L'IRTA redueix fins al 10% la mortalitat de l'ostró a l'Ebre
El centre d'investigació desenvolupa millores sanitàries i en el mètode de cultiu per combatre les patologies entre els bivalves
El projecte Ítaca vol desenvolupar noves zones en països com ara Egipte i el Senegal
D'entre els múltiples projectes que es duen a terme per millorar la productivitat dels cultius aquàtics, el centre d'investigació IRTA ha donat a conèixer recentment la fita aconseguida dins dels programes per reduir la mortalitat dels bivalves. Es tracta de la reducció de la mortalitat dels ostrons, que ha passat d'un 80% de casos fins a tan sols un 10% en aquest darrer any, gràcies a les millores introduïdes pels investigadors en aspectes com el maneig sanitari i el procés de cultiu.
Els productors interessats en l'avenç han pogut seguir recomanacions de l'IRTA com ara immergir la llavor a l'aigua en una època més adequada, dur a terme treballs per detectar els patògens en períodes crítics i evitar que els bivalves pateixen estrès. A més, en el marc del projecte, els investigadors han aconseguit desenvolupar una llavor experimental que entraria a les badies neta de tots els virus, circumstància que no es dóna amb les llavors que s'importen
de països com França. Segons la investigadora Noelia Carrasco, “l'objectiu a mitjà termini és que els mateixos productors puguen desenvolupar la seua llavor d'origen local i més ben adaptada a la zona a través de cooperatives”.
Impossibles de tractar
La rellevància de l'avenç rau en el fet que els bivalves no permeten cap tipus de tractament per fer front als virus i les patologies. “Són espècies que no tenen sistema immunitari i, per tant, no admeten vacunes ni antibiòtics”, assenyala la investigadora del centre IRTA. D'aquesta manera, l'única possibilitat que han tingut els experts ha estat l'estudi de les malalties que afecten els ostrons per tal de controlar-les.
El cas més rellevant d'elevada mortalitat d'aquests bivalves, que va motivar l'inici de la investigació, es remunta a l'any 2008, quan els productors van registrar morts massives d'ostrons de talla petita (des de la llavor fins a un any). Els fets es van produir entre la primavera i la tardor, quan la temperatura de l'aigua se situa aproximadament en els 16º. El cas va ser detectat també en altres llocs del món i finalment es va descobrir que la causa era l'acció d'un herpes virus.
Projecte Ítaca
L'estudi dels bivalves no és l'únic projecte engegat per l'IRTA. Des de fa diversos anys, el centre col·labora amb un projecte europeu per desenvolupar l'aqüicultura a Egipte i el Senegal. Els tancs de les zones de cultiu de l'IRTA disposen d'orades, llobarros, llenguados i corballs, i també, en determinades èpoques, de truites, salmons, esturions, rèmols i anguiles.
Segons la directora del centre, Dolors Furones, “l'objectiu és que els projectes tinguen un finançament un 50% públic i un 50% privat”. Dins dels privats, l'IRTA preveu tant empresaris locals com grans multinacionals.
En aquesta línia, el centre de recerca ebrenc s'ha incorporat, en els darrers cinc anys, al Clúster de l'Aqüicultura de Catalunya, on treballa per donar resposta a les necessitats de petits productors i de les diverses empreses del sector al país.
LES FRASES
Centre de referència internacional
El centre de l'IRTA de Sant Carles de la Ràpita va ser constituït com a entitat pròpia l'any 1999 amb només vuit treballadors. Ara la plantilla és de gairebé setanta persones, amb un nucli que varia, integrat per una vintena d'investigadors que desenvolupen la seva tasca en projectes puntuals. L'evolució ha permès que, en paraules de la directora, Dolors Furones, el centre passe en uns anys “de la lliga regional a la internacional”. El centre ha anat assolint i consolidant diversos fulls de ruta i plans estratègics per situar-se on és actualment: una entitat de referència internacional en aqüicultura.
Segons Furones, la columna vertebral del centre és el monitoratge de la qualitat de l'aigua de les badies del Delta i tota la investigació associada a aquest àmbit. Així no només es controla la qualitat dels recursos hídrics i es garanteix la correcta producció dels mol·luscos bivalves, sinó que permet el desenvolupament de projectes de recerca de gran rellevància. Entre d'altres, s'ha desenvolupat des de zero el cultiu aquàtic de diverses espècies com ara l'orada, el llobarro, el llenguado, el déntol, l'ostra arrissada, la cloïssa i la lluenta.
El centre desenvolupa projectes com el Diversity, el Vivaldy, el CE Seafood i l'Ítaca, la majoria dels quals cofinançats entre diverses administracions i empreses. El centre aspira a seguir creixent en els pròxims anys per continuar
la tasca d'innovació.
