió dels aqüífers gironins també és analitzada en el pla
El pla analitza els diferents aqüífers gironins, entre què el del Baix Ter, de què destaca que aquest està lligat a la gestió dels embassaments mitjançant les xarxes d’abastament que, des del 2012, permeten reduir l’extracció dels pous de Gualta que pateixen un “acusat descens piezomètric” a l’estiu i prevenir futurs problemes de salinització. Pel que fa al aqüífer Fluvià-Muga, en destaca la fragilitat davant una sequera greu.