Ecologistes i regants reactiven la lluita pel cabal del riu Ter
Les entitats presenten una moció perquè els ajuntaments defensin el riu
Els pagesos del Baix Ter acusen la Generalitat de voler-se vendre el riu a ATLL
Els paràmetres en què s'està plantejant la privatització de la gestió d'Aigües Ter-Llobregat, més la renúncia de la Generalitat a complir el compromís amb el Ter, han tornat a posar en marxa els sectors implicats en la gestió del riu. Ahir tot un seguit d'entitats ecologistes, per una banda, i les comunitats de regants del Baix Ter, per l'altra, van fer palès el malestar pel que consideren una altra agressió al riu, i van alertar dels riscos que comportarà la privatització d'ATLL per als cabals del Ter.
La plataforma Aigua És Vida va presentar ahir la moció que ara s'està repartint entre ajuntaments i partits polítics, per debatre en els plens municipals, contra la privatització d'ATLL. El text s'ha modificat també per incloure-hi diversos punts respecte al Ter, amb el suport d'un seguit d'entitats locals: Limnos, Ecologistes en Acció, Gent del Ter, Associació de Naturalistes de Girona, l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, el Centre per a la Sostenibilitat Territorial, el Grup de Defensa del Ter i la Plataforma d'Oposició als Transvasaments. La moció subratlla que ATLL és “una peça clau” per garantir el servei públic d'aigua per a tota l'àrea metropolitana de Barcelona, i que és una empresa viable. Quim Pérez, d'Aigua És Vida, va afirmar ahir que el dèficit actual és degut a les inversions recents, i que la privatització comportaria un augment de tarifes del 269% i uns beneficis de més de 1.600 milions per a la concessionària.
Respecte al Ter, la moció recorda que el 69% de l'aigua del sistema d'ATLL prové del Ter, i que el transvasament ha anat augmentant tot i la disminució dels recursos hídrics que entren a la conca. També que molt sovint no s'han respectat els cabals de manteniment, i que davant futures sequeres “la situació del riu tornarà a esdevenir crítica”. Sergi Solà, del Grup de Defensa del Ter, va dir ahir que “la licitació d'ATLL és incompatible amb la llei de cabals de manteniment vigent”, i el portaveu de l'Observatori del Ter Pau Masramon va valorar que “el món ambientalista” comparteix la idea que cal “el retorn immediat de l'aigua del Ter”. Dani Boix, de l'Associació de Naturalistes de Girona, va reclamar que es compleixin els compromisos.
Els regants, contundents
Les comunitats de regants del Baix Ter –presa de Colomers, sèquia Vinyals, Pals i Cervià-Sant Jordi Desvalls– van enviar ahir una nota contundent, en què acusen CiU de voler “vendre's el Ter”. Recorden que la concessió pretén transvasar 166 hm³ anuals cap a Barcelona bona part dels anys, i que actualment ja se'n deriven 145: “No es té en compte que les aportacions del riu van a menys, i que en 50 anys el Ter ha passat de 20 m³ per segon a només 12. Segons la licitació, es recomana que l'aigua potable sigui al més econòmica possible, i mentre que potabilitzar la del Ter costa 0,08 euros el metre cúbic, la del Llobregat val 0,23 i la de les dessalinitzadores 0,5: amb aquesta premissa, el primer espoliat sempre serà el Ter.”
Finalment, afirmen que “els comptes no lliguen” si es volen mantenir les dotacions a regants, el transvasament i el cabal ecològic, i que “per simple lògica és evident que aquesta aigua un dia serà insuficient per a tothom”. Per això reclamen que es busquin altres recursos hídrics alternatius al Ter i que les necessitats de la conca siguin prioritàries: “El riu Ter no pot ser sempre el botxí de l'aigua.”
LES XIFRES
LES FRASES
El conflicte de la sequera, encara recent
O.MEls sectors implicats en la conca del Ter encara tenen present la sequera del 2007 i el 2008, que va deixar el riu sota mínims i amb restriccions per a les comunitats de regants del Pasteral avall. Aquella indignació va tenir la màxima expressió en la visita que l'aleshores president de la Generalitat, José Montilla, va fer a Torroella de Montgrí el 23 de maig del 2008, i que va acabar en aldarulls.
Des d'aquella sequera, els diversos agents vinculats al Ter –ecologistes, pagesos, institucions, empreses...– han reiterat la necessitat d'un pacte català de l'aigua per evitar que es repeteixi una situació semblant. S'ha avançat en propostes en positiu, que han cristal·litzat en la proposta Aigua per unir, que s'ha fet conjuntament amb el col·lectiu Compromís per Lleida. Consisteix a modernitzar determinats regadius de la zona de Lleida, i així estalviar aigua i cedir excedents del Segre cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Això permetria descarregar el Ter de l'actual transvasament excessiu. Malgrat els elements positius de la proposta, fins ara no ha estat avalada políticament.
Complir el compromís
Una de les reivindicacions de la moció és que es compleixi el compromís amb el Ter que va adquirir l'anterior govern de la Generalitat, i que l'actual inicialment havia mantingut. Aquesta setmana el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va afirmar que això només havia sigut una declaració d'intencions, i que la concessió d'ATLL garantia el compliment del cabal ecològic i millorava la situació actual del riu. En aquest sentit, la moció que es portarà als ajuntaments gironins i de la conca del Ter reclama el compliment del compromís amb el Ter, dels cabals que preveu el pla de gestió de l'aigua de Catalunya, i es mostra contrària a la mercantilització de l'aigua. També proposa promoure solucions multifactorials per garantir l'abastament a l'àrea metropolitana de Barcelona sense deixar de complir els cabals ecològics dels rius catalans. Segons el compromís amb el Ter, a partir del 2015 no es podien derivar més de 115 hm³ del Ter a Barcelona.
