Continua viu el pitjor foc dels darrers 30 anys al País Valencià
La Guàrdia Civil deté un home de 57 anys com a presumpte autor de l'origen del foc d'Andilla
El moviment associatiu es convoca per a dissabte vinent
-
Els ecologistes dels Serrans manifesten la seua protesta davant la Unitat de Comandament Avançat establerta a Villar. ESCORCOLL. -
La ciutadania ha estat pendent en tot moment de les activitats de coordinació. ESCORCOLL. -
El conseller de Governació estudia sobre un mapa poc adequat, el desenvolupament de l'incendi d'Andilla a la sala d'actes de l'Ajuntament d'El Villar. ESCORCOLL.
Malgrat els canvi de les condicions meteorològiques que apuntava ahir el conseller de Governació Serafín Castellano, segueixen sense control els dos incendis declarats a Cortes de Pallars i a Andilla, al País Valencià.
Des de primeres hores de hui dilluns hi ha treballant 50 mitjans aeris i més de 1.850 efectius terrestres i s'han hagut de desallotjar més veïns de diversos municipis, entre ells Iàtova, on els efectius treballen a contrarellotge per evitar que les flames entren a la localitat. En total, a data d'ahir van ser més de 3.000 els veïns desallotjats i el foc també és prop de les zones habitades de Macastre i Alboraig.
El govern valencià no parla de les dades de les hectàrees calcinades, però fonts no oficials apunten que són més de 80.000. D'acord amb aquesta dada, són els pitjors focs des dels anys huitanta a l'estat espanyol.
Mentre la Guàrdia Civil ha detingut un home de 57 anys de la localitat de El Villar com a responsable de l'incendi d'Andilla, els grups ecologistes apunten els dipòsits de brancatge existent junt al camí que uneix El Villar amb les Alcubles com a combustible inicial d'aquest incendi que va restar oblidat durant hores en la vesprada de divendres, fins que les dimensions es van fer inabastables.
Per als ecologistes, podria pagar-ho aquest propietari, sense tenir en compte les denúncies efectuades sobre aquestos dipòsits de llenya producte de la desarborització i explotació de la fusta d'aquest sector del bosc existent entre El Villar i les Alcubles.
Solitud dels alcaldes
La solitud ha estat el denominador comú del sentiment dels alcaldes de les localitats implicades, malgrat ser alguns d'ells del mateix color polític que el govern valencià.
Mentre aquesta opinió generalitzada pren cos, el president d ela Generalitat s'ha reunit al Centre d'Emergències de Iàtova, amb els ministres de Defensa i Agricultura, Pedro Morenés i Miguel Arias Cañete, amb els responsables civils i militars de la coordinació de l'extinció dels incendis a aquestes contrades.
Reunió ciutadana
Pere RossellLes associacions ciutadanes de la comarca dels Serans s'han convocat per a dissabte vinent a la localitat de les Alcubles, per tal de fer balanç del desastre ecològic, recopilar les dades de les famílies afectades i exigir al govern valencià, solucions concretes i ràpides davant d'aquesta catàstrofe mediambiental.
Tant Ecologistes en Acció com el Centre d'Estudis de la Serrania i les associacions Acla, Penya Ramiro i Jaume I, entre d'altres, han unit les seus veus per a denunciar que el govern valencià s'ha mogut en aquesta ocasió per pulsacions i interessos de caràcter econòmic, polític i financer.
Hom pensa que una vegada més, aquesta comarca històricament oblidada del País Valencià, s'ha tornat a veure involucrada en un incendi de dimensions descomunals que ha obligat a desallotjar llogarets i viles, davant la inoperativitat i descontrol dels mitjans d'emergència valencians.
Per a les associacions ciutadanes i cíviques de la comarca dels Serrans, aquest incendi no evidencia més que els resultats d'un política desaforada de retalls en l'àrea de medi ambient i en aquest desastre en concret, accentuen que el foc s'ataca segons els interessos de les grans empreses elèctriques i mineres radicades en la comarca ino es té en compte que es tracta del desastre natural més gran dels patits durant els darrers 125 anys.
D'ara endavant, el moviment associatiu de la comarca demana l'aplicació inajornable de l'Agenda 21 en totes les localitats dels Serrans i la constitució d'òrgans de participació ciutadana. També demanen que es regenere la muntanya, que se recuperen les zones afectades i que es declaren zona d'acció preferent les localitats implicades.
