Medi ambient

L'aigua del riu Siurana, en disputa

Un grup de prioratins s'uneixen per defensar el cabal del riu Siurana aigües avall de l'embassament

La plataforma està recollint signatures i redactant un manifest que lliurarà a les institucions

Volem lo riu Siu­rana viu és el lema de la pla­ta­forma que ha unit un grup de pri­o­ra­tins per defen­sar el cabal del riu Siu­rana aigües avall de l'embas­sa­ment. El pro­blema és que durant alguns períodes de l'any aquesta part de la conca del Siu­rana queda sense aigua. Per una con­cessió que data del 1935, la comu­ni­tat de regants de Riu­de­ca­nyes pot des­viar del riu Siu­rana fins a 4m³/s al pantà de Riu­de­ca­nyes. La inau­gu­ració, aquest estiu, de l'empresa Riu­de­ca­nyes Aven­tura, que ofe­reix acti­vi­tats espor­ti­ves, ha exal­tat els ànims i el Pri­o­rat s'ha omplert de pan­car­tes rei­vin­di­ca­ti­ves.

La pla­ta­forma en defensa del riu Siu­rana, en el seu mani­fest, exposa que “en una comarca que aspira a ser reco­ne­guda per la Unesco com a patri­moni mun­dial, la vita­li­tat del sis­tema hídric ha de ser deter­mi­nant”. Per això, tal com explica el seu por­ta­veu, Jordi Aixalà, con­si­de­ren que “s'ha d'asse­gu­rar el cabal ecològic del riu, aigües avall de l'assut i rei­vin­di­quen que, si no pot ser el 100% de l'aigua, se'ns torni la part més impor­tant”.

La pro­blemàtica és com­plexa, ja que implica diver­ses orga­nit­za­ci­ons. Un dels agents prin­ci­pals és la comu­ni­tat de regants de Riu­de­ca­nyes. Des de la comu­ni­tat, “l'any 1930 es demana una con­cessió d'aigua del riu Siu­rana cap a Riu­de­ca­nyes per cobrir les neces­si­tats hidràuli­ques”, explica Miquel Àngel Prats, admi­nis­tra­dor i secre­tari de la comu­ni­tat de regants de Riu­de­ca­nyes. Aquesta con­cessió es fa el 1930, però és ampli­ada cinc anys més tard a 4m³/s, una xifra supe­rior d'aigua que fa referència “a les aigües sobrants del riu Siu­rana, sem­pre que el cabal reser­vat als usu­a­ris d'aigües avall quedi asse­gu­rat”, tal com indica la reso­lució minis­te­rial.

Amb l'ampli­ació de la conca, “de seguida es va veure que el pantà de Riu­de­ca­nyes que­dava petit i per això la comu­ni­tat va pro­po­sar a l'Estat la cons­trucció del pantà de Siu­rana”, explica Miquel Àngel Prats.

Actu­al­ment, aquesta con­cessió encara és vigent, ja que “amb la llei d'aigües del 1986, totes les con­ces­si­ons admi­nis­tra­ti­ves van pas­sar a ser de 75 anys amb opci­ons de reno­vació”, explica l'admi­nis­tra­dor de la comu­ni­tat.

El pro­blema que rei­vin­dica la pla­ta­forma no és que hi hagi una quan­ti­tat d'aigua que es desviï cap al pantà de Riu­de­ca­nyes, sinó que es per­meti que en alguns períodes de l'any, riu avall després de l'assut, la llera esti­gui seca. Des de la pla­ta­forma es creu que la solució ha de ser “bàsica­ment política. La Gene­ra­li­tat i les ins­ti­tu­ci­ons s'han de creure que els rius han de tenir vida. Vivim en un país on estem dei­xant asse­car rius per por­tar-los cap a una altra banda”, s'asse­nyala des de la pla­ta­forma.

LA DATA

1986
La llei d'aigües va fixar que les concessions administratives siguin de 75 anys amb possibilitat de renovació.

LA XIFRA

25
litres per segon és el cabal mínim del riu en moments de màxima sequera, segons assenyala l'ACA.

L'ACA té la gestió del riu Siurana

El nivell d'aigua que s'ha de deixar anar després de l'assut, riu avall, el controla l'ACA. “En principi, està previst que, en el moment de sequera més extrema, el riu baixi amb un cabal com a mínim de 25l/s. Aquesta aigua, ningú la pot tocar”, afirma Carlos Loaso, responsable de l'Agència Catalana de l'Aigua a les Terres de l'Ebre. Explica que “nosaltres intentem que l'aigua pugui arribar fins a la plana cega, el tram del riu que hi ha entre Poboleda i Torroja del Priorat, on hi ha bosc de ribera i és important que aquest tram tingui manteniment. Si aquest tram aguanta amb aquests 25l/s, garanteix que arribi una mica d'aigua a Torroja. Més avall, ni en situacions naturals baixaria aigua. El riu, de manera natural, a ple estiu o a començaments d'estiu, queda eixut aigües avall de Torroja”.

La conca del Siurana pertany a la conca de l'Ebre, i per tant la seva gestió correspondria a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, però “l'embassament de Siurana és un cas especial i la gestió de l'aigua pertany a l'ACA per un acord mutu. És una possibilitat que existeix”, explica Carlos Loaso. Sobre el pantà de Siurana, l'ACA exerceix les mateixes tasques que a qualsevol embassament de les conques internes on té la gestió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia