Els empresaris diuen que falten 581 milions en el pressupost estatal per complir l'Estatut
Consideren que la inversió pública a Catalunya caurà el 2010 pel descens d'un 8% en els comptes de la Generalitat
Amb un descens de només l'1,9%, la inversió que l'Estat espanyol preveu destinar a infraestructures de transport a Catalunya l'any vinent se situa aproximadament al mateix nivell que la d'aquest any, si bé la inversió global es redueix més (un 5,4%). Però el pressupost encara incompleix la disposició addicional tercera de l'Estatut, perquè, segons el Grup de Treball d'Infraestructures (GTI-4), falten prop de 581 milions d'euros per assignar a projectes concrets, si es vol arribar al 18,64% d'inversió a Catalunya en correspondència amb el que representa el producte interior brut (PIB) català en el conjunt de l'Estat. Els empresaris recorden que s'arrossega un saldo de 609 milions d'euros de pressupostos anteriors, que no s'han assignat a projectes i estan per executar, dels que corresponien al sostre establert per l'Estatut. Si la inversió pressupostada es compara amb la de la resta de comunitats autònomes, Catalunya cau fins a la setena posició en inversió per habitant i a la novena per inversió respecte del PIB, segons l'anàlisi que el grup de pressió empresarial fa del pressupost de l'Estat per al 2010.
El descens global en inversió pública, però, es produeix en proporció, sobretot per les retallades del govern de la Generalitat. Des del GTI-4 es calcula que el govern català reduirà d'un 8% la inversió global i fins a l'11,3% la inversió real via pressupost –pel que fa al finançament d'inversions fora de pressupost, rebrà un descens del 2,2%–. En les obres dels grans eixos projectats pel govern, els empresaris avisen del risc de retards creixents per les dificultats financeres de les constructores. Considerant que el govern català ha optat pel sistema alemany de finançament –les empreses fan l'obra amb els seus diners i la cobren de l'administració per mitjà de pagaments a terminis durant dècades–, projectes com ara el desdoblament de l'eix transversal s'han endarrerit perquè a les constructores els costa aconseguir els diners a través dels bancs.
En el balanç de la licitació d'obra pública durant el 2009, des del quartet empresarial es constata que s'ha reduït respecte de l'any anterior malgrat el salt que ha fet el Ministeri de Foment al desembre, amb la licitació de l'accés de rodalies a la terminal T1 de l'aeroport del Prat i de l'estació d'alta velocitat de la Sagrera, amb un volum que supera els 1.200 milions d'euros. De fet, segons aquestes fonts, Foment pot arribar, fins i tot, a superar d'un 2% el volum de licitació del 2008. Amb tot, en el còmput global, es considera que aquests diners «no han estat suficients per a contrarestar el decreixement que s'ha produït en el cas de la Generalitat». En gestió i planificació, des del grup es recorda que falta encara la gestió «individualitzada» de l'aeroport i la consideració, per la Unió Europea, del corredor mediterrani del tren com a xarxa prioritària.
Els accessos al port, el retard més important en grans infraestructures
Tal com es fa periòdicament des de la Cambra, des del GTI-4 s'observa també l'estat de les grans infraestructures del transport al país. El retard més gran es troba en l'àmbit dels accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona, l'estudi informatiu dels quals es va finalitzar l'any 2001 –els projectes constructius, però, encara no s'han redactat–. També s'han superat els terminis previstos en el cas de l'autovia del Mediterrani de l'Ebre fins a Barcelona i en la prolongació per mitjà de l'autovia orbital B-40 o quart cinturó. Pel que fa al tram entre Castelló i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, no s'han aprovat de moment ni l'estudi informatiu ni la declaració d'impacte ambiental i, pel que fa al tram entre Vilafranca i Abrera, l'estudi s'ha d'acabar. També s'espera l'estudi del tram del quart cinturó fins a Granollers, el retard del qual respon a les diferències internes del govern català respecte de la magnitud i el traçat de la via. Des de Foment s'ha anunciat per al primer trimestre de l'any.
