“Doblarem la capacitat de produir aigua dessalinitzada”

En aquests moments estem al 84%, per tant tenim garantides les demandes d’aigua per a un any. D’aigua embassada en conques internes, que donen servei a la regió metropolitana de Barcelona i a l’àmbit de Girona, n’hi ha uns 600 hectòmetres, i també tenim aqüífers amb un volum semblant al de l’aigua embassada. El reservori és important. És evident que ha estat un any hidrològic excepcional, amb un 30% més de pluja que en els períodes de referència.

Pràcticament estan acabades totes les reparacions. La DANA va afectar bàsicament l’àmbit de les comarques de Tarragona i les Garrigues. Hi hem fet 200 actuacions, que gairebé estan executades. Això ha suposat una inversió de 15 milions. Pel que fa al Glòria, han estat 620 actuacions, amb una inversió de 50 milions, gairebé ja acabades. Algunes s’han endarrerit per respectar els períodes de nidificació en espais naturals protegits.

Sí, és evident que amb el canvi climàtic tenim períodes de sequera llargs i episodis de pluja de curta durada més intensos i violents. Aquests dos episodis han estat els més violents que hem tingut.

Sí, els mateixos informes del Consorci del Ter corroboren que es va fer una molt bona gestió. En va sortir menys aigua de la que va entrar per la cua.

En el proper cicle de planificació de sis anys, del 2022 al 2027, l’ACA mobilitzarà el volum més gran d’inversió des de la seva creació: 1.000 milions d’euros. Doblarem la capacitat de produir aigua dessalinitzada. Ara se’n produeixen 80 hm³, 20 a la planta de la Tordera i 60 a la del Llobregat, i en el futur tindrem 160 hm³, 60 hm³ més arran de l’ampliació de la planta de la Tordera i 20 hm³ de la nova planta de Cunit. A més, triplicarem l’ús de l’aigua regenerada. Deixarem de llençar aigua al mar a través dels emissaris marins i es reutilitzarà. De moment ja reutilitzem 30 hm³ i l’objectiu és arribar als 100 hm³. D’aquesta manera transvasarem menys aigua del Ter cap a la regió metropolitana.

Sí, parlàvem d’una inversió en 15 anys. Això inclou dos cicles: ens els primers 6 anys són 1.000 milions i en el següent cicle, a partir del 2023, anirà la resta, 2.000 milions. Això són recursos propis procedents del cànon de l’aigua. Una de les virtuts del cicle de l’aigua és que l’aigua paga aigua, es finança amb un cànon finalista, que és un impost ambiental. Es recapta amb la factura de l’aigua i representa un 30% del total de la factura. Aquest cànon serveix per fer les inversions, el manteniment i l’explotació de tot el sistema de sanejament i contribuir a la garantia d’abastament d’aigua. Fins ara ha estat l’únic impost ambiental finalista en tot l’Estat espanyol.

Sí, perquè no depenem del pressupost de la Generalitat. L’ACA té un ingrés propi i, per tant, garanteix tots aquests recursos.

A tot el litoral tenim un problema, sobretot quan hi ha episodis de pluges, perquè actuen els sobreeixidors. Això afecta la qualitat de l’aigua de les platges i fins passades 24 o 48 hores no es recupera una certa normalitat. Un dels objectius en l’àmbit metropolità és, conjuntament amb diferents administracions municipals que en tenen la competència, aportar solucions complementàries. Hem fet un estudi a la zona del delta del Llobregat i hi ha prevista la millora del col·lector actual. En altres zones, com la platja del Rec del Molí, a l’Escala, ja s’està acabant un col·lector que millorarà els sobreeiximents, així com també l’Ajuntament fa millores al clavegueram. En tot cas, hem de pensar que la proporció de platges amb qualitat excel·lent ha passat en 30 anys de l’entorn del 25% a superar el 90%. Hem fet un esforç i estem treballant també amb l’AMB al col·lector del Morrot, que afecta el port de Barcelona, i al col·lector de Llevant, a la part del Besòs. Així anirem millorant i substituint elements de costa. A banda de la inversió hi ha un capítol de reposició, millora i ampliació de sistemes de depuració.

Serà bastant impossible, no hi ha xarxes separatives. Perquè això fos possible hi hauria d’haver una xarxa per a les aigües pluvials i una altra per a les residuals. Els municipis prou feina tenen a mantenir el clavegueram actual. En episodis de pluja molt intensos les depuradores no poden gestionar tanta aigua i ha de sortir i surt la primera, que té més residus. Tot i que estem pensant en millores amb dipòsits d’aigües pluvials. Són molt costosos, i l’ACA col·labora amb els ajuntaments amb el 25% de la inversió. La nostra intenció seria en la propera planificació arribar al 50% de subvenció.

Això ho millorarem. Hem presentat un acord de col·laboració amb l’Icfo, l’Institut de Ciències Fotòniques, per aconseguir de manera més ràpida els resultats per al control de la qualitat de l’aigua. Si ara necessitem unes 24 hores des que es pren la mostra i se’n coneixen els resultats, hem signat un contracte amb l’Icfo per desenvolupar una nova tecnologia a partir de la llum. Es tracta d’una màquina que es pot posar en una maleta i permetrà que el personal de l’ACA pugui anar a la platja, agafar la mostra i analitzar-li immediatament. Tot això s’està desenvolupant ara i servirà per fer més àgil el canvi de bandera.

Tenim en marxa un projecte d’investigació de la Covid-19 a les aigües residuals. És un projecte liderat per l’ACA amb el Departament de Territori i el de Salut amb una inversió de 400.000 euros. Des del juliol analitza periòdicament la presència del virus a l’entrada de 52 depuradores, que tracten el 80% de les aigües residuals de la població de Catalunya. És una eina al servei del Departament de Salut per conèixer la circulació del virus i aportar informació d’interès per a la gestió de la pandèmia i planificar les actuacions preventives. Ajuda a detectar patrons de comportament del virus: increments o decreixements. Hem constituït un grup de treball científic amb molt alt coneixement per establir un sistema de detecció anticipada del virus com ja han iniciat altres països. És un projecte de monitoratge que té vocació de quedar-se perquè després de la Covid poden arribar altres patògens.

En l’episodi de la DANA vam encarregar un estudi a la UPC per avaluar com havia succeït la riuada del Francolí. L’estudi conclou que la riuada va ser provocada per l’arrossegament de 43.000 arbres. Aquest és el factor més decisiu en els danys provocats a la llera i a diverses infraestructures. Es tracta d’un riu que normalment porta 1 m³/s d’aigua i va passar a 1.200 m³/s. Imagineu la magnitud de la desfeta. Pel que fa a les actuacions que portem a terme en lleres, a banda dels programes de manteniment, també cal fer actuacions per emergència, com les fetes arran del Glòria. Entre finals del 2019 i principis del 2020 vam tenir dos grans temporals. Les actuacions d’emergència consisteixen en retirar acumulacions de vegetació i arbres morts caiguts a la llera, i reordenem les acumulacions puntuals de sediments i restituïm les motes de protecció. La nostra prioritat és garantir la correcta circulació dels cabals en cas que hi hagi nous aiguats i minimitzar els riscos d’inundació. En el cas de la conca alta de la Tordera, en concret la riera d’Arbúcies, els efectes del Glòria acumulats als de les pluges de final d’octubre del 2019 van suposar danys al 70% de l’arbrat. El tipus de treball té en compte la capacitat de supervivència de les diferents espècies de vegetació. Aquests protocols estan consensuats amb la Direcció General de Polítiques Ambientals. Cal tenir en compte que, per fer treballs de retirada d’arbrat i acumulació de material, cal entrar amb maquinària de grans dimensions, no es pot fer manualment, però sempre busquem l’equilibri entre garantir la capacitat de desguàs de les lleres i el bon estat de l’entorn.

Segurament, però no tot. Moltes d’aquestes afectacions no són a les lleres, són als boscos de l’entorn. En els propers anys dedicarem un 15% del pressupost de l’ACA a manteniment de rius i rieres.

Totes les inversions necessàries per garantir els cabals de manteniment faran que això es pugui complir. Tindrem més aigua dessalada, més reutilització per poder suplir els transvasaments. La gran operació d’aigua reutilitzada del país l’estem fent a Tarragona. Des de les depuradores de Tarragona i Vila-seca i Salou enviem aigua regenerada a les empreses petroquímiques, i cada cop tenim més demanda. Aquesta aigua reutilitzada ha fet que el Consorci d’Aigües de Tarragona hagi renunciat a part de la seva concessió d’aigua de l’Ebre i ens ha permès portar aigua a la part nord de la Conca de Barberà. Tot són operacions que ajuden a garantir que en període de sequera també puguem mantenir els cabals.

En aquest moment estem fent el procés participatiu per al proper pla de gestió, que implica revisar l’estat de les masses d’aigua, dels dèficits d’abastament i sanejament, definir quines són les actuacions que s’han de dur a terme en el període de planificació. Aquestes sessions tradicionalment eren presencials i ara s’han fet de manera virtual. Han funcionat molt bé i hi haurà unes sessions de retorn entre setembre i octubre del 2021.

Això serà possible si Catalunya és independent. En el cas de l’Ebre, és un riu que passa per diferents comunitats autònomes i una conca hidrogràfica gestionada per l’Estat. Ara no es pot separar la gestió del tram català.