Un envelat, solució a la manca d’espai dels gimnastes de Porqueres
El club GAP i l’Ajuntament busquen finançament per al projecte, que se situaria a Miànigues, un cop descartada la possibilitat de construir un pavelló
La solució a la manca d’espai per entrenar que des de fa temps denuncia el Gimnàstica Artística Porqueres (GAP) serà probablement una pista ubicada dins d’un gran envelat, que s’instal·larà a la zona esportiva de Miànigues. L’equipament, però, no s’aconseguirà a curt termini perquè no es disposa dels diners necessaris. El club, amb uns 230 esportistes, i l’Ajuntament estan buscant finançament per a aquest projecte, un cop s’ha descartat del tot la possibilitat d’aixecar un pavelló. “No ens ho podem permetre i, a més, hem de tenir en compte que tan sols el 30% dels gimnastes són de Porqueres, mentre que la majoria provenen de la resta de la comarca i fins i tot d’altres punts de la demarcació; podríem dir que és un tema que supera l’àmbit municipal”, argumenta l’alcalde, Francesc Castañer, junt amb el fet que trobar recursos per a una obra d’aquesta envergadura és ara per ara una empresa molt complicada.
La fórmula legal amb què el GAP faria servir uns terrenys de Miànigues encara no s’ha concretat. En principi, la idea és que l’Ajuntament els cedeixi al club en règim de concessió (el mateix sistema aplicat amb el club de tennis per les pistes), inicialment, de manera gratuïta. “N’acabarem de parlar quan estigui clar el tema del finançament”, puntualitza Castañer.
El cost de l’envelat serà de 100.000 euros, com a mínim, calcula la president del GAP, Ariadna Bassols. La recerca de recursos per part del club ha començat a les institucions, de les quals de moment només n’han rebut bones paraules, però no pas diners. Per això ara es plantegen recórrer a patrocinadors privats i a les campanyes de mecenatge.
La superfície ideal –descriu Bassols– hauria de fer 25 metres per 50 metres. Ara mateix s’entrenen a Can Carreras, un local polivalent municipal que no reuneix les condicions perquè no fa les mesures mínimes (la cursa pel salt del poltre, per exemple, l’han de començar fora de l’edifici) i, sobretot, perquè cada dos per tres han de muntar i desmuntar el terra i els aparells. Tampoc hi disposen de vestidors. “Però som gent lluitadora i penso que ens en sortirem”, conclou Bassols.
