Castor, la causa dels sismes

La injecció de gas al magatzem submarí Castor va ser la causa dels més de cinc-cents sismes que van tenir lloc entre els mesos de setembre i octubre del 2013 a la costa de l'Ebre, alguns dels quals van ser percebuts pels veïns del Baix Maestrat i el Montsià. Així ho conclou l'informe de l'Instituto Geográfico Nacional, encarregat pel Ministeri d'Indústria, i que s'ha fet públic mesos després d'estar acabat per un requeriment d'un diputat d'Esquerra Unida del País Valencià. “Tot indica que la sèrie sísmica té una relació directa amb la injecció de gas del projecte Castor”, exposen els experts en l'informe.

Pel que fa a l'origen dels terratrèmols, apunta que és tectònic i sosté que la sismicitat induïda hauria estat el resultat de l'activitat gasista, la qual ha accelerat un procés sismotectònic amb acumulació d'esforços ja existents a la zona.

La injecció de gas no va activar, però, la falla Amposta, de més de cinquanta quilòmetres de longitud i un potencial sísmic de 7,1 graus a l'escala de Richter, sinó una altra de propera totalment desconeguda pels experts i que, per tant, no està cartografiada. En aquest sentit, l'informe de l'Instituto Geográfico Nacional indica que l'estudi d'aquesta falla requeriria un treball molt especialitzat de geòlegs que podria allargar-se més de dos anys. “La identificació d'aquesta falla requerirà una labor molt especialitzada de geòlegs amb experiència en sismotectònica, ja que a l'Estat espanyol és habitual que les falles responsables dels terratrèmols no trenquen a la superfície i calen estudis específics per identificar-les”, exposen els tècnics. També precisen que la falla té un capbussament pràcticament vertical, fet que dificulta el treball d'investigació.

Amb tot, l'informe científic no analitza els problemes geològics del magatzem de gas, ni tampoc la relació entre l'increment del cabal d'injecció de gas (que al setembre es va triplicar) i la crisi sísmica. Sí que constata que a la zona es registrava poca activitat sísmica fins al juny del 2013; concretament, entre el 1920 i l'1 de juny del 2013 es van comptabilitzar 203 terratrèmols, el de més intensitat, de 3,3 graus a l'escala de Richter. En canvi, la tardor passada, en només un parell de mesos se'n van registrar 540, el major dels quals de 4,2 graus. Abans que es registressen els sismes de més intensitat, però, el Ministeri d'Indústria va ordenar la paralització de l'activitat a la plataforma marina, concretament el 26 de setembre, pocs dies després que finalitzés la prova de càrrega al magatzem de gas, una prova en què es va triplicar el cabal d'injecció de gas, segons la tesi del periodista Jordi Marsal, que ha publicat Castor: la bombolla sísmica, un llibre que recull l'opinió d'experts en geologia com ara Josep Giner i Luis González de Vallejo. Aquests experts sostenen que la injecció de 8 milions de metres cúbics de gas en 48 hores hauria provocat tensió en les roques del subsòl, que s'hauria pogut transmetre fins a la falla i, amb el temps, generar els terratrèmols més importants fins a dues setmanes després, quan les operacions ja estaven aturades. És a dir, que existeix una coincidència temporal diferida entre les injeccions de gas i els terratrèmols.

De moment només s'ha injectat un 17% del gas matalàs al subsòl, concretament 79 milions de metres cúbics. A més del gas matalàs, la capacitat del Castor és de 1.300 milions de metres cúbics, mentre que la capacitat de producció de la planta s'estimava en 25 milions de metres cúbics diaris.