Medi ambient

El govern insta l'Estat a fer més inversió a Aigüestortes

La Generalitat manté aparcat el projecte d'ampliació del parc fins que el govern espanyol, que n'és el titular, aporti el mínim necessari per a la seva gestió, el triple del que aporta ara

El govern de la Generalitat ha deixat de moment aparcat el projecte d'ampliació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i no el reprendrà fins que l'aportació de l'Estat no garanteixi una bona gestió del parc. Enguany fa seixanta anys de la declaració del parc i és l'únic de la Red de Parques Nacionales de l'Estat espanyol en territori català, és de titularitat estatal, però la seva gestió està transferida des dels anys vuitanta al govern de la Generalitat.

Les transferències econòmiques perquè la Generalitat faci una gestió correcta del parc, però, han anat disminuint de forma alarmant des de l'inici de la crisi. Ara l'aportació de l'Estat és d'un milió d'euros a l'any, quan la gestió del parc, en les dimensions actuals, suposa una despesa d'uns tres milions d'euros a l'any. “Anem fent mans i mànigues com podem, però cada any l'aportació de l'Estat és més ajustada”, ha explicat el delegat del govern de la Generalitat al Pirineu i l'Aran, Albert Alins.

El parc ocupa actualment una superfície de 14.119 hectàrees, més una zona perifèrica al seu entorn de 27.733 hectàrees. El govern té un projecte d'ampliació a la carta que suposaria augmentar la superfície declarada com a parc nacional en un mínim de 5.000 hectàrees més, provinents de la zona perifèrica, ara amb un grau de protecció inferior, i sempre amb el vistiplau dels municipis afectats.

Més diners per ampliar

Aquesta ampliació permetria que el parc natural tingués més territori i més punts d'accés a la zona protegida. Però el govern no es veu amb cor de tirar-la endavant sense una aportació econòmica suficient per part del titular del parc, l'Estat, que a més hauria d'aprovar l'ampliació al Congrés dels Diputats. “Sense més diners sobre la taula, no és viable avui mateix executar una ampliació”, ha explicat Alins.

El govern català s'alinea així amb la tesi dels ajuntaments de la Vall de Boí i Espot –els dos principals punts d'accés de visitants al parc–, que s'oposen a l'ampliació amb l'argument que si avui el parc va curt de recursos i té problemes per garantir que hi hagi prou vigilants, guardes i inversions en manteniment i promoció turística, no tindria cap sentit ampliar el territori de parc sense més aportacions econòmiques.

No sense consens

Alins insta el govern de l'Estat a complir amb l'aportació necessària per al parc i, per tant, triplicar l'assignació que rep actualment Aigüestortes. Mentrestant –assegura–, el govern català manté en suspens una ampliació que veu “convenient i necessària” per consolidar el parc com a element de dinamització del territori, però la supedita al fet de tenir “el consens màxim de la gent del territori”.

Paral·lelament, el govern també té sobre la taula una possible ampliació del Parc Natural de l'Alt Pirineu, entre el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell i Andorra. En aquest cas el consens del territori és pràcticament unànime, però Alins matisa que tampoc no es pot dur a terme sense que vagi acompanyat d'una major aportació pressupostària, en aquest cas del govern català.

Experts internacionals debaten el canvi climàtic

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici va fer ahir a Espot una sessió de treball amb experts internacionals amb motiu del seixantè aniversari de la seva creació.

La sessió es va centrar en estudis sobre com afecta el canvi climàtic les zones de muntanya. La directora del parc, Mercè Aniz, va explicar –en declaracions recollides per l'agència ACN– que un dels objectius de les jornades és situar el parc en el fòrum de debat internacional de recerca. Aniz va dir que a les zones d'alta muntanya és on més es noten els efectes del canvi climàtic, pel fet de ser espais naturals amb poques alteracions. Un dels reptes serà adaptar els criteris de conservació a les noves realitats.

Segons la directora del parc, alguns dels problemes que s'hauran d'afrontar dins del parc són els contaminants atmosfèrics, que són molt poc intangibles com metalls pesants o bacteris, i de les espècies invasores, tant de flora com de fauna.

La vintena de treballs que es van exposar, tots en anglès, quedaran recollits en una publicació, també en anglès, amb la voluntat de difondre els treballs de recerca de les zones d'alta muntanya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona