medi ambient
Permís ambiental per a la macrogranja aviària a Solius
La Generalitat ha donat el vistiplau al projecte per engreixar-hi fins a 83.500 pollastres, al qual s'oposen els veïns i entitats naturalistes
Podran tornar-hi a fer al·legacions o anar a un contenciós
El projecte d'una gran granja per a l'engreix de pollastres al nucli de Solius, a Santa Cristina d'Aro, compleix tots els requisits per obtenir l'autorització ambiental, segons ha notificat la Generalitat al consistori. L'alcalde, el republicà Xavier Sala, admetia ahir que “tota la tramitació és correcta i només falta notificar-ho a les persones i entitats que van fer-hi al·legacions”, cosa que faran els pròxims dies.
La instal·lació, projectada al Mas Cateura, tindria una capacitat màxima de 83.500 aus. I els veïns afectats, alguns en un radi inferior a 500 metres, s'hi oposen per les possibles molèsties derivades, com ara pudors o la contaminació dels aqüífers subterranis i la riera. Naturalistes de Girona i la plataforma Salvem Solius també hi van presentar diverses objeccions, com ara a la superfície prevista per a les noves naus, que quintuplicarien les construccions existents, o bé la suposada tala d'arbrat perquè el camí principal d'accés a l'explotació fes l'amplada requerida.
Nou termini d'al·legacions
L'alcalde diu que ara els veïns tindran dret a consultar l'expedient i, un cop desestimades les al·legacions antigues, s'obrirà un nou termini per plantejar noves diferències. Un cop resoltes, l'autorització ambiental quedaria totalment aprovada i només els restaria la via judicial com a mecanisme per impugnar-la.
Helena Bou, de la plataforma Salvem Solius, anunciava que amb tota seguretat tornaran a al·legar-hi en contra i, si cal, estudiaran la presentació d'un contenciós administratiu, perquè “és un projecte desmesurat i industrial, que no encaixa amb els valors paisatgístics i ambientals de la zona”.
LA XIFRA
LA FRASE
El nou govern local, prudent
A l'alcalde Xavier Sala, que
va prendre possessió el juny de l'any passat, és evident que el projecte no l'engresca. “L'hauríem mirat de reenfocar si hagués depès de nosaltres”, admetia ahir, però evitava pronunciar-s'hi en contra perquè és una qüestió heretada de l'etapa anterior, amb Josep Llensa (CiU) a l'alcaldia. L'exalcalde va argumentar la tramitació pels drets dels propietaris, que inicialment havien plantejat una explotació per a 35.000 gallines ponedores d'ous i en el passat també hi havien engreixat ànecs per produir foie. Als noranta, un altre projecte de granja porcina al Mas Cateura tampoc no va prosperar per les queixes veïnals.
El soci de govern de Llensa, Sebastián Mateo (PP), es va desmarcar de la tramitació i encara manté les seves reticències a la macrogranja, que a banda de la proximitat als habitatges actuals i un allotjament de turisme rural, també quedaria a menys d'un quilòmetre de distància dels terrenys propietat de la promotora barcelonina La Llave de Oro, que abans de la crisi planejava construir-hi desenes de xalets.
