Ábalos exhibeix el caramel de la fi definitiva dels peatges
El nou ministre de Foment anuncia que eliminarà les barreres de cobrament en aquelles concessions que arribin a la fi
El calendari electoral podria deixar la promesa en anècdota
El flamant ministre de Foment, José Luis Ábalos, s’ha marcat el propòsit de passar a la història com el responsable polític que va posar fi a les autopistes de pagament a l’Estat espanyol, i ahir va ampliar, a través d’una entrevista publicada al diari El País, la idea que ja va apuntar dissabte en un acte amb el PSC, que pensa alliberar de peatges les vies on comencin a vèncer les concessions. Sempre amb permís del calendari electoral que acabi imposant el president Pedro Sánchez i que, per tant, doni temps als socialistes a executar les seves promeses, l’autopista AP-1, entre Burgos i Armiñón, al País Basc, serà la primera a quedar lliure de peatges, perquè la concessió venç el 30 de novembre del 2018. Les següents vies que quedarien afectades per la decisió són l’AP-4, entre Sevilla i Cadis, i l’AP-7, al seu tram sud, entre Alacant i Tarragona. En aquests dos últims casos la concessió venç el 31 de desembre del 2019.
La proposta d’Ábalos té bastant d’inconcret perquè no queda clar què passarà amb la resta d’autopistes que aniran arribant a la fi de la concessió més endavant, ni com s’assumirà el cost de manteniment de les vies de peatge i que actualment assumeixen les concessionàries. Pel que fa al futur, la principal autopista catalana, que travessa el país de sud a nord, l’AP-7, està en règim de concessió fins al 31 d’agost del 2021. Aleshores ja s’hauran fet eleccions legislatives i ningú sap, a hores d’ara, quines seran les majories que permetran conformar govern.
Fins avui la qüestió pendent de les autopistes no havia estat cap prioritat per al govern del Partit Popular. Quan es preguntava sobre la qüestió al ministre Íñigo de la Serna, aquest responia que el tema requeria un gran pacte d’estat, sense detallar més ni impulsar tampoc aquest pacte.
L’única administració que sí que havia posat una proposta concreta damunt la taula havia estat la Generalitat, que a través del conseller Josep Rull va apostar, ara fa un any, per implantar el que es coneix com l’eurovinyeta. El sistema es resumeix que cada vehicle paga una quantitat fixa a l’any en concepte d’ús de les vies de comunicació, passi o no per autopista, i els diners recaptats es destinen al manteniment de tota la xarxa viària.
L’eurovinyeta
El conseller Damià Calvet va defensar ahir la proposta de l’eurovinyeta advertint que allò que és important és “com mantenim la xarxa viària d’alta capacitat” i recordant que la normativa comunitària estableix el principi que ha de pagar aquell que fa ús d’una autopista i, per tant, contamina.
Aquesta necessitat de manteniment i millora de la xarxa viària la van expressar, per exemple, des de la plataforma Prou Morts a l’N-240, que reclamen de fa temps una millora de la carretera entre Lleida i les Borges Blanques per reduir l’elevada sinistralitat. A Tarragona, van ser diverses les veus que van exigir que s’aixequin ja les barreres a l’autopista AP-7 sud per combatre l’alta sinistralitat de l’N-340.
Satisfacció dels transportistes
L’Associació de Transportistes per Carretera de Girona (Asetrans) va celebrar l’anunci del govern espanyol. “Sempre hem defensat que les vies alternatives a les carreteres nacionals han de ser lliures de pagament per ser més segures i amb millors condicions”, va afirmar el seu president, Eduard Ayach, que considera que el seu sector ha de tenir llibertat de circulació. També va avisar que no estan disposats a pagar cap més impost ni eurovinyeta perquè consideren que ja tenen una càrrega impositiva “molt alta” i que ja contribueixen al manteniment i pagament d’infraestructures amb impostos com els carburants. També la Cambra de Comerç de Girona ho va qualificar de “molt bona notícia”, però el seu president, Domènec Espadalé, considera que la lliure circulació per aquestes vies no és viable econòmicament i que caldrà buscar altres fórmules de finançament a escala de tot l’Estat.
