Medi Ambient
Els residus: l’amenaça que es pot combatre
Els estats membres de la Unió Europea s’insten a aconseguir ràtios de recollida selectiva del 60% abans del 2030
Catalunya té un índex del 45%, però algunes poblacions ja superen l’objectiu europeu
L’Agència de Residus de Catalunya aposta pel porta a porta per garantir la màxima eficàcia en el reciclatge
L’emergència mediambiental no espera. És el moment de prendre’n consciència. Europa demana als països membres de la UE que arribin a ràtios del 55% de recollida selectiva l’any 2025 i del 60% l’any 2030. El planeta ja no pot absorbir els residus que generem. En aquest moment, Alemanya arriba al 67%; Itàlia, al 48%, i França, al 43% d’efectivitat en la recollida selectiva. Les ràtios de reciclatge a l’Estat espanyol amb prou feines arriben al 33%. Dins de l’Estat espanyol, els millors resultats de recollida selectiva es registren a Catalunya (45%), juntament amb Navarra. I, a Catalunya, les comarques que més reciclen són el Berguedà, Osona, el Priorat i el Moianès, que, en aquest moment, ja compleixen l’objectiu europeu marcat per al 2030, amb percentatges que superen el 60% de recollida selectiva. Tanmateix, no és només una qüestió d’eficiència del sistema, sinó també de consciència. Segons l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), tots els indicadors demostren que als municipis on s’aplica la recollida porta a porta, els índexs de recollida selectiva són més elevats, però, a més, pràcticament la totalitat dels residus es poden reciclar de manera efectiva, ja que la quantitat d’impropis és molt més baixa que amb el sistema tradicional de contenidors.
La realitat ha anat desmentint els inconvenients que tradicionalment s’han associat a aquest sistema, que cada cop té més adeptes. Fins i tot les grans ciutats han trobat fórmules per poder incorporar la recollida porta a porta, amb experiències d’èxit al nord d’Itàlia. I ara algunes ciutats catalanes volen també implementar sistemes similars. A Barcelona, el barri de Sarrià va passar del 19% al 59% de recollida selectiva amb l’aplicació del sistema porta a porta. I la introducció dels cubells amb xip en el porta a porta i de la taxa justa podria enterrar d’aquí a pocs anys el rumor que reciclar és car.
Les xifres del porta a porta
El director de l’ARC, Josep M. Tost, assegura que, quan s’aplica el sistema de recollida porta a porta, els índexs de reciclatge passen en poques setmanes d’una mitjana del 35% al 65% o 75%. Tost reconeix que l’assignatura pendent que hi ha a Catalunya actualment és la recollida de brossa orgànica. Segons ell, en aquest moment, dels 1,3 milions de residus orgànics que es generen, només se’n recull un terç. Tost creu que l’única manera de motivar el ciutadà a col·laborar amb aquest sistema és mitjançant incentius econòmics, entre els quals aposta per l’aplicació de la taxa justa, que, de moment, funciona amb èxit en cinc municipis catalans: Vilablareix, Riudecanyes, Miravet, Rasquera i Argentona. “A Vilablareix, un ciutadà que fa la selecció de residus ben feta paga una mitjana de 80 euros de taxa anual d’escombraries, mentre que si continua apostant pel cubell del rebuig, on tot es barreja i acaba a l’abocador, pot pagar fins a 270 euros anuals”, segons el director de l’ARC. Per ell, aquesta és la fórmula més desitjable, juntament amb la introducció dels sistemes de dipòsit, devolució i retorn, que ja han aplicat amb èxit en països com ara Alemanya i Suècia, i que es podrien generalitzar a tot Europa d’aquí a pocs anys. Aquest sistema suposarà la incorporació de màquines de recollida d’envasos a les portes dels supermercats, on el client podrà bescanviar els vals abonats per la màquina a canvi dels envasos retornats.
Una taxa cada cop més cara
En els últims anys, s’ha fet palès que la taxa d’ús d’abocadors a Catalunya és cada cop més cara i continuarà pujant, segons Tost. Els abocadors catalans estan al límit de la seva capacitat i, per responsabilitat social i mediambiental, l’administració no pot optar per l’exportació de residus a països menys desenvolupats com s’ha fet durant molts anys, en què s’ha amagat la brossa d’Occident sota les catifes d’Àfrica i Àsia. L’alternativa és clara: reduir la generació de residus i reciclar més.
Precisament, els activistes de Greenpeace a l’Estat espanyol han publicat enguany l’informe Ecoembes miente, en què denuncien suposades pràctiques il·legals o èticament reprovables en la gestió dels envasos provinents dels contenidors grocs i que, suposadament, haurien d’arribar a les plantes de reciclatge per ser retornats al mercat. Segons el director de l’informe, Julio Barea, la ciutat de Madrid, en ple 2020, només recicla un 15% dels envasos que llença a les escombraries. La resta van al contenidor de rebuig i, per tant, a l’abocador.
Greenpeace demana accions reals
Per Barea, el més greu és que l’Estat espanyol no pot garantir que els envasos produïts per a la venda de determinats productes siguin reciclats. “En aquest moment, s’utilitzen materials i aliatges impossibles de reciclar per a la producció d’envasos plàstics o PET”, assegura Barea, i aquests productes, juntament amb una gran quantitat d’impropis, es troben al mateix contenidor que els envasos reciclables. Segons ell, els contenidors grocs recuperen molt poca quantitat d’envasos i els que es recuperen són de molt poc valor. Greenpeace creu que des d’Ecoembes no s’està actuant de manera transparent. Segons l’informe publicat per l’organització ecologista, s’han trobat quantitats importants d’envasos provinents de l’Estat espanyol en abocadors il·legals d’Àsia. El mateix informe denuncia l’ús per part de l’empresa Ecoembes d’una planta il·legal al País Valencià i lamenta que això es faci des d’una empresa amb una concessió de servei públic. Segons Barea, “el motiu real de l’existència d’aquesta empresa és aconseguir alliberar els envasadors de la responsabilitat de fer-se càrrec dels envasos”. Barea creu que en cap cas es pot donar la imatge que Ecoembes és una organització mediambiental, sinó ben al contrari: “Ecoembes és una societat anònima que representa els interessos de grans multinacionals i gestiona milions d’euros cada any.” Per ell, el futur és la recuperació dels envasos de vidre reutilitzables, juntament amb la recollida porta a porta i la millora dels materials per als PET i altres envasos.
L’experiència catalana demostra que la recollida porta a porta permet no només recuperar més envasos, sinó també reduir la quantitat d’envasos en origen i conscienciar els ciutadans del problema de generar residus sense control. Greenpeace reconeix la diferència de resultats entre Catalunya i la resta de l’Estat espanyol i veu el porta a porta com un sistema efectiu. Els envasos són molt voluminosos i, amb el sistema porta a porta, el ciutadà és més conscient del problema i evita acumular envasos innecessaris en les seves compres. Però els envasos no desapareixeran. L’objectiu, per Greenpeace, és introduir els sistemes de devolució i retorn de manera generalitzada o avançar tecnològicament cap als envasos compostables, i, per l’Agència de Residus de Catalunya, la introducció dels incentius per als ciutadans que ho fan bé.
