Arriben els primers diners dels parcs eòlics
Ajuntaments com ara el de Vilalba dupliquen el pressupost municipal gràcies al vent
La plataforma diu que només n'hi ha per millorar les festes
A les Terres de l'Ebre, hi ha actualment en funcionament onze parcs eòlics concentrats a les comarques del Baix Ebre i la Terra Alta. En aquesta última comarca és on la injecció econòmica provinent del vent ha aixecat més expectatives, i alguns ajuntaments, com ara el de Vilalba dels Arcs, han pogut duplicar el seu pressupost municipal, que ha passat de poc més de 500.000 euros a superar el milió. Això gràcies en gran part als ingressos provinents de la llicència d'obres dels dos parcs eòlics que tenen en funcionament al municipi Bon Vent, de 48 megawatts, que es va posar en marxa l'octubre del 2009, i Vilalba dels Arcs, de 24 megawatts, que funciona des del setembre del 2010, tots dos de la portuguesa Energies de Portugal (Edp) i que han sumat un doble ingrés d'uns 360.000 euros a les arques municipals. Més difícil és saber quants diners percebrà anualment l'Ajuntament de Vilalba d'aquests dos parcs eòlics. “Dependrà de la producció i del preu de venda de l'energia”, precisava l'alcalde, Xavier Marzo (CiU), que calcula uns ingressos anuals d'uns 200.000 euros com a mínim. “Amb aquests diners donarem millor serveis als ciutadans”, diu, i explica que aquest estiu els veïns del poble i els de segona residència han tingut l'entrada a les piscines gratis. “Disposar d'aquests diners també ens permetrà poder accedir a subvencions que abans no podíem demanar perquè no podíem cofinançar-les”, afegeix Marzo.
També a Caseres la injecció econòmica ha estat important. Allí també funcionen dos parcs eòlics, Mudefer I i Mudefer II, de l'empresa Fersa, de 45 i 12,5 megawatts respectivament. Es van posar en marxa al febrer i l'estiu del 2010. L'alcalde de Caseres, el també convergent Josep Maria Peris, explica que l'Ajuntament només rebrà el 0,50% de la producció bruta del parc, perquè ha preferit que siguen els propietaris dels terrenys els qui se'n beneficien: un total de 139 que es repartiran el 2% de la producció del parc en funció dels metres quadrats afectats pel parc eòlic. Així les coses el consistori preveu recaptar uns 100.000 euros anuals. “Ens serviran per millorar els serveis i per destinar una partida pressupostària a Cultura i Esports, que abans no teníem”, diu Peris, que també assenyala que estudien concedir ajuts a les famílies que tenen fills estudiant fora.
També Corbera d'Ebre s'ha beneficiat dels ingressos de l'energia eòlica. El parc de Corbera, de la portuguesa Edp i de 49,5 megawatts, encara no està en funcionament, però l'Ajuntament, segons va manifestar el seu alcalde, Sebastià Frixach (ERC), ha ingressat uns 300.000 euros en diverses anualitats en concepte de llicència d'obres. “Gràcies a aquests diners hem pogut acabar les piscines”, assenyala Frixach.
A la Fatarella, Edp també està construint un parc eòlic de 48,30 megawatts i 21 aerogeneradors. L'Ajuntament encara no ha rebut cap ingrés en concepte de llicència d'obres perquè va presentar un contenciós contra l'empresa en el qual li reclamava també l'impost de construccions i obres (ICIO). “El jutge ens ha donat la raó i hem de cobrar uns 600.000 euros”, manifestava l'alcaldessa, Carme Pellejà (ERC), que calcula que l'Ajuntament rebrà un mínim 90.000 euros anuals en concepte de cànon.
Es tracta d'ingressos “mínims”, segons la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, que s'oposa a la proliferació de parcs eòlics a la comarca. “Són diners que només serveixen per millorar les festes majors del poble”, assegura un dels seus portaveus, Jesús Carbó, que denuncia una vegada més l'“obscurantisme” que envolta els cànons que les eòliques acaben pagant tant als ajuntaments com als particulars.
En el cas del Baix Ebre, on els parcs eòlics funcionen des de fa més anys, les xifres estan una mica més clares. La central més antiga és la del Baix Ebre, que funciona des del 1994 i que va ser una de les primeres de Catalunya. Té 4,05 megawatts de potència i està gestionat per una societat semipública de la qual forma part el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Tortosa. Els ingressos anuals són d'uns 500.000 euros, que es repartixen entre tots els socis. El Perelló també va ser un dels primers municipis de Catalunya que van fer una clara aposta per l'energia eòlica, i actualment té en funcionament tres parcs eòlics al seu terme, el de les Calobres (12,75 megawatts), d'Electra Mestral SL; el de les Colladetes (30,85 megawatts), d'Enervent SL, i un d'un únic aerogenerador de 3 megawatts, d'Eòlica del Perelló. Anualment, el consistori ingressa entre 60.000 i 90.000 euros dels parcs eòlics. “Ens correspondria el doble però l'altra part se la queda la Generalitat, perquè els terrenys on hi ha els molins són seus”, explicava l'alcalde, Ferran Cid (ERC). En el cas del Perelló, les empreses eòliques han d'aportar un 3% de la facturació anual o un mínim de 750 euros per molí, i en té 72. Els ingressos no són gaire elevats –el consistori treballa amb un pressupost d'uns 3,5 milions d'euros–, però Cid es mostrava satisfet per l'aposta eòlica. “És una ajuda important per al poble”, assenyalava.
També Tortosa rep uns ingressos regulars dels parcs eòlics del Coll de l'Alba, Ecovent i Tortosa de 48 i 30 megawatts de potència: uns 322.000 euros anuals, dels quals 56.254 corresponen a l'impost d'activitats econòmiques (IAE), un impost que a la Terra Alta encara no han començat a cobrar.
