“Hem de buscar sinergies contra els grans incendis”

El Consorci és una oportunitat molt interessant, perquè és un instrument únic per la seva composició. Diria que és l’únic consorci que incorpora tots els actors, també la propietat. És un instrument de dinamització, coordinació i impuls per a la gestió sostenible d’aquest espai. És un ens únic, singular i innovador, amb un equip interdisciplinari molt interessant que lliga cultura i natura.

En l’àmbit cultural, estem acabant de treballar l’inventari del patrimoni cultural immaterial. També estem treballant en el patrimoni arqueològic amb fusions de bases de dades per així poder tenir tot el patrimoni arqueològic de les Gavarres en un sol lloc i fàcilment accessible. Volem conèixer millor quanta gent ve a les Gavarres i per què, i volem ajudar que aquestes persones vagin més ben orientades. Per això estem fent una renovació de tota la cartelleria malmesa. També és clau desenvolupar estratègies de gestió més eficients adaptades a la nova realitat, que és de creixent accés al medi natural per les restriccions marcades per la Covid, però també per una major necessitat de connectar amb la natura o fer salut. Els espais naturals protegits, com ara les Gavarres, han d’estar preparats per a una realitat de més afluència de gent, que precisarà més informació i coneixement. Hem d’estar al servei tant de la gent que hi viu, perquè hi pugui viure millor, com dels visitants, que hi han de poder accedir de forma regulada i conscients dels valors de l’espai.

La prioritat és que aquest sigui un espai natural protegit emblemàtic. I això no passa necessàriament perquè sigui un parc natural. La prioritat és conèixer i gestionar millor aquest espai des de les nostres competències, que són limitades, però sobretot coordinar millor els actors del territori perquè hi hagi un treball conjunt. Ser parc natural no garanteix gaire res, perquè, en aquests moments, m’atreviria a dir que el Consorci de les Gavarres té tants treballadors com la majoria de parcs naturals de Catalunya. O més.

Cal identificar d’on poden venir els principals incendis, com els podem aturar i quina acció preventiva podem fer entre tots els actors del territori. És cabdal prevenir-los, i més en una situació de canvi climàtic que preveiem que tindrà una afectació molt gran en el massís, tant pel que fa a l’augment de les temperatures, com dels períodes d’estrès hídric. Hem de ser conscients que parlem d’una gran massa boscosa que ha guanyat molt potencial biològic.

Per sort, a les Gavarres encara hi ha una certa gestió dels boscos. De fet, és un dels massissos amb més gestió del bosc, perquè les suredes encara es treballen. Tenim molt clar que la solució passa per la coordinació entre propietaris, bombers, administracions, agents rurals i gestors forestals. En el passat, es va implementar la taula del foc i la idea és continuar-la impulsant. Sobre la taula hi ha un treball de detecció dels PEG [punts estratègics de gestió per al control dels grans incendis] i la voluntat és reobrir alguns d’aquests punts, que, per les seves característiques climàtiques i orogràfiques, és millor que no tinguin bosc. No evitarem que hi hagi incendis, perquè això és molt difícil, però sí que siguin de gran abast. El gran problema de les Gavarres és que són una massa forestal contínua. Amb aquests punts estratègics, però, es redueix la capacitat de propagació dels incendis. Hem de buscar sinergies per evitar els grans incendis.

Aquests processos són canviants. Abans, també hi havia un dipòsit cada cinc quilòmetres i ara, cada vuit. Abans, eren de xapa i ara, de ciment. Ens hem d’adaptar als nous temps, però hem de ser àgils. La substitució d’uns elements per uns altres ha d’estar ben coordinada. Avui dia, el que sobretot necessitem són estructures preventives. Massa vegades, en gestió d’incendis ens hem focalitzat a dotar els Bombers de recursos per apagar el foc, i el foc s’apaga quan es gestiona. Aquest és el gran repte, perquè avui dia els boscos no donen, i per això molts propietaris no els toquen. I això és un perill.

Les Gavarres són el cor entre la Costa Brava i Girona. Són un nexe de natura al mig d’un espai bastant antropitzat. Les Gavarres són moltes Gavarres. Són un espai feréstec que ha aconseguit ser resilient a una Costa Brava antropitzada i a una Girona creixent. Són el cor verd que ens queda al mig d’aquestes conurbacions. Aquest és un massís singular per la seva capacitat de generar cultura, per la seva natura, pel suro... Les Gavarres són singulars perquè tenen moltes cultures a dins. No són gens homogènies. Tenen marina, però també Girona, i l’Empordà, i el Baix Ter... Les Gavarres també són arqueològicament molt interessants perquè són iberes, romanes i medievals. Són moltes Gavarres en una de sola.