Medi ambient

medi ambient

fauna

La reintroducció de la llúdriga a l’estany de Banyoles es consolida

Un cens recent realitzat per voluntaris n’ha permès observar almenys quatre exemplars, la millor xifra des que ara fa deu anys van començar els controls

La llúdriga, una espècie molt exigent amb la qualitat de l’aigua en què es mou, s’ha adaptat bé a l’estany de Banyoles i al seu entorn. La nit de divendres i la matinada de dissabte passat, els voluntaris del cens d’aquest mamífer en van observar com a mínim quatre. Uns participants en van veure una a la llacuna de l’Artiga; una altra observadora en va localitzar quatre (que podrien correspondre a dues parelles) a prop de l’estany (l’instant es va enregistrar en un vídeo) i finalment se’n va veure una a la llacuna de Margarit, a la finca de can Morgat, al terme de Porqueres.

Si bé sovint es troben rastes d’aquest mustèlid (les seves defecacions, sobretot), veure’n és difícil. De fet, és el primer cop que s’aconsegueix veure’n tantes en una jornada de cens, que organitza l’associació naturalista Limnos des del 2007. Fins i tot hi ha hagut anys en què no se n’ha vist cap.

Pels recs de la ciutat

La llúdriga es va reintroduir al riu Fluvià (en concret, a la resclosa de Serinyà) el 1996, en un intent de recuperar una espècie que es considerava extingida a la zona. L’últim cop que n’havien vist havia estat el 1962. Del Fluvià van anar passant a altres cursos fluvials i a l’estany. També, als recs de Banyoles, on es desplacen per menjar-hi cracs americans, una espècie invasora que ha colonitzat la zona lacustre.

LA DATA

1996
és l’any
de la reintroducció de la llúdriga al Fluvià, des d’on s’ha expandit a la zona lacustre de l’estany.

“La fauna de l’estany no valora gaire el «reggaeton»”

En el cens d’aquest any hi han participat tretze voluntaris. La seva feina requereix molta paciència perquè s’han d’estar quiets en un mateix lloc i en silenci durant una bona estona. Com sempre, es van fer dos torns que coincideixen amb els horaris dels desplaçaments habituals del mamífer objectiu de la recerca: de vuit a deu del vespre i de dos quarts de sis a les set de la matinada següent.

El fet d’estar situats a la vora de l’estany i en aquests horaris permet als participants observar altres coses, al marge de la fauna. “Any rere any trobem gent pescant o banyant-se en diferents punts de l’estany, a vegades posant música ben alta”, es queixen a Limnos. “Qui vulgui escolar música –assenyalen– que es posi auriculars, sobretot a la nit. Hem de pensar que la fauna de l’estany (com bona part dels homínids) no valora gaire el reggaeton.” En una nota difosa ahir, l’entitat naturalista recordava que està prohibit pescar sense el permís corresponent i que el bany tampoc hi és permès si no és als Banys Vells, el Club Natació Banyoles o la Caseta de Fusta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.