L'estudi eòlic preveu concentrar els molins al costat de l'N-II, a l'Alt Empordà
Descarta escampar-los per la plana
L'estudi tècnic que va encarregar l'Ajuntament de Figueres, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà i el Cilma preveu que els aerogeneradors s'instal·lin en paral·lel a l'N-II i així reduir l'impacte ambiental. Aquesta és l'opció salomònica i que era la d'esperar tenint en compte la divisió que ha creat el projecte de miniparcs eòlics que ha presentat l'empresa Gamesa a una trentena de municipis de l'Alt Empordà, amb dos molins per terme municipal. Els alcaldes estaven dividits entre els que ho veien bé i els que ho rebutjaven de ple, que són la majoria. Per això, en l'estudi no es diu que no als parcs eòlics, però es proposa situar-los en un espai afectat per altres infraestructures com l'N-II, l'autopista o la línia del TAV. Això vol dir que podria afectar els municipis de Bàscara, Pontós, Borrassà, Vilafant, Figueres, Llers, Pont de Molins, Biure, Capmany, Agullana i la Jonquera.
Les compensacions
Concentrar els molins en uns municipis ha creat un altre debat i és el de les compensacions. Molts alcaldes estaven disposats a acceptar la proposta per les compensacions econòmiques que suposa per al municipi. Ara aquests diners es podrien concentrar només en algunes poblacions i, per això, l'alcalde de Figueres, Santi Vila (CiU), va fer pública la setmana passada la proposta de repartir els diners que es percebin per la instal·lació dels molins a tots els municipis de la comarca. Aquest fet ja ha provocat recels. L'alcalde de Llers, Carles Fortiana (CiU), accepta que els molins s'instal·lin en el terme municipal, però s'ha mostrat del tot disconforme a repartir els ingressos perquè considera que el seu municipi, com és també el cas de Vilafant, ha estat molt «castigat» pel pas de les infraestructures. «Figueres estaria d'acord a repartir els ingressos que rep de la Generalitat per la presó? Què pensarien els veïns de Pedret i Marzà si algú els obligués a donar un tant a cada poble, dels diners que rep l'Ajuntament per tenir l'abocador?», exemplifica Fortiana. L'alcalde de Llers considera que «s'ha de ser just» amb aquells municipis que «suporten el pas de les infraestructures».
Un gran impacte
El desig de l'empresa promotora del projecte de miniparcs eòlics a l'Alt Empordà, Gamesa, és instal·lar 64 molins de vent de 180 metres d'altura a trenta-dos municipis, dos cada 14 quilòmetres quadrats. La superfície total que ocuparien els més de seixanta aerogeneradors seria de prop de 500 quilòmetres quadrats. Cada miniparc serà de 9 MW i estaran tots connectats energèticament a la subestació elèctrica de Santa Llogaia d'Àlguema –que s'ha de construir–. També s'haurà de fer un edifici per al control del parc i una subestació.
En l'estudi que l'estiu passat va sortir a informació pública, l'empresa reconeix que en la fase de construcció el projecte tindrà un impacte com qualsevol altra obra civil, mentre que un cop instal·lats els aerogeneradors admet que s'ha de mirar de reduir l'impacte acústic, i que s'hauran d'estudiar els efectes sobre les aus. El projecte té un cost de 324 milions d'euros, dels quals deu anirien destinats a la subestació transformadora que s'haurà d'instal·lar a Santa Llogaia.
