la crònica
Angoixa màxima al Baix Ter
Dimecres el sensor de la presa de Colomers (Baix Empordà), a la llera del riu Ter, havia donat un registre, a un quart de quatre de la tarda, de 1.846 m³/s, però ningú sabia si aquell seria el moment més ferotge de la baixada de l’aigua. Des de les dues que el Ter s’havia desbordat, i havia guanyat més de 200 metres per banda, crescuda que va deixar la carretera C-252 en sentit sud inutilitzada. Amb aquell avís, Verges estava ja atemorida i va viure tota la tarda amb la por a la inundació i a l’afectació dels habitatges. L’alcalde, Ignasi Sabater, descrivia la situació viscuda dimecres a la tarda com de preocupació estranya: “Sobretot quan a les vuit del vespre vam saber que també calia vigilar el rec del Molí.” Al capvespre, fins a catorze persones de set cases diferents van haver de ser desallotjades en alguns casos, i en d’altres obligades a pujar al primer pis. Hi va haver també qui va aprofitar l’oferiment de l’Ajuntament i va anar a passar la nit a l’hostal Alberana. Eren els veïns dels habitatges més propers a la mota esquerra.
Mentre l’aigua creixia amenaçadorament tothom va anar a dormir sense saber què podia passar. Sabien que no estaven deixats de la mà de Déu i confiaven en els seus regidors i l’alcalde, que s’havien organitzat per vigilar la mota tota la nit dins d’un cotxe i fent torns.
Una veïna, Mar Sala, dimecres va dormir al sofà. No tenia gaire cobertura dins de casa i no es refiava de sentir si algú els trucava a la porta. “No sabíem què podia passar i, tot i que som lluny de la mota, volíem estar al cas. Finalment ha quedat en un ensurt”, deia a la tarda. Un ensurt que ningú sabia si es repetiria més tard.
Al matí, el tall de la C-252 va deixar molts vergelitans sense poder anar a treballar. Ni podien desplaçar-se en direcció sud, ni podien donar la volta per Torroella, perquè a Ullà la C-31 estava també inundada. Aquesta circumstància va convertir el camí de la mota en un espai agradable per anar a passejar-hi. Feia solet i hi havia calma i serenor. L’alcalde i els regidors mantenien la guàrdia, i la gent, petits i grans, passejaven. Tothom opinava. Alguns feien memòria. “El meu pare em deia que l’any quaranta en va passar una de molt grossa. Diuen que fins i tot l’Onyar i el Ter es van unir!” Fet i fotut, els que no parlaven d’oïdes, sinó de memòria, coincidien que el darrer episodi important era el del 1982. Algun altre, amb ganes de pontificar i fer valer la seva, venia a dir que no n’hi havia per tant, perquè “abantes havien vist molts cops la mota plena”.
Uns quilòmetres amunt, a Sant Pere Pescador, els Bombers treien aigua dels baixos del carrer Escoles. Dimecres havia estat un dia complicat per als pobles pròxims a la llera del Fluvià, però ahir no semblava que la situació hagués d’empitjorar. Al pàrquing ja no hi havia cotxes negats. Tenia brutícia. El Fluvià baixava enfadat però sense ganes de créixer.
A Verges tothom va desaparèixer de la mota a l’hora de dinar. Els havien dit que la crescuda era encara molt amunt. Però ningú sabia què podia passar, a la tarda. Tot i que el nivell de l’aigua havia baixat, Verges era conscient que l’episodi no s’havia acabat. Uns quilòmetres més amunt, Colomers vivia també el seu propi neguit.
A partir de les quatre de la tarda, la mota va tornar a omplir-se d’aigua. Els Mossos van desallotjar la gent que havia tornat després de dinar amb serenitat. Un arbre, empès per la força de l’aigua, va caure sobre una línia elèctrica a la zona inundable. L’incident va produir-se cap a les cinc de la tarda i va elevar definitivament la tensió. Va deixar sense llum Verges, la Tallada i Jafre. Els Bombers, que acabaven d’arribar, i van comunicar que no hi podien fer res.
L’aigua va arribar als nivells de dimecres a dos quarts de sis. Es tornava a respirar lentament, amb l’angoixa al pit. A les set de la tarda, el sensor de Colomers ja era de 2.030 m³/s i faltava el pitjor. Van haver d’evacuar Canet de la Tallada i l’IRTA, que es va inundar. Algunes fonts informaven que el pont de la C-252 s’havia esquerdat. A Colomers, la crescuda va arribar a cobrir l’asfalt i els Mossos van haver de tancar la carretera. Al pas per la presa, l’aigua va arribar als 2.138 m³/s a les nou del vespre, i els mals només es coneixeran quan el nivell es recuperi. Serà quan rebrotarà el debat sobre la idoneïtat del moment per fer el desguàs de Susqueda.