Fan guàrdia per espantar els flamencs dels arrossars
Agricultura destina dues brigades del Parc Natural del Delta de l'Ebre a foragitar-los amb coets
Unió de Pagesos reclama més recursos per evitar els danys que causen al cultiu
La primera fase de cultiu de l'arròs al delta de l'Ebre és una de les més complicades i, si s'ha de reiniciar la sembra del cereal, la collita pot ser menor. Amb els camps inundats i quan l'arròs encara no s'ha desenvolupat prou per cobrir les aigües, milers d'aus aquàtiques hi troben un espai idoni per alimentar-se. I alguns ocells, com ara els flamencs, confonen els arrossars amb les llacunes deltaiques.
Per tal d'evitar que els flamencs entren als arrossars i xafen el cereal, el Departament d'Agricultura ha començat un programa de prevenció que s'allargarà fins a final de juny. Dues brigades formades per dues persones del Parc Natural del Delta de l'Ebre fan vigilància nocturna als arrossars i foragiten els flamencs amb coets. En col·laboració amb els pagesos, a més, instal·len uns aparells de llum llampegant amb bateries en les finques en què es detecta presència d'aquestes aus aquàtiques, l'espècie més emblemàtica del Delta –amb un grau elevat de protecció– que cada any atreuen milers de visitants. En l'últim cens d'aus hivernants, al parc natural es van comptabilitzar 16.000 flamencs. Per la seua banda, el cos dels Agents Rurals també intervé en la campanya. Concretament, fan inspeccions als camps afectats i informen els arrossaires dels tràmits que han de seguir per percebre una indemnització si han tingut pèrdues.
Però segons els productors, amb els recursos que l'administració destina no n'hi ha prou per prevenir els danys que els flamencs provoquen, i la majoria es passen la nit al camp per espantar-los. “Hi ha vint-i-dos mil hectàrees d'arrossar i amb una brigada de quatre persones no en fan prou per vigilar-les totes, per la qual cosa la majoria de productors tenen algú al camp espantant els flamencs”, ha explicat Joan Cercós, membre de la sectorial de l'arròs de la Unió de Pagesos (UP). Un vol de flamencs pot entrar en un arrossar i, en poca estona, fer malbé una hectàrea d'arròs. “Ens indemnitzen per tornar a comprar la llavor, però no per la pèrdua de producció”, ha lamentat Cercós.
LA FRASE
LA XIFRA
El nombre d'aus aquàtiques augmenta al Delta
Si els flamencs fan malbé la producció d'arròs entre els mesos de maig i juny (una vegada la planta creix deixen d'entrar als camps), hi ha altres aus aquàtiques que provoquen maldecaps als pagesos durant els 140 dies que s'allarga el cicle de producció de l'arròs. “Inundem els camps a l'abril amb quatre centímetres d'aigua i dipositem milions de quilos d'arròs, de manera que les aus troben aliment allí on posen el bec”, ha manifestat Cercós. La polla blava i els ànecs són altres ocells que s'alimenten de l'arròs. De fet, la inundació dels camps i la producció d'arròs ha afavorit durant les darreres dècades la població d'aus aquàtiques al delta de l'Ebre i, en aquest sentit, en l'últim cens d'aus hivernants del Parc Natural se'n van comptabilitzar 250.000 de 90 espècies diferents.
En el cas de la polla blava, però, el Departament d'Agricultura sí que indemnitza els pagesos per la pèrdua de producció. “La polla blava conviu durant tota la campanya amb els pagesos, s'alimenta de la part vegetal de la planta”, ha comentat Cercós. Els productors d'arròs admeten la importància de les aus aquàtiques a l'espai natural protegit, però sovint la convivència és complicada.
