Paisatge pendent d’eòliques

“Som dipo­si­ta­ris d’un patri­moni, si no actuem no ho farà ningú; no és un reflex ego­ista, és un patri­moni comú”, diu la Teresa. És una de les veïnes que viuen a l’àrea situ­ada entre Cap­many i la Jon­quera, zona d’estanys tem­po­rals –que es for­men o des­a­pa­rei­xen en funció de les con­di­ci­ons mete­o­rològiques–, de rutes de dòlmens i de monu­men­tals aflo­ra­ments granítics. Aquests veïns són els que viu­rien de pri­mera mà el canvi dels pai­sat­ges que els envol­ten si tiren enda­vant els pro­jec­tes de parcs eòlics que s’estan tra­mi­tant a l’Alt Empordà.

Per opo­sar-s’hi estan estruc­tu­rant la pla­ta­forma Albera Lliure de Molins (Allimo) que s’ha pre­sen­tat aquest dis­sabte pas­sat a Cap­many amb un mani­fest que volen fer arri­bar a ajun­ta­ments afec­tats i enti­tats de defensa del medi i del patri­moni. Car­les Mes­tre i Ramon Vilar­dell en són alguns dels impul­sors ; expli­quen que Allimo vol fer un pas més en relació amb el comu­ni­cat que van avançar el novem­bre pas­sat tretze enti­tats de la comarca en què recla­ma­ven la redacció d’un pla comar­cal i la pla­ni­fi­cació d’aques­tes ins­tal·laci­ons; ara dema­nen direc­ta­ment l’atu­rada urgent dels pro­jec­tes que s’estan tra­mi­tant a l’Albera des de la ponència d’ener­gies reno­va­bles (PER). I una moratòria de totes les ins­tal·laci­ons, tant eòliques com foto­vol­tai­ques, fins a l’apro­vació d’un pla comar­cal de l’ener­gia. Conei­xe­dor del valor patri­mo­nial i geològic d’aquest entorn, Mes­tre explica que, si bé les tor­res eòliques pro­jec­ta­des no seran a la vora dels estanys (que són espais pro­te­gits), els aero­ge­ne­ra­dors d’uns 200 m d’altura els envol­ta­ran. Les afec­ta­ci­ons, segons ells, seran evi­dents, per al patri­moni i les per­so­nes: “Risc d’incendi, con­ta­mi­nació acústica, lumínica i visual, efec­tes sobre la salut de les per­so­nes, pas d’aus migratòries; els acces­sos –pis­tes de 6 a 10 m d’amplada–, les pla­ta­for­mes de mun­tatge de 240x40 m, línies d’eva­cu­ació d’alta tensió de 20 km amb tor­res cada 200 m, que supo­sa­rien una degra­dació abso­luta del pai­satge i de la qua­li­tat de vida dels habi­tants i visi­tants del lloc.”

La pri­o­ri­tat per als impul­sors d’Allimo és atu­rar Gala­tea, però el pas següent diuen que ha de ser l’inici imme­diat de la tra­mi­tació per a la cre­ació del futur parc natu­ral de l’Albera. Aquest és l’objec­tiu de la Pla­ta­forma per l’Impuls del Parc de l’Albera (PIPA). “Si l’atac que repre­senta aquest parc eòlic es plan­teja és perquè no exis­teix encara el parc natu­ral de l’Albera”, asse­gura Mes­tre. Segons ell, la imbri­cació i super­po­sició de diver­ses figu­res de pro­tecció –paratge (PNIN) de l’Albera, Xarxa Natura 2000, PEIN, ZEPA, reserva dels estanys, etc.– ha tros­se­jat la pro­tecció de l’Albera en un mosaic sense una visió de con­junt. “S’ha dei­xat oberta una bretxa i els pro­jec­tes eòlics es van tra­mi­tant entre tots aquests espais pro­te­gits; no hau­ria estat pos­si­ble si s’hagués plan­te­jat un parc natu­ral des d’un bon prin­cipi”, diu Mes­tre. “Neces­si­tem crear una consciència de pai­satge inte­gral i aquesta s’anirà cre­ant al mateix temps que avanci la lluita con­tra els molins i altres atemp­tats al ter­ri­tori”, recull el mani­fest de l’Allimo.