Buscant l'equilibri entre preservació i activitats al Parc del Cap de Creus
El pla gestor del parc natural afronta el repte de fer conviure el turisme i la preservació del medi
Els municipis afectats han reclamat que s'aturi i argumenten que no se'ls ha consultat
El polèmic pla rector d'ús i gestió (PRUG) de l'àmbit marí del Parc Natural del Cap de Creus, que Agricultura ha començat a tramitar i que ha provocat la mobilització dels alcaldes dels municipis afectats, tindrà la funció de regular les activitats que es desenvolupen en aquest àmbit i de fer-les compatibles amb la preservació del medi ambient, com pertoca en un parc natural. El PRUG analitza aquestes activitats i determina com es podran desenvolupar a partir d'ara.
Busseig
Entre els aspectes que es volen regular, la memòria justificativa del PRUG recull els impactes negatius sobre el medi que provoca una sobrefreqüentació de bussejadors en zones concretes: erosió dels fons marins per contacte involuntari dels bussejadors, destrucció d'organismes (espècies de coral·ligen) i erosió dels fons a causa dels ancoratges de les embarcacions. També es detecten centres de busseig que no tenen les llicències adequades i problemes de concurrència entre bussejadors i pescadors. Entre les mesures polèmiques per regular aquesta activitat, es proposa fixar un nombre màxim d'embarcacions i bussejadors, que s'hauran d'amarrar obligatòriament a boies especialment habilitades per a aquest ús i que s'hauran de reservar amb antelació; un 20% de les boies es reservaran per als bussejadors individuals i la resta seran per als centres habilitats.
Pesca
Es detecten símptomes de sobreexplotació d'algunes espècies, captures cada vegada més minses per a la pesca artesanal i abandonament de les arts de pesca tradicionals. A això, s'hi afegeix l'envelliment de la població de pescadors artesanals, la disminució del nombre de pescadors que s'hi dediquen i el risc que desapareguin en els pròxims decennis. El PRUG té el repte de fixar una regulació que vol facilitar la viabilitat econòmica de l'activitat, minimitzar-ne l'impacte sobre el medi marí i regular l'abalisament dels calaments, les arts, les espècies autoritzades, etc., de manera consensuada amb els pescadors.
Pel que fa a la pesca recreativa (bàsicament amb canya), es destaca que és un sector de gran valor i dinamisme per a les poblacions turístiques costaneres, però que pot contribuir també –quan es practica de manera intensa i sense respectar les normes– a la degradació del medi: accés a punts no permesos, abandonament d'hams, esquers inapropiats, etc. Entre altres aspectes, es proposa que des d'embarcacions es permetin com a màxim quatre ormeigs (independentment del nombre de persones amb llicència), es defineixen les distàncies mínimes de la línia de costes i, a les reserves naturals parcials, es proposa que només es permeti la pesca amb canya des d'una embarcació.
Nàutica
La regulació de la nàutica en l'àmbit del parc natural és un altre dels punts polèmics del PRUG, ja que es destaca que és una de les activitats més importants pel nombre d'usuaris i pel volum econòmic que representa, però també per l'impacte que tenen sobre el medi determinades accions: ancoratge damunt dels herbassars de posidònia (una planta protegida i de gran importància ecològica); abocament de residus i deixalles al mar; alimentació inapropiada de la fauna; transport d'espècies invasores; concurrència entre navegants, bussejadors i banyistes que posa en risc la seguretat... Es regula la navegació, el fondeig i l'amarratge: entre altres aspectes, es fixa un nombre màxim d'embarcacions, amb l'obligació d'amarrar-se a boies especialment habilitades, 265, que s'instal·laran en els pròxims quatre anys.
LES DATES
Mobilització dels alcaldes, per la forma i el contingut
Esteve Carrera
Els tres municipis més afectats per la regulació de les activitats nàutiques en l'àmbit del Parc Natural del Cap de Creus són el Port de la Selva, Cadaqués i Roses. Conjuntament, ja han manifestat el seu rebuig a la tramitació del pla que ha iniciat el Departament d'Agricultura. Argumenten motius de forma i s'ha iniciat una picabaralla entre els ajuntaments i l'administració de la Generalitat: des dels municipis, afirmen que no se'ls ha consultat i que s'ha tirat endavant un document elaborat des d'uns despatxos i sense parlar-ne amb el territori. També es critica que el PRUG que està ara a exposició pública es basa en dades desfasades o sobrevalorades com ara les xifres del volum d'embarcacions (vegeu gràfic), que són del 2004. Agricultura ho nega i assegura que els ajuntaments ja fa temps que disposen del document tramitat i que tot just s'inicia l'exposició pública que permet que qualsevol persona presenti al·legacions. Les dues parts s'han reunit aquesta setmana i s'espera que en els propers dies es determini la fórmula jurídica per permetre la incorporació dels ajuntaments en una tramitació que, ara per ara, els alcaldes volen aturar.
A ningú se li escapa, però, que, més enllà de les formes i dels problemes de comunicació, el PRUG és un tema molt sensible. Regular les activitats nàutiques per protegir el medi en un parc natural implica adoptar mesures restrictives en una àrea que viu en gran part del turisme i d'aquestes activitats. En uns municipis costaners, on bona part de la població posseeix una barca i on bona part de l'economia es basa en aquestes activitats, cap govern municipal té ganes d'obrir ara un front amb els veïns i el sector turístic anunciant limitacions i restriccions de les activitats aquàtiques. I menys encara tenint en compte que està a punt d'iniciar-se la campanya electoral de les eleccions municipals.
Eina imprescindible per la Iaeden
L'agrupació ecologista de la Iaden està constituint un grup de treball pluridisciplinari que analitzarà el projecte de PRUG posat a exposició pública pel Departament d'Agricultura i al qual, amb tota probabilitat, presentarà les seves al·legacions. “Hi treballarem de valent”, avancen els ecologistes, en espera de pronunciar-se sobre el contingut i el detall d'aquest pla d'usos. Per la Iaeden, aquest PRUG és especialment important, perquè és un dels primers que es tramitaran a les comarques de Girona i podrà servir de referent per a altres tramitacions. Els ecologistes també recalquen que el pla d'usos és una “eina imprescindible” per desplegar i posar en pràctica la normativa del parc natural (aprovada el 98), perquè ja es va tard. La prioritat del pla d'usos marins –segons els ecologistes– és salvaguardar la fauna, la flora i la biodiversitat del parc natural. Així mateix, avancen que hi ha evidents situacions d'hiperfreqüentació en la situació actual.