Territori
Llum i guia, a terra ferma
Onze fars i balises situades arran de mar al llarg de la Costa Brava encara orienten des de terra ferma a mariners i capitans, en l’era de la popularització dels GPS
L’orientació marina en la foscor i en la boira depèn encara dels referents en terra ferma, els fars i balises construïts molts d’ells a principis de la segona meitat del segle XIX, durant el regnat d’Isabel II. En tota la costa catalana se’n poden destacar tres: el del Cap de Creus, el més oriental de la Península, el de Sant Sebastià, el punt lumínic de referència amb un abast lumínic més ampli i, en la província de Barcelona, el primer dels actius més antics de Catalunya, el del Llobregat que es va inaugurar a l’any 1852, només 19 mesos abans que el del Cap de Creus.
En la costa gironina hi ha entre balises i fars, onze grans llanternes actives vigilades tècnicament per dos operaris que viuen al sud de l’Empordà. Es tracta del Far de la Punta de S’Arenella, al Port de la Selva (1913); el Far del Cap de Creus, a Cadaqués (1853); el Far de Cala Nans , a Cadaqués (1874); el Far de Roses (1864); el Far de les Illes Medes, a l’Estartit (1868); el Far de Sant Sebastià, a Palafrugell (1857); la balisa de les Illes Formigues, a Palamós (1982); el Far de la Punta del Molí, a Palamós (1865); la balisa de la Llosa, a Palamós (1925); la balisa de Sant Feliu de Guíxols (1924) i el Far de Tossa de Mar (1919)
Els fars, però, són més que increïbles llanternes gegants. Com a espais de sol·litud i exclusivitat han atret durant anys multitud de visitants. Lluny queden les visites solitàries del geni empordanès Salvador Dalí i Gala al far del Cap de Creus quan encara no hi havia carretera per arribar-hi i no corrien el perill de ser sorpresos per cap badoc molest. Es vivia els primers anys de la dècada dels seixanta del segle XX. Més a a prop es situen les guies turístiques que van convertir oficialment els fars en espais atractius per al turista.
El cos dels faroners es fonia a finals del segle XX. El cadaquesenc Eleuteri Comas, faroner durant gairebé 40 anys, deslliga l’automatització dels fars a finals dels anys 90 amb la desaparació del cos funcionarial, aquell grup homes dedicats 24 hores al dia a mantenir la llum encesa. Comas assegura, des del seu retir a Sant Feliu de Guíxols que el desmantellament va produir-se davant una reivindicació laboral: volien treballar vuit hores al dia com tothom i això obligava a l’estat a multiplicar per tres el cos de funcionaris. A l’Estat li va resultar més senzill fer-lo coincidir el desmantellament amb l’automatització dels fars.
L’alçada focal i el centelleig
Joan Puntí
Els capitans i mariners tenen a les cartes de navegació les peculiaritats dels fars i balises de tot els món per tal que llegint el centelleig, l’alçada sobre el nivell del mar de la llum i sabent l’abast lumínic del llum, puguin saber de quin punt de referència terrestre es tracta. Així el far de la Punta de S’Arenella té un abast lumínic de 13 milles, una alçada de la llum de 22 metres sobre el nivell del mar i, respecte al centelleig ofereix llampecs lumínics cada 5 segons. Les dades tècniques del Far del Cap de Creus són (20 milles / 87 metres / 2 llampecs cada 10 segons); els del Far de Cala Nans són (8 milles / 33 metres / 4 més 1 llampecs cada 25 segons.
El Far de Roses (12/24/4 ocultacionscada 15”); el de les Medes (14/84/4 llampecs cada 24); el de Sant Sebastià (llampecs cada 5”); el Far de la Punta del Molí (18/22/ 1+4 ocultacions cada 18”) i el de Tossa de Mar (21/60/ 3 llampecs + 1 cada 20 segons).
Sant Sebastià, el més potent, vetlla encès des del 1857
A banda del far de Tossa, el de Sant Sebastià s’ha transformat en el Centre de Descoberta del Patrimoni i el Paisatge. Inclós en la llista dels 75 elements més rellevants del patrimoni industrial català realitzada pel Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. És el far més important de Catalunya. Situat sobre el promontori del cap de Sant Sebastià té una alçada de 168 metres sobre el nivell del mar, està al damunt d’una torre cilíndrica de 12 metres i té l’abast lumínic més gran a nivell europeu podent-se divisar des de més 32 milles. Es va inaugurar l’1 d’octubre del 1857 i es troba es troba en una situació de gran importància marítima.
Tossa, l’últim dels fars a construir-se farà 100 anys
El far de Tossa va ser l’últim que es va construir a la Costa Brava, es va encendre el 29 d’agost del 1919. Amb 10 metres d’altura, la seva comesa era salvar el buit lumínic entre la veïna Calella, al Maresme i Palamós i el seu origen van ser fruit de les reivindicacions dels pescadors tossencs. Arquitectònicament és un far bessó del far de S’Arnella, el més al nord de la costa. L’abast de la seva llum és de 21 milles nàutiques. Destaca per la seva situació i bellesa en estar situat dins del conjunt emmurallat. Des dels anys 20 als 70 del segle passat, el far es va convertir en un centre de peregrinació i ara acull el Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània.
