Animals, no assassins

Dos episodis seguits aquesta mateixa setmana d'albirament de suposades tintoreres a la platja de Premià de Mar i de Pineda de Mar, al sud i al nord de la comarca del Maresme, han tornat a reactivar el debat de cada any sobre la presència de taurons al litoral català i, en concret, a la zona més pròxima a la costa on es congreguen els banyistes. En ambdós casos, i com a mesura de precaució, Protecció Civil va fer hissar la bandera vermella i prohibir el bany als usuaris durant unes hores per evitar accidents. Les que va fer falta perquè aquells qui controlaven el mar deixessin de veure surar les característiques i temudes aletes. No hi va haver cap ferit. Ni en aquesta ocasió ni, segons els experts consultats, en cap altra. Perquè en el dia d'avui no hi ha documentat cap atac real d'una tintorera a un humà a les platges catalanes. Sense que hi hagi cap confirmació oficial que els animals que es van passejar per les platges del Maresme fossin tintoreres, l'alarma no va trigar a escampar-se per les xarxes socials i els mitjans van trobar una de les notícies impactants de l'estiu.

Els experts consultats coincideixen a dir que la tintorera o Prionace glauca no és un animal perillós, no ataca les persones i ni de bon tros les considera una presa. Sí que són els taurons més habituals que neden a les nostres platges, tot i que podem arribar a comptar fins a 45 espècies diferents de taurons a tot el Mediterrani. “Poden mesurar fins a 4 metres, però els que s'han vist fins ara no acostumen a superar els 2 metres i són els mascles i les cries els que s'acosten més a les platges”, explica Claudio Barria, investigador de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) i especialista en aquest tipus d'esquals. “Normalment segueixen les barques de pesca per alimentar-se de les deixalles que llencen al mar i poden desorientar-se i acabar a prop de la platja”, assenyala l'investigador, que hi afegeix que, pel fet de ser animals salvatges, “se'ls ha de tenir respecte, més que no pas por, i mantenir les distàncies”. Barria comenta que no hi ha estudis sobre una major presència de tintoreres al Mediterrani, però considera que el fet que en els darrers anys se n'hagin detectat més “pot respondre al senzill fet que a l'estiu les platges estan plenes d'observadors, cosa que a l'hivern no és així”.

Per Elsa Jiménez, del Centre de Recuperació d'Animals Marins (CRAM) , el fet que hi hagi taurons a les platges “no ens ha de semblar ni estrany ni excepcional”. “Ells van a la recerca de bancs de peixos i si els bancs de peixos s'apropen a la costa ells també ho faran”, diu. Malgrat que són animals solitaris, Jiménez recorda que per alimentar-se acostumen a agrupar-se, però, malgrat això, sovint responen amb la fugida davant la presència humana. “No tenen cap interès a enfrontar-se amb els banyistes, però passa igual que amb els porcs senglars, millor no interactuar-hi perquè mai saps com poden acabar reaccionant”, assenyala. Jiménez manté que la tintorera, tot i no estar en perill d'extinció, és un animal que es caça per vendre a les llotges i constantment acaba a les xarxes dels pescadors.

“La imatge del tauró assassí de persones, de la bèstia famèlica de sang, s'ha de superar d'una vegada perquè és totalment falsa. Les pel·lícules han fet molt de mal en l'imaginari col·lectiu”, afirma. Claudio Barria encara és més concret: “Cada any es pesquen arreu del món més de 100 milions de taurons i l'Estat espanyol és, de llarg, el país que més tintoreres pesca fora de les seves costes, fins a 40.000”. “Quina és l'espècie amenaçada realment?”, es pregunta.