Ara és el moment del ferrocarril

Contrària­ment al que pen­sen alguns ana­lis­tes, la nos­tra visió del tema de les infra­es­truc­tu­res a la demar­cació de Tar­ra­gona és for­ta­ment opti­mista. Dei­xa­rem per a un altre dia el tema del deci­dit, i recent, impuls a l'auto­via A-27 (Tar­ra­gona-Mont­blanc-Lleida-Sant Sebastià), i l'anunci d'apro­vació defi­ni­tiva, que no encara lici­tació, de l'auto­via A-7 en el tram comprès entre l'accés a la Móra i Vila­franca del Penedès. Són dues notícies que cal seguir aten­ta­ment.

Avui ens voldríem refe­rir exclu­si­va­ment al tema del fer­ro­car­ril a les comar­ques de Tar­ra­gona, sobre el qual inci­dei­xen tres esde­ve­ni­ments recents.

1) Per ordre cro­nològic, començarem per l'anunci del Con­sell de Minis­tres del 18-12-2009, pel que auto­ritza al Minis­teri de Foment a posar a lici­tació un «ramal de conexión en ancho ibérico desde el cam­bi­a­dor de anc­hos y la estación Cen­tral hacia Tar­ra­gona, lo que per­mi­tirá la implan­tación de ser­vi­cios de alta velo­ci­dad, en ancho vari­a­ble, desde el cen­tro de Tar­ra­gona». Atents al con­cepte remar­cat en negreta.

2) La segona notícia és l'anunci de Foment de l'adju­di­cació de l'estudi infor­ma­tiu de la línia d'alta velo­ci­tat Cas­telló-Tar­ra­gona del cor­re­dor del Medi­ter­rani. Això sig­ni­fica que, de l'única via en ample ibèric que exis­teix actu­al­ment entre Van­dellòs i Tar­ra­gona, es pas­sarà a dues d'ample ibèric i dues d'ample UIC.

3) La ter­cera, de caire més ter­ri­to­rial, és l'apro­vació defi­ni­tiva del pla ter­ri­to­rial par­cial del Camp de Tar­ra­gona. De l'apar­tat fer­ro­vi­ari cal des­ta­car la inclusió del desit­jat bypass que eli­mina la situ­ació en cul-de-sac pre­vista, i la plas­mació sobre el mapa de l'alli­be­ra­ment de la façana marítima amb el tras­llat cap a l'inte­rior de la línia fèrria. També hi ha aspec­tes molt posi­tius refe­rits a altres temes, que comen­ta­rem en una pro­pera ocasió.

Aques­tes expec­ta­ti­ves estan bé des del punt de la pla­ni­fi­cació, però estem massa acos­tu­mats que des de la pla­ni­fi­cació de les infra­es­truc­tu­res fins a la seva mate­ri­a­lit­zació puguin pas­sar massa coses que impe­dei­xin que siguin una rea­li­tat. És aquí on hem de ser pre­sents com a pla­ta­forma ciu­ta­dana.

Ara bé, si bé valo­rem que els fets comen­tats com­plei­xen en part els objec­tius de la pla­ta­forma Tar­ra­gona Bypass, cal encara un altre pas enda­vant per asso­lir-los d'una manera més satis­factòria.

1) Pri­mer cal que el ramal de con­nexió anun­ciat pel Con­sell de Minis­tres el 18-12-2009 en ample ibèric sigui com a mínim d'ample mixt amb tres rails. Això per­metrà el trànsit de tota mena de trens i podria estal­viar el pretès inter­can­vi­a­dor abans de l'estació al sud de l'aero­port.

2) El segon punt a millo­rar és el plan­te­ja­ment, o com a mínim l'anàlisi de l'alter­na­tiva, del bypass curt pre­sen­tat que pro­posa una con­nexió imme­di­ata amb el mateix cor­re­dor del Medi­ter­rani sense tra­ves­sar el riu, seguint-lo en paral·lel fins a l'alçada de Sant Sal­va­dor.

3) El ter­cer és l'estació inter­mo­dal: dema­nem la sim­pli­fi­cació d'esta­ci­ons, pro­po­sant una estació única per a les roda­lies, mit­jana distància i alta velo­ci­tat, dotant-la d'una veri­ta­ble inter­mo­da­li­tat on, d'un cop per tots, con­fluïssin tots els sis­te­mes de trans­port començant pel prin­ci­pal, que és el del via­nant. La distància d'uns 1.500 metres entre el Fran­colí i la font del Cen­te­nari suposa prop de 20-25 minuts cami­nant. Pot sem­blar molt pel que estem acos­tu­mats a Tar­ra­gona, però pen­sem quants cops no hem fet distàncies simi­lars a Bar­ce­lona (la distància equi­val a la llar­gada del pas­seig de Gràcia des de la Dia­go­nal fins a plaça Cata­lu­nya).

Tot i que l'avanç res­pecte de la situ­ació de fa vuit mesos és espec­ta­cu­lar, encara no hem arri­bat al punt de destí. Arran de l'anunci del 18-12-2009, l'Ajun­ta­ment i la Cam­bra de Tar­ra­gona es van diri­gir al direc­tor gene­ral de Infra­es­truc­tu­ras Fer­ro­vi­a­rias, Car­los M. Juárez, per sol·lici­tar diver­sos acla­ri­ments, que es refor­cen amb les dues notícies que han arri­bat després.

Ara, més que mai, és el moment d'arren­car el com­promís de l'admi­nis­tració perquè Tar­ra­gona tin­gui una estació inter­mo­dal urbana.

Hem de tro­bar l'inter­lo­cu­tor adi­ent que sem­bla que és al Minis­teri de Foment, que ha de rebre, i aten­dre, les nos­tres legítimes sol·lici­tuds que estan fona­men­ta­des en una situ­ació real, i amb una apor­tació d'usu­a­ris molt supe­rior a d'altres zones més afa­vo­ri­des per les inver­si­ons del Minis­teri. Conei­xem que el nos­tre Ajun­ta­ment i altres enti­tats s'estan movent en aquesta línia però ara no podem defa­llir. Tota la pla­ta­forma pel bypass i tot el movi­ment Mou-te hi poden donar el suport social neces­sari. Ens ho podem creure tot, però fins que Tar­ra­gona no esti­gui con­nec­tada real­ment en alta velo­ci­tat i tin­gui una estació inter­mo­dal la pressió ciu­ta­dana no pot parar.

Com a comen­tari final, sem­bla que ja s'ha entès que la demar­cació de Tar­ra­gona neces­si­tava una xarxa de roda­lies. Pro­pe­ra­ment ana­lit­za­rem també el tema del tram­via, Tram­camp o Tramt, que sem­bla haver millo­rat la seva defi­nició i traçat.