La marxa per Gallecs reuneix 2.500 persones

L'abril del 1978, 8.000 persones es van manifestar a Gallecs en contra del projecte del govern espanyol de fer una ciutat de 150.000 habitants en les 1.500 hectàrees expropiades. Aquest diumenge, 37 anys després, la Plataforma per la Defensa de Gallecs va aconseguir reunir unes 2.500 persones a la plaça de l'Església per reclamar més protecció per a les 750 hectàrees que queden sense urbanitzar, que s'ampliï l'espai del PEIN i que s'hi prohibeixin activitats com la falconeria.

“Som aquí en nom dels que van salvar 27 cases que si no estarien a terra, dels que no van marxar tot i que la Guàrdia Civil els deia que tenien dos mesos per fer-ho, dels dos que van anar a parar la Model, dels més de cent que van ser expedientats i dels que ens vam plantar per impedir que es fes la macrociutat”, deia Vicenç Torrents, un dels històrics activistes per Gallecs que ja va participar en la marxa del 78. Ell i la cineasta Neus Ballús, directora de La plaga, van llegir el manifest, juntament amb Roger Olivé, un nen de nou anys, veí de Can Jornet, que representava el compromís de les generacions futures per Gallecs.

“Les amenaces contra l'espai no van acabar amb la retirada del projecte de ciutat. Tampoc amb la inclusió al PEIN d'una part de les hectàrees restants sense urbanitzar”, diu el manifest, que també denuncia “una gestió del territori força imperfecta i massa condicionada políticament que tot i que regular sobre el paper, per passivitat, encara permet la pràctica de la falconeria, la circulació de vehicles per camins i la destrucció dels marges dels conreus”. I sobre el projecte de centre logístic de l'empresa TransWences a Can Banús a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) diu que “ja es va deixar fora de l'àrea de protecció amb la intenció de poder continuar fent diners amb un Gallecs cada cop més pressionat. El responsable d'aquesta operació és
l'Incasòl, l'empresa que gestiona les terres públiques a Catalunya, amb l'aval i la complicitat de l'actual govern de Santa Perpètua”.

A l'acte també hi va participar el cantautor Jaume Arnella, que va cantar un romanç que va compondre a finals dels anys 70 i que glossa la resistència dels habitants de Gallecs que havien estat expropiats, a més d'altres entitats. Tot seguit, bona part dels assistents es van desplaçar als terrenys de Can Banús per mostrar el seu rebuig a la construcció d'un centre logístic.