Medi ambient

Societat

Eucaliptus contra estornells

Un veí de la Cellera de Ter mostra un sistema rudimentari que antigament s'utilitzava per foragitar els estornells dels arbres

L'eucaliptus bullit és el principal ingredient de la fórmula

Aquest sistema és l'únic eficaç, els altres no donen bons resultats
Salvador Alabau
Veí de la Cellera de Ter

Sal­va­dor Ala­bau, un lam­pista jubi­lat de la Cellera de Ter, fa temps que intenta donar a conèixer un rudi­men­tari sis­tema per fora­gi­tar els estor­nells dels arbres per evi­tar que se'n men­gin els fruits o que embru­tin zones urba­nes amb els seus excre­ments. L'home coneix aquest sis­tema perquè fa més de sei­xanta anys –quan ell en tenia deu– va veure com el seu pare l'uti­lit­zava en una casa de pagès per evi­tar que els estor­nells es men­ges­sin els fruits dels arbres. A aquests ocells els agra­den les cire­res, les figues i les oli­ves, entre altres fruits.

D'aquesta manera, en els últims anys els estor­nells s'han con­ver­tit en una plaga que pre­o­cupa page­sos i també els res­pon­sa­bles muni­ci­pals de mol­tes pobla­ci­ons giro­ni­nes pels excre­ments que dei­xen als llocs on dor­men. Per això, Ala­bau ha vol­gut divul­gar a dife­rents admi­nis­tra­ci­ons, fins ara sense èxit, el sis­tema que feia ser­vir el seu pare, perquè creu que és l'“únic eficaç” que exis­teix, tot i que cal­dria adap­tar-lo a les noves tec­no­lo­gies. L'únic pro­blema, hi afe­geix, és que, si es fora­gi­ten d'un lloc, els estor­nells ani­ran després a un altre lloc on no s'uti­litzi el sis­tema, va adduir.

L'euca­lip­tus, la base

La fórmula està basada en l'euca­lip­tus com a prin­ci­pal ingre­di­ent, que es bar­reja amb un altre pro­ducte, i que Ala­bau vol man­te­nir de moment en secret. Per a l'ela­bo­ració del pre­pa­rat s'han de fer bullir euca­lip­tus, troncs i bran­ques, i cal afe­gir-hi l'ingre­di­ent secret. Un cop fet el pre­pa­rat, es dipo­sita en una o diver­ses ampo­lles que es pen­gen a l'arbre del qual es vol fora­gi­tar els estor­nells. Aquesta ampo­lla s'ha de ves­tir després amb una car­cassa de metall, amb una espècie de xeme­neia a dalt.

El metall, amb la calor, ajuda a eva­po­rar el pre­pa­rat que, en el moment que els estor­nells l'olo­ren, aquests aixe­quen el vol i fugen del lloc. L'olor de l'euca­lip­tus actua com un repel·lent per als estor­nells, que els pro­du­eix “al·lèrgia”, segons Ala­bau. Conei­xent aquest sis­tema “del tot fia­ble i no con­ta­mi­nant”, Ala­bau no s'explica perquè “no l'escol­ten” les admi­nis­tra­ci­ons, la Gene­ra­li­tat i els ajun­ta­ments als quals els ho ha expo­sat, perquè la seva apli­cació supo­sa­ria no haver de reti­rar els excre­ments d'aquests ocells de les zones urba­nes.

L'any 1968, Ala­bau va pro­var el sis­tema amb el pro­fes­sor de cicles for­ma­tius Pere Espi­net i uns biòlegs, que van valo­rar posi­ti­va­ment la ini­ci­a­tiva. Espi­net coin­ci­deix que és un sis­tema “com­pro­vat”, igual­ment com Toni Ruiz, cunyat d'Ala­bau, que l'ajuda a divul­gar-lo.

Des de lla­vors, Sal­va­dor Ala­bau va dei­xar el tema atu­rat un temps, però tot sovint hi ha anat pen­sant i no desis­teix en el seu objec­tiu de divul­gar-lo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.