SANTIAGO LAVÍN
RESPONSABLE DEL SERVEI D'ECOPATOLOGIA DE FAUNA SALVATGE A LA UAB
“La gàbia al cap d'un any no funciona”
Aquest expert considera que el primer any es poden agafar senglars amb gàbies trampa però després l'animal les reconeix i les evita
Santiago Lavín és el responsable del servei d'ecopatologia de fauna salvatge de la UAB. Lavín ha emprat diversos mètodes de captura i considera que les gàbies trampa poden ser un bon sistema de forma puntual.
Vostè ha utilitzat diferents sistemes per capturar animals. Com valora les gàbies trampa?
Hem fet proves a Matadepera i Sabadell, on també hi ha problemes amb els porcs senglars, i per experiència puc dir que el primer any funcionen i es poden capturar porcs senglars però després ja no se n'agafa ni un perquè l'animal les reconeix i ja no hi entra.
Quin mètode recomanaria?
El problema no és el sistema de captura, tot i que crec que se n'haurien d'aplicar diversos i observar com funcionen. La captura amb arc i fletxes no és nova i pot ser una bona fórmula per a zones urbanes on no es poden emprar armes de foc. El primer que cal, però, és retirar l'alimentació als senglars i que els veïns no els donin menjar. Sóc plenament conscient, però, que això és molt difícil d'aconseguir. El trasllat de l'animal a un altre indret és una barbaritat des del punt de vista sanitari, perquè l'únic que es fa és traslladar el problema a un altre lloc.
Quin és el principal problema?
El que tinc més clar és que en un parc urbà com Collserola, on entren milers de persones, cal saber quins són els agents patògens que hi circulen per tal de prevenir malalties. En aquest sentit, cal prendre una determinació ara.
Què caldria fer?
Establir una vigilància sanitària mitjançant l'anàlisi de la sang i els òrgans dels senglars que s'atropellen o capturen. En funció del resultat i de la informació que s'obtingui en aquesta fase passiva, es van a buscar dades més concretes en altres exemplars de senglars; és el que es coneix com a fase activa. Així sabríem quins organismes patògens tenen els senglars i quines repercussions poden tenir en altres animals o en les persones.
Això és car?
Té un cost, és clar, però a vegades acabés gastant vint vegades més quan ja ha sorgit el problema.
Què li preocupa més?
Que la malaltia que pugui tenir un senglar es transmeti al porc comú. Seria un greu problema per a tot el país tenint en compte la cabanya porcina de Catalunya.
Es fa vigilància a altres llocs?
Sí. La Generalitat va ser-ne pionera als anys noranta i amb l'administració tenim establert un conveni de vigilància sanitària en les reserves naturals de caça. De fet, el Ministeri de Medi Ambient té la intenció ara d'aplicar el mateix protocol a la resta de comunitats autònomes. A la Generalitat li va interessar fer les proves perquè a les reserves els animals tenen un aprofitament cinegètic i estan en contacte amb animals de pastura. També hi ha un interès, és clar, per conservar els animals.
Hi ha sobrepoblació de senglars a Collserola?
Treballem amb dades que ens lliura el parc, però la importància de les xifres és relativa. El més greu és l'impacte que poden acabar tenint en l'entorn i això ho poden aconseguir deu o cent exemplars.