De claveguera a corredor verd

El Besòs va tenir durant anys el dubtós honor de ser el riu més contaminat de Catalunya i ocupar un dels primers llocs del rànquing europeu. Ara, dues dècades després de l'arribada dels primers fons europeus que van permetre l'inici del projecte de recuperació ambiental del riu, aquelles aigües de diferents colors i amb escumes ocasionals s'han convertit en un curs d'aigua transparent, tot i que la majoria del líquid que arrossega ha estat processat per uns ronyons. Dels bacteris com una de les poques formes de vida del Besòs s'ha passat a la biodiversitat. D'una població que vivia d'esquena al riu a un dels espais verds més utilitzats de l'entorn metropolità.

El riu configura l'espina dorsal de l'eix Besòs que ara integren tots els municipis que el tenen dintre de les seves fronteres, a més de Badalona, i que volen configurar polítiques comunes per millorar la vida dels ciutadans. El repte és que el Besòs passi de ser frontera a convertir-se en frontissa d'una de les zones més densament poblades i amb més necessitats de l'àrea metropolitana. És per això que les diferents administracions amb responsabilitats sobre el territori tenen clar que cal seguir apostant per mantenir-lo ple de vida. “Les polítiques ambientals al Besòs no només són pels blauets sinó per millorar la qualitat de vida de totes les persones del seu entorn”, explica el gerent del consorci del Besòs, Antoni Alarcón.

De fet, els veïns dels municipis de l'entorn han fet seu el parc fluvial del Besòs, una catifa verda de dotze quilòmetres a la llera del riu. Les darreres dades disponibles, pendents d'actualitzar, xifren en 500.000 el nombre de persones que passen pel parc al llarg de l'any.

I és que el parc fluvial del Besòs és des de l'any 2000 un exemple de transformació urbana que va començar per buscar la millora de la qualitat ambiental. El que havia estat una claveguera a cel obert va fer les primeres passes per recuperar-se en els anys noranta. Va ser el 1996 quan el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs, a iniciativa dels ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Sant Adrià de Besòs, va portar fins a Europa el primer projecte de recuperació ambiental de la llera del riu, que va aconseguir una subvenció dels Fons de Cohesió de la Unió europea.

Millorar l'aigua

Amb la primera fase es volia millorar la depuradora de Montcada a través de la introducció del tractament terciari basat en la creació de zones humides. Aquests espais, formats per una seixantena de parcel·les d'aiguamolls on es va plantar canyissar, contribueixen a tractar l'aigua de la depuradora i a millorar-ne la qualitat.

L'altre eix del projecte era la recuperació de l'entorn del riu com a espai verd destinat al lleure ciutadà. L'any 2000 es va inaugurar la primera fase del parc fluvial entre el pont de Montcada i el pont del Molinet, a Santa Coloma de Gramenet.

Durant els primers anys, els usuaris de l'espai havien de compartir-lo amb les torres d'alta tensió que hi havia plantades a la llera del riu, que havien estat un dels emblemes del Besòs durant molts anys. Entre el 2003 i el 2004, Fecsa Endesa es va fer càrrec del desmantellament de 69 torres i les seves corresponents bases de formigó, i de la retirada de 51 quilòmetres de cable aeri, que es va soterrar.

Va ser precisament el 2004 quan es va inaugurar la segona fase del parc fluvial, dintre dels límits de Sant Adrià de Besòs, entre el pont del Molinet i el del ferrocarril, a només 450 metres de la desembocadura del riu, que és l'espai que s'ha recuperat més recentment.

A més d'espai de lleure i exemple de tractament sostenible per la gestió de l'aigua que s'hi fa, la llera del riu s'ha convertit en un corredor verd que permet unir les poblacions de Montcada, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona i Sant Adrià de Besòs. El carril bici que recorre l'espai permet el pas entre municipis a ciclistes, patinadors, corredors i persones que simplement passegen per un espai sense cotxes. Cada cop són més les activitats ciutadanes que es porten a terme en aquest espai.

L'Ajuntament de Sant Adrià hi va instal·lar l'any passat un circuit de seguretat viària a sota d'un dels ponts i l'objectiu és que cada vegada hi hagi més activitats al parc. L'Àrea Metropolitana de Barcelona, en col·laboració amb els ajuntaments, hi programa periòdicament activitats de difusió ambiental com ara jornades d'anellament d'ocells, mentre que la Diputació de Barcelona és l'administració encarregada de la gestió del manteniment del parc.