El 2010 va ser més plujós i fred que la mitjana climàtica
La Costa Brava és on les pluges han estat més elevades del normal, i el sud del Baix Empordà, on l'anomalia pluviomètrica ha estat més alta de Catalunya
Des del 2005 cap any no hi havia estat tan fred
En termes meteorològics, el 2010 s'ha de definir com un any fred i plujós a les comarques gironines. Ha estat un any inestable, de batzegades, en què s'han alternat calor i fred extrems, i amb episodis inesborrables, com ara la nevada del 8 de març. Segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya, per regla general l'any passat va ploure més i la temperatura mitjana va ser més freda del que és normal si s'atén a la mitjana climàtica de la demarcació.
En temperatures, en conjunt el 2010 va ser un any fred, amb uns valors que majoritàriament es van situar entre mig grau i un grau i mig per sota de la mitjana climàtica. Per trobar un any tan fred a les comarques gironines s'hauria de retrocedir fins al 2005, quan les temperatures mitjanes van ser fins i tot encara una mica inferiors. Per zones, gairebé tot el Baix Empordà, el litoral sud de l'Alt Empordà i la part més oriental de la Cerdanya van registrar anomalies inferiors a un grau negatiu respecte de la mitjana climàtica, i a només la pràctica totalitat de la Garrotxa i la part més muntanyosa de la Selva la diferència va ser superior al mig grau negatiu. En xifres absolutes, a l'Alt i el Baix Empordà i a Banyoles les mitjanes van ser d'entre 14 i 15 graus –amb l'excepció de Roses, amb 15,5 graus–; al Gironès i la Selva interior, entre 13 i 14 graus; a la Garrotxa, entre 12 i 13, i al Ripollès destaquen els 2,6 graus d'Ulldeters i els 9,5 de Sant Pau de Segúries. El juliol va ser, amb diferència, el mes més càlid arreu, i el gener, el més fred.
Més pluges
Pel que fa a les pluges, les diferències més importants es van localitzar a la Costa Brava. Tot el litoral gironí, a excepció de l'extrem nord, va rebre durant el 2010 entre un 10 i un 50% més de les precipitacions mitjanes habituals. Al sud del Baix Empordà, a la zona compresa sobretot entre Palafrugell i Platja d'Aro, la diferència respecte de la mitjana climàtica va superar fins i tot el 50%. Per exemple, a Castell d'Aro hi van caure 928,9 litres per metre quadrat. Això va convertir aquest àmbit en el lloc del país amb una anomalia més gran pel que fa a precipitacions, segons va explicar ahir el Servei Meteorològic de Catalunya. En canvi, a l'interior de la demarcació les xifres van ser molt semblants a les mitjanes anuals d'altres anys, i només en alguns punts del Pla de l'Estany i de la Cerdanya van ser sensiblement inferiors. Tot i això, i com és habitual, les estacions meteorològiques de muntanya van ser les que més aigua van rebre: 1.404 l/m² a Ulldeter, 1.282 a Núria, 1.240 a la Vall d'en Bas i 1.007 a Olot. La que va registrar uns valors més baixos va ser Portbou, amb 709 l/m². A Girona, en van caure 743, 824 a Espolla, 869 a Torroella de Montgrí, 754 a Banyoles i 771 a Anglès. Majoritàriament, la llevantada de l'octubre va fer d'aquest el mes més plujós de l'any, i només en algunes estacions molt determinades, com ara Vilobí, Torroella de Montgrí, Ventalló i Ulldeter aquesta posició en el rànquing el va ocupar el maig.
LES XIFRES
LES DATES
La nevada, indiscutible episodi més destacat
El 2010 va deixar enrere diversos episodis meteorològics destacables. El més important va ser, sense cap mena de dubte, la nevada del 8 de març. Aquell dia la neu va cobrir tota la demarcació, però a més a més ho va fer barrejada amb una humitat i un vent que van provocar el caos elèctric que es va viure sobretot al Baix Empordà i la Selva. Molts pobles i nuclis van estar dies sense llum, i després van haver de funcionar amb generadors mentre es reparaven els desperfectes a les línies elèctriques i a les subestacions. A més, la nevada va obligar a passar la nit a la carretera i en pavellons milers de conductors atrapats a la xarxa viària.
Altres episodis que cal recordar és el temporal de neu del 8 de gener. Si bé va afectar majoritàriament les comarques del sud de Catalunya, a les comarques gironines també va tenir afectacions a la xarxa viària que connectava amb la Catalunya del Nord i va deixar sense transport escolar milers d'alumnes per precaució. Més que neu, la demarcació va patir el temporal per la fred i el vent. L'1 de febrer una petita nevada va afectar el Gironès, el Pla de l'Estany i la Garrotxa, però sense conseqüències, i el 13 de febrer una altra onada de fred portava unes temperatures mínimes que es van superar a final de desembre. A l'altra banda, a final d'agost es vivia la principal onada de calor de l'any, i el 8 de desembre el termòmetre batia rècords històrics d'altes temperatures en aquesta època de l'any. També cal destacar l'episodi de la ventada del 25 d'octubre.
La temperatura i les pluges, per zones
En aquests gràfics, del Servei Meteorològic de Catalunya, es pot comprovar quina ha estat la temperatura mitjana anual i les precipitacions acumulades a les comarques gironines durant el 2010. Aquestes dades es poden comparar amb la mitjana climàtica que el Servei té registrat de cada espai, calculat a partir de les dades que s'han recollit històricament a cada estació. Els colors marquen la desviació sobre la mitjana, que pren el 100 com a valor de referència. Si el valor és inferior a 100 vol dir que no s'arriba a la mitjana, i si el supera vol dir que se sobrepassa. Les línies indiquen el percentatge.
