Reus i Tarragona accepten unir veus en el debat ferroviari
Hi ha un clam unànime perquè fixin una política metropolitana
Durant la jornada, en què es van repassar els grans plans ferroviaris a debat i es van exposar casos d'estacions que podrien equiparar-se a la del Camp, es va coincidir que l'alta velocitat té un potencial que cal mirar d'explotar, si bé també es va fer èmfasi en la necessitat d'altres sistemes, com ara les rodalies pròpies i el Tramcamp. El catedràtic de Geografia de la URV Josep Oliveras, en tot cas, va ser el primer a censurar que a la regió «ara es fa molta política de campanar», i exigia «que s'acabi aquesta política». «A més d'un sistema ferroviari, aquí tenim un sistema de ciutats, que no té els deures fets perquè no hi ha estudis avançats, ni un observatori territorial», lamentava, alhora que recordava que «les estratègies d'un dia per l'altre no funcionen, ja que impliquen una alta reflexió i anàlisi». L'avís va ser contestat d'entrada. El president de la Cambra de Tarragona, Albert Abelló, defensava que «la política de la hipocresia és pitjor», amb referència al fet que sovint una ciutat ha ignorat els projectes de l'altra. El mateix Ballesteros també es va sentir al·ludit i, abans d'enumerar les prioritats que vol per a la ciutat en el futur model ferroviari –façana marítima, bypass, mercaderies, etc.–, justificava: «Hem de defensar les identitats en el món global, i mirar el millor per als nostres ciutadans, perquè si no ens acabarem diluint.» La reflexió de Bergadà, en canvi, ja era més oberta: «Hem d'aprofitar i buscar coincidències al territori per anar a convèncer estaments superiors», indicava, i fins i tot anava més enllà: «La nostra ciutat real és polinuclear, de més de dues ciutats.» En aquest sentit, igual que el director al Camp de Política Territorial, Joaquim Margalef, veu factible l'aposta de tenir almenys dues grans estacions d'alta velocitat per servir una població potencial de prop de mig milió de persones. «I tenim territori i capacitat per planificar-hi activitats a l'entorn», recordava Bergadà.
L'exemple dels petits
La tesi d'Oliveras, en tot cas, va rebre més suport. El president del Consell Comarcal del Tarragonès i alcalde de la Secuita, Eudald Roca, recordava que quan es va dissenyar la línia del TAV «van sorgir aliances entre petits municipis com a defensa per la prepotència de l'actual Adif, llavors GIF». «Fins llavors, amb Perafort i altres pobles, ens barallàvem per tot, però ens vam posar d'acord i avui no ens en penedim», valora Roca, que fa una crida explícita als representants de Reus i Tarragona perquè «agafin aquest exemple, no perdin el temps en ximpleries –amb referència a polèmiques com ara la del nom de l'aeroport– i vagin als continguts reals». Fins i tot l'arquitecte Xavier Climent, un dels impulsors de la plataforma Mou-te per Tarragona, s'hi abonava i reclamava unitat a ambdós ajuntaments: «Cal que es donin suport mutu i, sense perdre identitat, fem una política metropolitana, perquè si no des de fora només veuen que ens barallem.» Arribats a aquest punt, Ballesteros va haver-los de donar la raó: «Reus i Tarragona estem condemnades a competir i abocades a cooperar», va admetre, i va esmentar qüestions com ara els residus, la política hídrica o l'agència d'energia. «Em sento ben representat pel que diu l'alcalde», va afirmar Bergadà.
