El ‘fracking' de Riudaura amenaça l'aqüífer del Fluvià
És una tècnica extractiva de gas que utilitza grans quantitats d'aigua, sorra i productes químics
Els experts creuen que les bosses del subsòl garrotxí són molt petites
Riudaura no forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, però, en relació amb aquest espai protegit, hi té una importància cabdal i també sobre l'aqüífer del riu Fluvià. És una de les tres àrees d'influència del parc. En aquest cas, d'influència hidrològica. Tot allò que afecti l'aqüífer de la riera de Riudaura afecta aigües avall el del Fluvià a l'altura de Sant Joan les Fonts i d'Olot, i aigües avall.
Ho va recordar el director del Parc Natural de la Garrotxa, Xavier Puig, quan se li va preguntar sobre els hipotètics efectes que es podrien derivar de l'extracció de gas amb el mètode de fractura hidràulica horitzontal a Riudaura, on Teredo Oils Limited ha demanat permís d'investigació d'hidrocarburs, que la Generalitat li ha concedit. Les altres àrees són les de connectivitat ecològica i els itineraris faunístics. Puig recorda que Riudaura està dins d'un PEIN i té espais a la Xarxa Natura.
El director del Consorci de Salut Pública i Medi Ambient de la Garrotxa, Francesc Canalias, ha assenyalat que el permís per investigar hidrocarburs està molt reglat i ha recordat que Teredo Oils en té per fer proves sísmiques i sondejos per saber si hi ha discontinuïtat en el subsòl. “No sabem si això es fa per fracking. En tot cas, aquesta tècnica s'aplica a més de dos quilòmetres de fondària, molt per sota dels aqüífers que estem utilitzant”, ha indicat.
Mínimes expectatives
L'enginyer tècnic de mines Enric Viñals, que va viure les obres de recerca de petroli del 1964 i el 1965 a Riudaura ha afirmat que al subsòl de Riudaura hi ha petits jaciments de gas. “Potser si s'investiga se'n troben de més grans, però les expectatives són mínimes”, ha indicat. Viñals també manifesta els seus dubtes que a Riudaura es pugui fer fracking, perquè és una tècnica que funciona en terrenys molt extensos i, a Riudaura, el subsòl està molt trinxat. Ell mateix explica que és una zona amb capes molt trenades, plegades, apilades i desplaçades. “Les proves sísmiques dels anys seixanta i les del 1981, el 1983, el 1985, a Ogassa, el 1987, i a Sant Joan de les Abadesses, on ara hi ha la boca nord del túnel de Collabós, ho van revelar. També se'n van fer al Bestracà, a Oix, el 1991. Hi ha un encavalcament de capes en direcció nord-sud i Riudaura és a tocar al front, juntament amb Vallfogona de Ripollès.
‘Fracking'
El fracking és una tècnica de perforació horitzontal per extreure l'anomenat shale gas o gas pissarra –a Riudaura alerten que també es pot utilitzar per estudiar el subsòl–. S'aplica a través de pous entre els 400 i els 5.000 metres de fondària per extreure gas de les roques poc poroses, un gas que es distribueix entre capes en forma de bombolles molt petites, algunes de microscòpiques. La tècnica consisteix a trencar capes per recollir el gas. Per a la fractura hidràulica horitzontal, calen grans quantitats d'aigua i sorra, que barrejades amb productes químics, s'injecten a una gran pressió. El fluid residual que torna a la superfície és altament contaminant, perquè té els productes químics més altres productes que hi pot haver al subsòl, fins i tot urani.
A l'Estat espanyol, no s'ha aplicat mai i, en molts països, molts de la Unió Europea, és una tècnica prohibida. On té més tradició en l'activitat minera, és als Estats Units, on es calcula que fa dècades que es fa fracking i s'han arribat a perforar més de 50.000 pous.
LES XIFRES
Sobretot hi ha gas metà liquat i altres gasos del C1 al C6
La tipologia dels gasos hidrocarburs trobats als anys seixanta a Riudaura van del C1 al C6. El més abundant era el metà, el CH4. Es trobava liquat per la pressió. És un gas inflamable i explosiu.
Dos informes sobre els greus impactes a l'entorn
La Unió Europea té dos estudis del fracking damunt la taula. L'un, encarregat per la comissió de medi ambient. L'altre, del Tyndall Center de la Universitat de Manchester. A part de constatar que no hi ha una directiva marc, alerten sobre la generació de gasos d'efecte hivernacle, el gran consum d'aigua, la gestió de les aigües residuals, l'impacte visual i sonor, el paisatgístic i, sobretot, la utilització de substàncies perilloses, entre altres efectes.
Des de la dècada dels seixanta, buscant petroli i gas
Ciepsa i Cepesa van fer prospeccions de petroli a Riudaura entre el 1963 i el 1967. En concret, al pla dels Alocs, on van trobar algunes bosses petites de gas, i al Bover. Van foradar fins a 1.400 metres de profunditat, on van trobar el gas, i van continuar fins als 2.500. Ho van deixar perquè no trobaven petroli. Ho van provar en altres indrets del Pirineu gironí i també a Oix i Sant Privat d'en Bas (la Vall d'en Bas), també sense resultats.
