medi ambient
Una herba invasora ataca flora autòctona a Argentona
L'entitat Natura denuncia que l'antic govern municipal va plantar l'espècie coneguda com a Misèria (‘Tradescantia fluminensis') durant els treballs de recuperació de la font Picant
L'entitat Natura, va alertar de la introducció d'una espècie de planta invasora, la Misèria (Tradescantia fluminensis), a la font Picant d'Argentona. Concretament, l'entitat situa aquesta plantació durant els treballs que es van fer a l'indret –al 2008– que van permetre restaurar i recuperar la font. Des de Natura es va lamentar que fos la mateixa administració municipal (aleshores governaven TxA i CiU) qui autoritzés la sembra de la Misèria.
“És una espècie que s'escampa molt ràpidament i que impedeix el creixement de plantes autòctones de la zona com ara l'heura i la vinca”, va explicar el portaveu de Natura, Oriol Bassa, que va defensar que s'hauria pogut optar per la plantació d'aquestes espècies autòctones. En aquest sentit, Bassa va recordar que en només tres anys la Misèria va aconseguir naturalitzar-se, i amb tant d'èxit que el Parc de la Serralada Litoral va haver d'actuar per intentar controlar aquesta espècie arrencant més de sis-cents quilos en només una setmana. Aquestes restes es van haver de portar a la deixalleria per evitar que es poguessin abocar en un altre espai i continuar expandint-se.
El regidor de Sostenibilitat, Pere Mora (Argentcat), va anunciar la intenció d'eradicar aquesta espècie i que, per això, “es faran els controls i les accions necessàries”. D'altra banda, l'exalcalde d'Argentona, Pep Masó (TxA), va assegurar que, en el moment de fer la rehabilitació de la font Picant, es van seguir les instruccions del Departament de Medi Ambient municipal a l'hora de plantar la Misèria.
LA XIFRA
LA FRASE
Una planta sud-americana
La Tradescantia fluminensis (denominada Misèria en català i Amor de Hombre o Estrellita en castellà) és originària del sud-est del Brasil i de l'Argentina. Va arribar a Europa a principis del segle XIX per ser utilitzada en jardineria. Es tracta d'una herba perenne, de creixement ràpid, de tiges rèptils i gran capacitat per reproduir arrels als nusos. Les seves fulles són amples, ovades, carnoses i produeix flors blanques i vistoses.
La poca exigència de les condicions de cultiu, la seva propagació vegetativa fàcil i el seu caràcter ornamental fan que s'utilitzi per repoblar talussos. Tanmateix, l'espècie ha escapat dels jardins i s'ha naturalitzat al sud-oest d'Europa, i avui se la pot trobar a França, Portugal, l'Estat espanyol i Catalunya, entre altres territoris. Segons va apuntar Oriol Bassa, en un dels punts de l'Estat on la Misèria ha portat més maldecaps és a la illes Canàries, concretament a la zona de la Gomera.
