La Tordera, realitats diverses d'un mateix riu

Històricament, la Tordera ha estat un riu maltractat. Els abocaments d'aigües industrials i d'aigües residuals municipals, que van tenir el seu episodi àlgid a finals dels noranta i que van precipitar la construcció de la dessalinitzadora, han marcat la realitat d'un espai que conserva encara una riquesa natural molt important. Les últimes dades sobre l'estat de salut de la Tordera provenen de l'estudi realitzat per la Diputació a través del departament d'ecologia de la Universitat de Barcelona. Un estudi fruit del seguiment que, amb la col·laboració de diverses institucions, des de l'any 1994 realitzen informes periòdics sobre la qualitat ecològica de diferents rius del país. El resultat és prou decebedor: les parts mitjana i baixa de la Tordera es troben en un mal estat ecològic. Segons es recull en les conclusions, malgrat que les aigües que baixen ara presenten un aspecte net i transparent, el nivell ecològic no és l'esperat. Tot i això, també es deixa constància d'una evident –però sensible– millora. Una millora que es focalitza sobretot a la part alta i que va minvant a mesura que s'arriba a la desembocadura. Zones com ara la de Santa Maria de Palautordera comencen a mostrar alguns punts amb problemes i, com més avall, l'estat ecològic empitjora, igual que, segons es desprèn de l'estudi, als trams entre la Ferreria i Sant Feliu de Buixalleu, o el tram que va des del municipi de Tordera fins a la desembocadura. L'informe, fet públic aquest mes, ha estat elaborat a partir de l'índex Ecostrimed, un índex que calcula la qualitat biològica dels rius a partir de macroinvertebrats (IBMWP) i a partir de l'estat de conservació del bosc de ribera (QBR).