“No posarem ni cinc per restaurar la pedrera”

Creiem que no ens pertoca fer-ho, perquè és una activitat que depèn dels permisos de la Generalitat o l'Estat. L'única llicència d'activitat que depèn de l'Ajuntament és la de la planta de matxucament, però fa anys que està inactiva.

Si encara funcionés segurament hauríem actuat d'una altra manera, però ara mateix no sabem ni tan sols de qui depèn. La UTE va fer un expedient de regulació i ha acomiadat tots els treballadors abans de vendre's la pedrera. Ens ho van comunicar fa algunes setmanes i ara estem pendents d'una reunió per conèixer els nous propietaris.

Els nostres advocats han estudiat la sentència, però fins que no rebem la interlocutòria d'execució no actuarem. Si el jutjat insisteix que hem d'anar a tancar la pedrera, telefonaré al delegat de la Generalitat i li demanaré que ens enviï una patrulla dels Mossos i ens hi presentarem, perquè no tenim policia local. Però restaurar-la nosaltres, ni bojos. No hi posarem ni un cèntim, més enllà dels diners de la fiança que va dipositar la UTE quan va demanar la llicència.

Em sembla recordar que uns 230.000 euros, però és evident que amb això no n'hi hauria ni per començar. Demanarem hora al conseller d'Empresa, Felip Puig, per exposar-li la situació.

Sí, però si el jutge diu que s'ha de tapar l'esvoranc i ens fa tancar l'entrada de runes, com s'omplirà? És un contrasentit.

Vull que es tapi, però reomplir una pedrera anterior més petita va trigar anys en temps de bonança. Amb la crisi hi ha poca runa de la construcció i al Mas Blanc hi havien d'anar, per exemple, les restes de la demolició de la Pletera de l'Estartit. Però fa anys que en parlem i de moment l'Estat no ha mogut peça.

Ni l'Ajuntament ni jo hi teníem res a perdre ni res a guanyar. La pedrera hi és des dels anys seixanta, i si vaig anar signant les llicències va ser perquè teníem els informes de la Generalitat favorables. M'hi podria haver negat, però també teníem l'amenaça d'un contenciós per part de l'empresa. I per aquest altre costat també em podrien haver acusat de prevaricar i hauria acabat inhabilitat. Em sap greu, però, que el GDM digui això quan sempre han tingut al seu abast tota la documentació ambiental i urbanística sobre l'activitat, i els vaig obrir les portes de l'Ajuntament fins i tot en dies festius.

Totalment, perquè crec que he defensat els interessos del poble. Vam posar totes les prohibicions possibles per evitar que camions pesants passessin per dins del poble, i ens vam ocupar de negociar un cànon de 21 cèntims per cada tona que entrés al recinte, per assegurar que la reparació del ferm dels camins no recaigués en els veïns. La defensa en els contenciosos, en canvi, ens ha costat 15.000 euros. I això de moment, perquè si ara la tanquem i els nous amos ens denuncien continuarà el serial.