Medi ambient

Societat

Eucaliptus contra estornells

Un veí de la Cellera de Ter mostra un sistema rudimentari que antigament s'utilitzava per foragitar els estornells dels arbres

L'eucaliptus bullit és el principal ingredient de la fórmula

Aquest sistema és l'únic eficaç, els altres no donen bons resultats
Salvador Alabau
Veí de la Cellera de Ter

Salvador Alabau, un lampista jubilat de la Cellera de Ter, fa temps que intenta donar a conèixer un rudimentari sistema per foragitar els estornells dels arbres per evitar que se'n mengin els fruits o que embrutin zones urbanes amb els seus excrements. L'home coneix aquest sistema perquè fa més de seixanta anys –quan ell en tenia deu– va veure com el seu pare l'utilitzava en una casa de pagès per evitar que els estornells es mengessin els fruits dels arbres. A aquests ocells els agraden les cireres, les figues i les olives, entre altres fruits.

D'aquesta manera, en els últims anys els estornells s'han convertit en una plaga que preocupa pagesos i també els responsables municipals de moltes poblacions gironines pels excrements que deixen als llocs on dormen. Per això, Alabau ha volgut divulgar a diferents administracions, fins ara sense èxit, el sistema que feia servir el seu pare, perquè creu que és l'“únic eficaç” que existeix, tot i que caldria adaptar-lo a les noves tecnologies. L'únic problema, hi afegeix, és que, si es foragiten d'un lloc, els estornells aniran després a un altre lloc on no s'utilitzi el sistema, va adduir.

L'eucaliptus, la base

La fórmula està basada en l'eucaliptus com a principal ingredient, que es barreja amb un altre producte, i que Alabau vol mantenir de moment en secret. Per a l'elaboració del preparat s'han de fer bullir eucaliptus, troncs i branques, i cal afegir-hi l'ingredient secret. Un cop fet el preparat, es diposita en una o diverses ampolles que es pengen a l'arbre del qual es vol foragitar els estornells. Aquesta ampolla s'ha de vestir després amb una carcassa de metall, amb una espècie de xemeneia a dalt.

El metall, amb la calor, ajuda a evaporar el preparat que, en el moment que els estornells l'oloren, aquests aixequen el vol i fugen del lloc. L'olor de l'eucaliptus actua com un repel·lent per als estornells, que els produeix “al·lèrgia”, segons Alabau. Coneixent aquest sistema “del tot fiable i no contaminant”, Alabau no s'explica perquè “no l'escolten” les administracions, la Generalitat i els ajuntaments als quals els ho ha exposat, perquè la seva aplicació suposaria no haver de retirar els excrements d'aquests ocells de les zones urbanes.

L'any 1968, Alabau va provar el sistema amb el professor de cicles formatius Pere Espinet i uns biòlegs, que van valorar positivament la iniciativa. Espinet coincideix que és un sistema “comprovat”, igualment com Toni Ruiz, cunyat d'Alabau, que l'ajuda a divulgar-lo.

Des de llavors, Salvador Alabau va deixar el tema aturat un temps, però tot sovint hi ha anat pensant i no desisteix en el seu objectiu de divulgar-lo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.