La Plataforma pel Dret a Decidir dóna suport a la lluita de la platja de l'Ahuir
Se posiciona per la preservació de l'indret com un espai protegit no urbanitzable i del costat de les organitzacions de Gandia
La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, han manifestat la seua voluntat d'afegir-se a la campanya impulsada pels pobles de la Safor i que compta amb milers d'adhesions a hores d'ara.
L'Ahuir de Gandia, és una marjal verge de 2 km quadrats. És un dels pocs espais naturals de costa que s'han salvat de les fortes onades que, en opinió dela Plataforma pel Dret a Decidir, al País Valencià, “mai venen de la mar”. Onades de ciment mogudes pel desenvolupisme, l'especulació, les bombolles immobiliàries, la corrupció, la destrucció de la natura, l'espoli d'allò que és públic.
Per als organitzats en aquesta plataforma, els plans d'invasió de l'alcalde del PP, Luís Torró, començaren amb el projecte d'un xiringuito fixe de 1.000 m2. S'interposava la llei de costes, però ell confiava en la majoria absoluta del PP a Madrid. Com ell esperava, ha funcionat la trituradora de drets i progressos en que han convertit les Corts espanyoles, al servei dels interessos que s'escuden en la crisi.
Diu que ha de recuperar el temps perdut per a urbanitzar completament el que anomena “la franja urbanitzable més gran del litoral mediterrani”. Diu que l'Ahuir no és del samaruc, sinó de la ciutadania de Gandia. Per a ell, això significa el mateix que “recollir el guant” de la patronal FAES (Federació d'associacions d'empresa de la Safor), qui ha reclamat que “s'òbriga el meló” de l'Ahuir.
Dos km2 representen l'espai més gran de costa valenciana que queda verge i, per això, és un meló que s'ha d'obrir. Amb aquest grau d'irresponsabilitat s'aprofiten dels volts de la ciutadania, que vol i s'estima l'Ahuir, que la vol salvar.
Dret a decidir afig que “el que volen fer és un exemple més de la inacceptable distorsió del concepte de democràcia que utilitzen des de 1978. Darrere d'eleccions periòdiques, campanyes populistes i, sovint, mentides i enganys a la ciutadania, s'oculten una enorme quantitat de projectes contra la voluntat de la majoria i en benefici de molts pocs i poques”.
Front a tot això, la ciutadania organitzada opina que està el dret a decidir del poble. “La destrucció de l'últim espai natural de Gandia no es pot imposar com un fet decidit al despatx d'Artur Torró i consumat a corre-cuita”.
