Medi Ambient
Hàbitat en perill
El Delta, amenaçat
Un estudi de l'organització ambiental BirdLife International enumera els santuaris per a les aus en perill, després d'analitzar 422 espais repartits en 100 països
La contaminació, l'impacte de l'ésser humà en el medi i la política de gestió de l'aigua són els problemes als quals s'enfronta el Parc Natural del Delta de l'Ebre
Riu, mar, badies, platges, llacunes costaneres... és el paisatge natural del delta de l'Ebre, l'hàbitat aquàtic més extens de Catalunya. Són més de 320 quilòmetres quadrats, amb arrossars i una gran diversitat d'organismes i un santuari per a les aus que està amenaçat.
Així ho demostra un estudi de BirdLife International, de la qual forma part SEO/BirdLife. L'organització ambiental va identificar l'any passat 422 espais en situació de risc “crític” repartits en 100 països. L'àrea en perill suposa un 3,5% del total de les considerades àrees importants per la conservació de les aus i la biodiversitat (IBA, en anglès).
La major part dels 200 punts amenaçats són aiguamolls, un dels ecosistemes més fràgils del planeta, segons BirdLife International. A la llista hi figuren una setantena d'espais humits considerats d'importància internacional i 11 llocs considerats patrimoni de la humanitat, entre els quals s'inclouen Doñana i els Ervegiades (Estats Units).
L'estudi també repassa les zones on l'ajuda ha arribat massa tard, i destaca la pèrdua de la Reserva del Bosc de Muntanya Thyolo (Malawi), on la recuperació ha resultat improbable i està reconvertida en camps de cultiu.
En el cas del delta de l'Ebre, l'estudi veu com amenaces la contaminació, l'impacte de l'ésser humà en el medi o la política de gestió de l'aigua. BirdLife International, en aquest sentit, considera que la seva evolució, gràcies a la feina de conservació, podria ser favorable.
“És un espai molt sensible i de les zones humides més importants a l'Estat espanyol i al Mediterrani per les migracions”, explica Sara Sánchez, responsable de SEO/BirdLife a la Reserva de Riet Vell al delta de l'Ebre. “Hi ha un còctel de factors: el Delta s'està enfonsant perquè no baixen prous sediments i pel cabal d'aigua, hi ha zones en regressió i d'altres on s'està acumulant sorra i els tractaments químics que s'utilitzen als arrossars també arriben a les badies”, hi afegeix Sánchez.
L'estratègia a seguir també per superar l'esglaó del “perill” també és clara: conscienciació i més conscienciació. I en el territori. “Si anem a les manifestacions però la gent no s'ho creu, no sé per què cridem”, diu Sánchez.
Cargol poma
Precisament una de les amenaces que no només afecta la producció de l'arròs sinó també l'ecosistema sencer és el cargol poma i les mesures que s'han d'aplicar per combatre'l, com ara la dessecació dels camps, sobretot al marge esquerra de l'Ebre. “Deixant els camps secs, s'afecta les poblacions d'aus hivernants perquè no troben aigua ni lloc on quedar-se”, alerta la responsable de SEO/BirdLife a la Reserva de Riet Vell, que diu que en els darrers anys “la població d'aus està baixant a l'hivern”.
“Estem veient que s'estan trobant exemplars en punts sense tenir contacte amb canals infectats i això és preocupant”, lamenta. “Estem lluitant i volem que tothom es cregui que s'ha d'eradicar el cargol poma”, conclou.
En aquest punt, els estudis dels organismes del territori sobre l'evolució de la regressió o la variació en el cens de les aus també són clau. Precisament, l'Institut de Recerques i Tecnologies Aagroalimentàries (IRTA) és l'encarregat d'aportar dades i, segons un estudi, a final del segle XXI la meitat del Delta quedarà per sota del nivell del mar.
Al delta de l'Ebre la SEO/BirdLife (Societat Espanyola d'Ornitologia) ha reunit l'agricultura ecològica de l'arròs i la recuperació d'hàbitats naturals de zones humides, amb criteris de recerca aplicada i programes específics d'investigació, conservació, difusió, ús públic, educació ambiental i voluntariat.
En aquest context, el Parc Natural del Delta de l'Ebre ha informat que els flamencs, una de les espècies més emblemàtiques, han tornat a nidificar al delta de l'Ebre després d'un any (2015) sense fer-ho. Tot i així, en dates relativament tardanes la colònia reproductora de flamencs s'ha instal·lat en un dic de salines de la Trinitat a la punta de la Banya. S'han pogut recomptar 898 parelles reproductores.
