Més fusta que mai cap a Itàlia
Portaran 35.000 tones de biomassa de boscos gironins cap a una planta italiana
Ahir va sortir el primer dels 8 vaixells previstos des de Palamós
A la demarcació es calcula que es generen unes 90.000 tones de biomassa a l'any
Els últims anys ja ha estat habitual veure vaixells carregats de biomassa sortint del port de Palamós per anar cap a Itàlia. D'aquesta manera s'ha buscat una sortida a part de la fusta que s'ha recollit a les comarques gironines, tant la que genera el mateix sector silvícola com la que s'ha apilonat als boscos després de la nevada i de les llevantades. Aquest any el nombre de tones que faran el camí de Palamós cap a Itàlia pot superar àmpliament les xifres d'anys anteriors.
Ahir va sortir el primer vaixell d'aquest any, carregat amb unes 4.000 tones de biomassa provinent de boscos gironins. I aquest serà només el primer dels enviaments que farà l'empresa Forgav –Forestal Gavarres– conjuntament amb Enerfust XXI. Segons va explicar ahir Francesc Alameda, un dels propietaris i administrador de Forgav, en total hi haurà aquest any vuit vaixells que al llarg de l'any traslladaran la fusta. A raó d'aproximadament un vaixell cada mes, tret de la temporada d'estiu, es portaran unes 35.000 tones de biomassa gironina. Sobretot prové de les Gavarres i l'Ardenya-Cadiretes, però també d'altres zones com ara les Guilleries, la Garrotxa, el Montnegre-Corredor o la vall de Camprodon. una bona part d'aquesta fusta ja arriba triturada i assecada al port de Palamós, on s'apila per carregar-la al vaixell. Aquesta primera operació va començar diumenge i va acabar ahir al migdia. Tota la biomassa que no va cabre al vaixell es deixarà a l'esplanada del port mateix, a l'espera de carregar-la en el següent viatge, previst pel febrer.
3,5 megawatts
Les 35.000 tones representen una potència energètica de 3,5 megawatts aproximadament, segons explicava ahir el director tècnic de Forgav, Xavier Solanas. D'altra banda, Alameda explicava ahir que venen la biomassa a Itàlia perquè no tenen cap planta propera on convertir-la en electricitat: “Tant de bo aquesta fusta es pogués quedar aquí, perquè així el valor seria més alt. Estalviaríem despeses de transport i aquest marge el podríem fer repercutir en el preu que es paga al propietari.” Segons Alameda, actualment treballen en tot aquest procés entre cinquanta i seixanta persones, comptant la recollida de la fusta, la tala, la trituració, el transport i la càrrega. De fet, fins i tot s'ha dissenyat una cinta especial per agilitar el procés per carregar la biomassa del port cap al vaixell.
A més, destaquen que s'estan trobant amb una molt bona resposta de la propietat forestal, ja que ells s'encarreguen de tot el procés. Així es dóna sortida a uns residus del bosc que no tenen valor comercial, i que molt sovint acaben sent un problema per al propietari. Això és el que provoca que molt sovint no es netegin els boscos, ja que no es sap què fer amb la fusta i no es pot amortitzar la inversió de la neteja. Per exemple, entre la fusta que anirà a Itàlia encara n'hi ha de la nevada de fa dos anys.
Actualment, i segons Alameda, a les comarques gironines es generen unes 90.000 tones anuals de biomassa forestal. Una bona part d'aquesta quantitat serveix de combustible per a calderes de biomassa, però també s'envien grans carregaments cap a França per a la indústria paperera.
LA FRASE
Hi ha projectes a Cassà i Albons
A hores d'ara hi ha dos projectes ferms per construir plantes de biomassa a les comarques gironines. Un és a Cassà, que es vol concentrar en estella forestal provinent de la fusta de boscos gironins. L'altre és a Albons, que en aquest cas es basaria en el tractament de la restes de fusta d'arbres fruiters i pollancres. Aquesta darrera és ara mateix la que està més avançada, ja que en el cas de Cassà es va haver de repetir una part de la tramitació. Precisament, l'última comissió territorial d'Urbanisme va donar el vistiplau a les dues plantes, en diferent fase del procés, per avançar en la requalificació urbanística que requereixen.
L'energia que se'n va
La sostenibilitat energètica de les comarques gironines depèn sobretot d'aprofitar les energies renovables de què disposen. El vent i el sol són les fonts més conegudes, però la biomassa n'és una altra. És una energia de les que es consideren neutres en emissions de CO2, o sigui, que el carboni que s'allibera en cremar la fusta és igual al que ja existia en la fusta mateix. A més, molt sovint s'aprofita la calor que es genera per a xarxes de calefacció. El gran valor de la biomassa, com a mínim a les comarques gironines, és que serveix per donar sortida a una fusta sense valor comercial que s'acumula al bosc i augmenta el risc d'incendis. Per tot això és necessari disposar de plantes al territori que generin electricitat a partir de la biomassa. Els projectes de Cassà i Albons estan en marxa, i en moments com l'actual donaran valor afegit a un sector silvícola que fa dècades que pateix la crisi.
Per al sector, és un ingrés per la fusta sense valor
El sector forestal veu la biomassa com una de les seves bases de salvació. La falta de mercat per a molta de la fusta que hi ha a les comarques gironines està ofegant el sector silvícola, i aquesta manca de rendibilitat repercuteix directament sobre la qualitat dels boscos. Molts propietaris han optat per no netejar el bosc en vista de la falta de sortida de la fusta, i al mateix temps això ha acabat creant condicions més favorables per als incendis forestals. Diverses veus del sector silvícola confien que amb la valorització de la biomassa això generarà uns ingressos que permetran pagar la neteja dels boscos als propietaris.