Medi ambient

Catalogades les nou joies de la corona del massís

El Consorci de les Gavarres ha escollit els elements que considera més representatius del conjunt etnològic, com ara fonts, pous o molins

En el pro­jecte de zona d'interès etnològic el Con­sorci de les Gavar­res ha defi­nit els nou ele­ments que con­si­dera més repre­sen­ta­tius de la cul­tura tra­di­ci­o­nal del massís.

Els cri­te­ris que s'han seguit són l'estat de con­ser­vació, la faci­li­tat d'accés i els muni­ci­pis impli­cats, per tal d'abas­tar el màxim pos­si­ble de l'espai pro­te­git. Amb aquests ele­ments s'acon­se­gueix una mos­tra de tot el que l'home ha fet durant el pas­sat men­tre vivia a les Gavar­res, més enllà d'edi­fi­ca­ci­ons com ara masos o esglésies. Els nou ele­ments esco­llits són:

Molí d'en Fri­gola

Situat prop del Daró a Sant Miquel de Cruïlles, es con­si­dera un clar exem­ple de molí fari­ner d'època moderna. És del segle XVII i es tracta de l'únic molí com­ple­ta­ment res­tau­rat de les Gavar­res.

Molí del mas Xifra de Vall

A la vall de Bell-lloc de Palamós, és un ele­ment que per­met docu­men­tar les diver­ses fases evo­lu­ti­ves, tant tècni­ques com arqui­tectòniques, d'un molí hidràulic des de l'època medi­e­val a la moderna.

Molí de Canya­dell

També a la vall de Bell-lloc de Palamós, és una de les poques mos­tres de molins pri­mi­ge­nis, d'una tècnica molt sen­zi­lla. Està en mal estat i hi cal un pro­jecte de pro­tecció i recu­pe­ració.

Rajo­le­ria de Can Fri­gola

Situ­ada prop de Sant Cli­ment de Peralta, s'ha esco­llit perquè s'hi han fet inves­ti­ga­ci­ons i s'hi cele­bra una festa popu­lar. A més, és una de les més grans, amb una capa­ci­tat de cuita de rajol gai­rebé indus­trial. Es creu que data del segle XVIII i va fun­ci­o­nar fins a finals del segle XIX.

Forn Gran

És un forn de calç a Fora­llac, prop de Fon­teta, i cone­gut també com el forn d'en Torró. És un dels més ben con­ser­vats i l'únic en què s'ha fet un tre­ball de recu­pe­ració.

Pous de glaç de la font d'en Salomó

A la Bis­bal d'Empordà, són dos grans pous pro­pers, de fàcil accés. Un encara es con­serva sen­cer, amb la volta de pedra. Són de finals del segle XVII o ini­cis del XVIII, i demos­tren el comerç que hi havia ales­ho­res a les Gavar­res.

La font Picant de Madre­ma­nya

Les surgències d'aigua sem­pre es van apro­fi­tar, i en aquest cas es man­te­nen encara part dels edi­fi­cis que van ser­vir per a l'acti­vi­tat embo­te­lla­dora que va tenir la font al vol­tant, a par­tir de finals del segle XIX.

Mines Vic­to­ria Espe­ranza i Niño Jesús

Situ­a­des a Celrà, la mine­ria és una de les acti­vi­tats més des­co­ne­gu­des però més anti­gues de les Gavar­res. En aquest cas, són un dels para­dig­mes per demos­trar com es va voler implan­tar aquesta acti­vi­tat a la zona.

Sis­tema hidràulic de Can Vila­llonga

Al mas de Can Vila­llonga, a Cassà de la Selva, hi ha una de les mos­tres més clares de la importància de l'aigua a les Gavar­res. El con­junt com­bina diver­sos sis­te­mes de con­ducció, cap­tació i embas­sa­ment de l'aigua, on en des­ta­quen cinc aqüeduc­tes que for­ment part dels 1,6 quilòmetres del sis­tema de cap­tació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.